Coordinadora Obrera Sindical

sindicat català

La Coordinadora Obrera Sindical (COS) és un sindicat nacional i de classe sorgit el 1987. Es defineix com a «Sindicat per l'alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans». Forma part del Coordinadora Unitària Sindical de Catalunya juntament amb altres sindicats.[1]

Infotaula d'organitzacióCoordinadora Obrera Sindical
Logo Coordinadora Obrera Sindical.jpg
Dades
Nom curtCOS Modifica el valor a Wikidata
Tipussindicat Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1987 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
ÀmbitPaïsos Catalans Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu 
Part deFederació Sindical Mundial
Esquerra Independentista
Coordinadora Unitària Sindical de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

Lloc websindicatcos.cat Modifica el valor a Wikidata
Bandera de la Coordinadora Obrera Sindical
Megàfon corporatiu

HistòriaModifica

L'any 1987 la Confederació Sindical de Treballadors de Catalunya fou formalment dissolta per integrar-se en la Confederació Sindical Catalana, però una part de la militància va fundar la Coordinadora Obrera Sindical[2] (COS) que va obtenir el suport dels grups de l'Esquerra Independentista. S'hi van integrar el Col·lectiu d'Obrers en Lluita.[3]

L'organització va celebrar el primer congrés el 1990 a Cambrils. El segon congrés, extraordinari, el va celebrar el 1992 a Vic, per tal de resoldre una crisi que no va superar fins al 1999, amb el tercer congrés també celebrat a Vic. El 2001 celebra el seu quart congrés passant a definir-se com un sindicat eco-socialista[4] i el 2004 celebra el seu cinquè congrés a València.

Fou un dels quatre sindicats (juntament amb CGT, CNT i Solidaritat Obrera) que convocà a la vaga general, el 27 de gener de 2011 a Catalunya, en protesta per l'allargament de l'edat de jubilació dels 65 als 67 anys.[5] Aquest acord fou subscrit per la patronal, el govern espanyol (PSOE) i els sindicats afins (CCOO i UGT).[5]

Des de l'any 2012, també té presència a Transports Metropolitans de Barcelona, Universitat de Barcelona, ensenyament secundari i primari, sector del lleure i Bombers de la Generalitat de Catalunya.

És considerada la sectorial laboral de l'Esquerra Independentista.[6] Després d'uns mesos de debat, l'any 2017 plantejà abandonar el Grup d'Acció Parlamentària, espai de participació i representació a nivell orgànic de les entitats que recolzen la Candidatura d'Unitat Popular (CUP), davant de situacions que l'obligaven a «assumir certes contradiccions, fruït de pactes tàctics», com per exemple l'aprovació d'uns pressupostos generals que «mantenien les retallades i les privatitzacions en sectors estratègics».[7] Els darrers anys ha experimentat un lleuger creixement.

ReferènciesModifica

  1. «Jornades de formació per l'organització de Punts d'Informació Laboral». COS, 07-04-2010. [Consulta: 24 desembre 2011].
  2. «Història». Intersindical-CSC. [Consulta: 3∕9∕2011].
  3. Meronyo, Pere «Nacionalitzar el sindicalisme, sindicalitzar l'independentisme». Lluita, n.204, desembre 2008, p.9.
  4. Coordinació. Portaveu de la Coordinadora Obrera Sindical, 88, 2001, pàg. 2.
  5. 5,0 5,1 Milers de manifestants a Barcelona per la vaga, Vilaweb.cat, 27 de gener de 2011 (consulta:28-1-11).
  6. «El sindicalisme de classe i nacional al segle XXI». IV Escola Sindical de Tardor de la COS. [Consulta: 24 desembre 2011].
  7. «La Coordinadora Obrera Sindical (COS) qüestiona la seva continuïtat a la CUP-CC». [Consulta: 21 juny 2020].

Enllaços externsModifica