Constel·lació del Burí

El Burí (Caelum) és una constel·lació menor de l'hemisferi sud anomenada així per primera vegada per Nicolas-Louis de Lacaille. És una constel·lació sense estels brillants, car el de major magnitud és de la 4,45.

Burí
Burí
Nom en llatí (UAI)Caelum
AbreviaturaCae
GenitiuCaeli
Simbologiael cisell
Ascensió recta5 h
Declinació−40°
Àrea125 graus quadrats
Posició 81a
Nombre d'estrelles
(magnitud < 3)
0
Estrella més brillantα Cae
(Magnitud aparent 4,45)
Meteorscap
Constel·lacions
amb què limita
Visible a latituds entre +40° i −90°
Durant el mes de Gener hi ha la millor visibilitat

HistòriaModifica

Caelum va ser introduïda per primera vegada al segle xviii per Lacaille, astrònom francès creador d'altres tretze constel·lacions del cel meridionals.[1] El nom en francès que li va donar Lacaille va ser Burin, llatinitzat com Caelum Scalptorium. Francis Baily va escurçar aquest nom a Caelum seguint un suggeriment de John Herschel. A la carta original, la constel·lació es mostra com un burí o un estilet, encara que ha arribat a reconèixer-se simplement com un cisell. [2] Johann Bode va escriure el nom en plural (Cæla Scalptoris), però aquesta forma no va prosperar.[3][4]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Ridpath, Ian. Lacaille s Southern Planisphere of 1756 . ianridpath.com.
  2. Ridpath, Ian. Caelum . ianridpath.com.
  3. Wagman, Morton (2003). Lost Stars: Lost, Missing and Troublesome Stars from the Catàlegs of Johannes Bayer, Nicholas Louis de Lacaille, John Flamsteed, and Sundry Others . The McDonald & Woodward Publishing Company: pàg. 58-59. ISBN 9780939923786.
  4. Bode, Johann Elert (1801). Allgemeine Beschreibung und Nachweisung der Gestirne nebst Verzeichniß der geraden Aufsteigung und Abweichung von 17240 Sternen, Doppelsternen, Nebelflecken und Sternhaufen . Berlin: p. 17.