Tipus de fulles

(S'ha redirigit des de: Coriaci)

La fulla de les plantes pot classificar-se, segons diferents paràmetres, de les maneres següents:

Fulla cordiforme, fulla reniforme i fulla palmada

Segons la forma del limbe modifica

Forma Tipus Descripció
 
acicular o aciculiforme
Amb forma d'agulla, prima i punxeguda
 
cordada
En forma de cor
 
cuneada o cuneiforme
Triangular, en forma de tascó
 
deltoide
Triangular, el pecíol estant insert a un costat
 
digitada
Dividida en lòbuls en forma de dit
 
el·líptica
Oval, sense punta clarament marcada
 
ensiforme
Llarga i punxeguda, en forma d'espasa
 
espatulada
Amb forma d'espàtula, el limbe es transforma progressivament en pecíol
 
falçada, falciforme
Amb forma de dalla
 
flabel·lada
Semicircular, en forma de vano
 
hastada
Amb forma d'alabarda
 
lanceolada
En forma de llança i més ampla prop del pecíol que de l'àpex
 
linear
Llarga i molt estreta
 
lirada
Amb el segment terminal més gros que els laterals
 
lobada
Dividida en diversos lòbuls
 
multífida
Dividit en tires
 
obcordada
Amb forma de cor, el pecíol estant inserit a la punta
 
oblanceolada
Amb l'extremitat més àmplia que la base
 
oblonga
Amb forma allargada, amb les vores sensiblement paral·leles
 
obovada
El·líptica, més ampla cap al cim que a la base
 
orbicular
Amb forma arrodonida
 
ovada
Oval, amb forma d'ou
 
palmada
Dividida en lòbuls disposats com els dits de la mà
 
pedada
Palmada, amb els lòbuls laterals units a la base
 
peltada
Arrodonida, amb el pecíol inserit enmig del limbe i el limbe envoltant el pecíol
 
perfoliada
Amb el limbe envoltant la tija que sembla traspassar-lo
 
pinnatífida
Profundament dividida en lòbuls, però amb les divisions que no arriben fins al nervi medial
 
reniforme
Amb forma de ronyó
 
romboidal
Amb forma de rombe
 
runcinada
Amb els lòbuls o segments arquejats cap a la base
 
sagitada
Amb forma de fletxa
 
subulada
Amb forma d'alena

Segons la forma de l'àpex modifica

  • Apiculada: amb l'extrem en forma de mucró. Sinònim de mucronada.
  • Acuminada: amb l'extrem allargat en punta fina.
  • Aguda: amb l'extrem en punta prima.
  • Aristada: proveïda d'una espina terminal.
  • Emarginada: amb l'extrem en forma d'escotadura.
  • Mucronada: amb l'extrem en forma de mucró.
  • Obtusa: amb l'extrem en la punta arrodonida.
  • Retusa: amb l'extrem deprimit.
  • Truncada: amb l'extrem que sembla tallat.

Segons la forma del marge modifica

S'anomenen fulles enteres les que tenen el marge sense entrants i ni sortints. Si els entrants són més profunds, podem trobar-nos amb tres casos:

  • Fulles feses (-ifida): els entrants no arriben a la meitat de la distància entre el nervi medial i la vora.
  • Fulles partides (-ipartida): els entrants passen de la meitat de la distància al nervi medial, però no hi arriben.
  • Fulles seccionades (-isecta): els entrants arriben al nervi medial.

Aquest tipus de fulles afegeixen al nom original segons la nervadura original un sufix amb funció de la profunditat de la incisió. D'aquests manera els termes es combinen com:

Fesa Partida Seccionada
Nervadura pinnada Pinnatífida Pinnatipartida Pinnatisecta
Nervadura palmada Palmatífida Palmatipartida Palmatisecta

Quan els segments de la fulla estan dividits de la mateixa manera que el conjunt de la fulla, es fa servir el mateix adjectiu amb el prefix bi. Així, una fulla pinnatisecta amb els segments pinnatisectes, és una fulla bipinnatisecta.

Segons la forma de la base modifica

Forma Tipus Descripció
 
Amplexicaule
Amb la base que abraça la tija encerclant-la
 
Arrodonida
Amb la base rodona
 
Asimètrica
Amb els costats de la base no simètrics
 
Atenuada
Amb l'extrem de la base agut i més o menys estret
 
Auriculada
Amb forma de lòbuls d'orella
 
Cordada
Amb forma de cor
 
Cuneada
Amb base recta i convergent en forma de falca
 
Decurrent
Amb el limbe prolongat sobre la tija per sota del punt d'inserció
 
Embeinadora
Amb una beina que envolta parcialment o totalment la tija
 
Hastada
Amb els lòbuls basals més o menys triangulars i dirigits cap a fora

Segons la divisió del marge modifica

Es parla de fulles simples quan aquestes presenten el limbe tot d'una peça, o de fulles compostes quan presenten un limbe ramificat i dividit en "fulletes" d'ordre inferior i més petites anomenades folíols.

Simples modifica

Forma Tipus Descripció
 
ciliada
Cilis fins
 
crenada o fistonada
Dents arrodonides en forma de fistó
 
dentada
Dents més o menys llargues
 
denticulada
Finament dentada
 
doblement dentada
Amb dents grans i de més petites
 
espinulosa
Marge amb espines més o menys agudes
 
lobada
Marge amb lòbuls
 
ondulada
Sinuositats àmplies
 
entera
Marge llis i uniforme[1]
 
serrada
Dents punxegudes i molt pròximes
 
serrulada
Finament serrada
 
sinuada
Amb sinuositats o sinus poc profunds

Compostes modifica

Forma Tipus Subtipus Descripció
 
Trifoliada
Amb tres folíols
 
Palmaticomposta
Fulla composta amb nervadura palmada
Pinnaticomposta
Fulla composta amb nervadura pinnada
 
Imparipinnada
Amb els folíols en nombre imparell, de manera que termina en un folíol
 
Paripinnada
Amb els folíols en nombre parell i sense folíol terminal
 
Bipinnada
Fulla dues vegades pinnada
 
Tripinnada
Fulla tres vegades pinnada
-
Bipalmada
Fulla dues vegades palmada

Segons el pecíol modifica

Tenint en compte la presència o no d'un pecíol, les fulles poden ser:

  • Peciolades: amb pecíol clarament diferenciat i visible.
  • Sèssils: quan les fulles s'insereixen directament sobre la tija sense que el pecíol sigui visible o diferenciable.

Segons el marge del limbe modifica

En visió transversal i mirant la secció de la fulla, es poden reconèixer limbes foliars:

Forma Tipus Descripció
 
Involuts
Amb el marge cargolat cap amunt, sobre l'anvers
 
Revoluts
Amb el marge cargolat cap avall, sobre el revers

1: Feixos vasculars de la vena mitjana, al centre de la fulla

2: Tija

Segons la nervadura modifica

Molt sovint, el limbe el trobem sostingut i comunicat per una xarxa de nervis (la nervadura foliar) i, només en el cas de no observar-n'hi, parlem de fulles enèrvies. Pot adoptar diferents disposicions:

  • Nervadura pinnada (fig. a): hi ha un nervi principal, continuació del pecíol, que recorre el limbe des de la base fins a l'extrem (l'àpex) i uns nervis secundaris, més prims, que surten del principal a banda i banda, recordant la forma de les barbes d'una ploma (d'aquí el nom pinnada, derivat de penna, que són les plomes grosses de les ales i la cua dels ocells).
  • Nervadura reticulada o anastomitzada (fig. b): el nervi principal se subdivideix en nervis secundaris i, aquest, a la vegada, en nervis d'ordre inferior fent un reticle.
  • Nervadura paral·lela (fig. c): tots els nervis neixen a la base de la fulla i la recorren paral·lels.
  • Nervadura palmada (fig. d): no hi ha un nervi principal, sinó que hi ha uns quants nervis semblants que surten de l'extrem del pecíol.
  • Nervadura flabel·lada (fig. e): no hi ha un nervi principal, sinó que hi ha uns quants nervis semblants que surten en forma de ventall obert.

 

Disposició de les fulles a la tija modifica

A la disposició de les fulles sobre la tija se l'anomena fil·lotaxi. Les tipologies més importants són:

  • Alternes (fig a.) - quan es troben a diferents alçades.
  • Decussades (fig b.) - els parells de fulles es troben en creu unes respecte a les altres.
  • Dístiques (fig c.) - quan estan disposades en dues files oposades
  • Esparses - quan es troben disposades més o menys helicoidement sobre la tija.
  • Fasciculades - quan es disposen en grups a la part superior de la tija.
  • Imbricades: quan es disposen una damunt de l'altra mig recobrint-se les unes a les altres.
  • Oposades - una enfront de l'altra en el mateix nus.
  • Perfoliades - fulles adherides a la tija i envoltant aquesta.
  • Roseta basal - agrupació de fulles situades en la base de la planta en forma radial.
  • Ternades - verticils en grups de tres a cada nus.
  • Verticil·lades (fig d.) - amb tres o més fulles sortint del mateix nus.

 

Textura de les fulles modifica

En relació a aquest caràcter, les fulles poden ser:

  • Herbàcies: fines verdes i toves.
  • Coriàcies: de consistència similar al cuir.
  • Crasses: plenes de suc i més o menys gruixudes.
  • Membranoses o escarioses: fines i translúcides.
  • Suculentes : veg. crasses

Segons la presència o no de pilositat modifica

Com en el cas de les tiges, les fulles poden no presentar cap mena de pilositat anomenant-se llavors fulles glabres. Segons el tipus, la densitat i la consistència dels pèls, podem parlar de fulla:

  • Hirsuta: amb pèls rectes i rígids.
  • Híspida: amb pèls rectes, rígids, endurits i punxents.
  • Pilosa: amb pels llargs, rectes i blans.
  • Pubescent: amb pèls curts i suaus.
  • Sedosa: amb pèls fins, aplicats i brillants.
  • Tomentosa: amb pèls entortolligats densament disposats.

Segons la durada de les fulles modifica

Les fulles tenen una vida limitada, però per a les plantes que viuen durant més d'un any (perennes) poden trobar diferents comportaments de les fulles que donen com a resultat diferents tipus de plantes:

  • Caducifòlies: plantes que perden la fulla en arribar l'estació desfavorable per a la planta, que a l'hemisferi nord acostuma a coincidir amb l'hivern com per exemple amb algunes espècies de roures com el Quercus pubescens (n'hi ha de marcescents com Quercus canariensis o Quercus faginea).
  • Marcescents: plantes amb fulles que s'assequen totes sobre la planta en arribar l'estació desfavorable (hivern) però no es desprenen immediatament sinó que ho fan a la primavera quan s'inicia la nova brotada foliar de la planta com en el faig (Fagus sylvatica).
  • Perennifòlies: plantes que presenten fulles durant tot l'any, atès que a mesura que cauen les fulles velles en van sortint de noves com el llorer (Laurus nobilis).

Segons la seva consistència modifica

Les plantes de fulla dura o coriàcia s'anomenen esclerofil·les mentre que les de fulla tova s'anomenen malacòfiles.

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. «entera ». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.

Bibliografia modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tipus de fulles