Cornella
La cornella o cornella negra [1] o cucala (Corvus corone) és una espècie d'ocell de la família dels còrvids força freqüent a la Catalunya interior (especialment al Berguedà, el Solsonès i la Cerdanya), molt escassa a la costa catalana i molt menys freqüent al sud.
Corvus corone  | |
|---|---|
 | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Envergadura | 0,91 m |
| Nombre de cries | 4,5 |
| Període d'incubació de l'ou | 19 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22706016 |
| Taxonomia | |
| Classe | Aves |
| Ordre | Eupasseres |
| Família | Corvidae |
| Gènere | Corvus |
| Espècie | Corvus corone L., 1758 |
| Distribució | |
 | |
.jpg)
Descripció
modificaÉs un còrvid de mida mitjana, sense gaires trets típics, característicament negre, amb veu força peculiar i disseny de vol amb la cua quadrada.
El cos, ulls, potes i bec són completament negres, presentant tanmateix, iridescències verdoses i púrpures a la part superior del plomatge. Els joves mostren una tonalitat més brunenca.
A priori es podria confondre de lluny amb altres còrvids, però, malgrat tot, es poden discriminar força bé. A desgrat de la mida, es diferencia del corb per la grandària del bec, la silueta de la cua i la manca de plomes hirsutes a la gola.
Es distingeix de la gralla pel color dels ulls i per no presentar gris a les espatlles.
De la graula, per l'absència de plomes en forma de calça a sobre dels tarsos, i de les gralles de muntanya, per la manca de coloració a les cames i al bec.
És força garruladora, bo i emetent un cucleig característic, menys greu que el del corb. Pot imitar fàcilment altres veus, i hom la pot sentir fins i tot mimetitzant el tamborineig dels pigots.
Amb unes ales relativament amples, vola generalment a no gaire altura, amb un vol força recte amb batecs pausats i regulars. Planeja molt menys que els corbs i les gralles de muntanya.
Alimentació
modificaMenja molt a terra, en àrees obertes, on sempre camina sense saltar.
És força polífaga, podent capturar pollets i altres petits vertebrats. Sent atracció per carronyes i despulles. També es nodreix de gra, insectes, cucs, fruits i ous.[2]
Hàbitat
modificaÉs molt característica en àrees de prats i conreus. Habita àrees obertes amb boscanys, riberes o tanques arbrades, on instal·la el niu a força altura, defugint les àrees boscanes massa denses.
En els darrers anys ha sofert una certa expansió.
Costums
modificaLa seua organització social comporta el territorialisme. Solament forma estols a les àrees de joca i durant la reproducció, que és quan s'apleguen els exemplars solters i els desaparellats.
La dinàmica d'ocupació de l'espai a l'època reproductora depèn dels recursos alimentaris disponibles i de la densitat de població, la qual cosa provoca la interacció dels estols de solters amb les parelles ja formades per tal d'ocupar les millors àrees.
És sedentària o transhumant, però a l'hivern pot rebre la visita de migrants transpirinencs.
Reproducció
modificaFa una posta a l'any i gairebé sempre en arbres.
Taxonomia
modificaSovint s'ha considerat que Corvus corone i Corvus cornix pertanyen en realitat a una única espècie:[3]
- Corvus corone (sensu lato) – cornella eurasiàtica.[4]
A la classificació del Congrés Ornitològic Internacional versió 13.1 (2023) ambdues són considerades espècies diferents,[5]
Referències
modifica- ↑ L Svensson, K Mullarney, D Zetterström. Guia d’ocells. Europa i regió mediterrània. Ediciones Omega. 2010 ISBN 978-84-282-1534-3 (català)
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 103. ISBN 84-315-0434-X
- ↑ Handbook of the Birds of the World and BirdLife International (2022). Handbook of the Birds of the World and BirdLife International digital checklist of the birds of the world. Version 7
- ↑ cornella eurasiàtica «Cornella». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 10/06/2021(català)
- ↑ Gill, F.; Donsker, D.; Rasmussen, P. (Eds). 2023. IOC World Bird List (v13.1). doi: 10.14344/IOC.ML.13.1. https://www.worldbirdnames.org/bow/crows/ (anglès)
Bibliografia
modifica- Borràs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0. Plana 181.
Enllaços externs
modifica| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cornella |
- Àmplia informació sobre la cornella. (català)
- Enregistrament de la veu de la cornella. Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine.
- Fotografia del crani d'una cornella. Arxivat 2005-11-09 a Wayback Machine.
