Matar (η Pegasi / η Peg / 44 Pegasi) és un estel en la constel·lació del Pegàs de magnitud aparent +2,95.[9] El seu nom prové de l'àrab سعد المطر, Al Sa'd en Matar, significant «estel afortunat de la pluja» o «pluja de la sort», sense relació amb el cavall alat.

Infotaula objecte astronòmicMatar
Tipusestel, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)A2 (UV type for hot comp.)[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióPegàs Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra60,129 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Diàmetre34.100.000 km[3] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta−1,18 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)2,95 (banda V)[4] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva5.115 K[5] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi16,6308 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−18,971 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)19,957 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar1,8 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial12,69 km/s[7] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial145 cm/s²[8] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)22h 43m 0.1288s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)30° 13' 16.373''[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,17[5] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
2MASS J22430012+3013165 (2MASS)
GSC 02736-01823 (GSC)
HD 215182 (Henry Draper Catalogue)
HIP 112158 (Catàleg Hipparcos)
HR 8650 (Catàleg d'Estrelles Brillants)
IRAS 22406+2957 (IRAS)
SAO 90734 (Catàleg SAO)
η Peg (nomenclatura de Bayer)
ADS 16211 A (Catàleg d'Estrelles Dobles Aitken)
BD+29 4741 (Bonner Durchmusterung)
CCDM J22430+3014A (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples)
FK5 857 (FK5)
GC 31706 (Catàleg General de Boss)
GCRV 14271 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
HIC 112158 (Hipparcos Input Catalogue)
IDS 22383+2942 (Index Catalogue of Visual Double Starsanglès)
IRC +30499 (Two-Micron Sky Survey)
JP11 3531 (JP11)
N30 5002 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30)
NSV 14285 (New Catalogue of Suspected Variable Stars)
PLX 5503 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
PMC 90-93 603 (Tokyo Photoelectric Meridian Circle Catalog)
PPM 88121 (Catàleg d'estrelles PPM)
RAFGL 2938 (RAFGL)
ROT 3312 (Catàleg de velocitats rotacionals dels estels)
SRS 30857 (Southern Reference Star Catalog)
TD1 29299 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1)
TYC 2736-1823-1 (Catàleg Tycho)
UBV 19446 (UBV)
WDS J22430+3013Aa,Ab (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
SBC9 1396 (Vuitè catàleg dels elements orbitals dels sistemes binaris espectroscòpics)
SBC7 926 (Setè catàleg dels elements orbitals dels sistemes binaris espectroscòpics)
WEB 20017 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue)
Gaia DR2 1887953690724601984 (Gaia Data Release 2)
44 Peg (Nomenclatura de Flamsteed)
Gaia DR3 1887953690728237568 (Gaia DR3)
TIC 10662523 (TESS Input Catalog)
AG+29 2819 (AGK3U)
UBV M 26577 (UBV) Modifica el valor a Wikidata

A una distància de 215 anys llum del Sistema Solar, Matar és un sistema estel·lar doble o tal vegada quádruple. L'estel brillant a ull nu consisteix en un binari proper les components de la qual estan separades 3 UA. La més brillant del parell és un gegant groc de tipus espectral G2III amb una temperatura de 5100 K i 262 vegades més lluminosa que el Sol. El seu acompanyant és un estel blanc de la seqüència principal de tipus A5V i 7800 K de temperatura. El període orbital del sistema és de 2,24 anys.[10]

A 90 segons d'arc del parell anterior es troba un altre estel binari de magnitud +9,7 i tipus G5.[11] Pot estar gravitacionalmente lligat al parell anterior o simplement coincidir en la mateixa línia de visió. En el primer dels casos, els dos components d'aquest parell, visualment a 0,2 segons d'arc, estarien separats entre si almenys 13 UA completant una òrbita cada 34 anys. Alhora, la separació entre ambdós estels binaris seria d'almenys 6000 UA.[10]

Referències

modifica
  1. «Ultraviolet and Optical Studies of Binaries with Luminous Cool Primaries and Hot Companions. V. The Entire IUE Sample». The Astrophysical Journal Supplement Series, 1, 11-1998, pàg. 83-104. DOI: 10.1086/313152.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. Henrique Schmitt «Fundamental Parameters of 87 Stars from the Navy Precision Optical Interferometer» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 20-12-2017, pàg. 30-45. DOI: 10.3847/1538-3881/AA9D8B.
  4. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  5. 5,0 5,1 «Lithium in red giant stars: Constraining non-standard mixing with large surveys in the Gaia era». Astronomy and Astrophysics, 1-2020. DOI: 10.1051/0004-6361/201936360.
  6. David W. Latham «Rotational and radial velocities for a sample of 761 Hipparcos giants and the role of binarity» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 07-12-2007, pàg. 209–231. DOI: 10.1088/0004-6256/135/1/209.
  7. Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  8. «Evolved stars and the origin of abundance trends in planet hosts» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 4-2016. DOI: 10.1051/0004-6361/201527883.
  9. Eta Pegasi (SIMBAD)
  10. 10,0 10,1 Matar (Jim Kaler, Stars)
  11. CCDM J22430+3014BC (SIMBAD)