Cos Corneli Lèntul Getúlic

cònsol l'any 1 aC

Cos Corneli Lèntul Getúlic (en llatí: Cossus Cornelius Cn. f. Lentulus Gaetulicus)[1] va ser un magistrat romà del començament de l'Imperi. Feia part de la família dels Cornelis Lèntuls, una branca de la gens Cornèlia d'origen patrici.

Infotaula de personaCos Corneli Lèntul Getúlic
Biografia
Naixementc. 35 aC Modifica el valor a Wikidata
Mort36 dC Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
Cònsol romà
1 aC – 1 aC
Juntament amb: Luci Calpurni Pisó
Prefecte de la ciutat
33 dC – 36 dC
Procònsol Àfrica
6 dC – 6 dC
Quindecimviri Sacris Faciundis
Senador romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, militar Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAlt Imperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsGneu Corneli Lèntul Getúlic, Cos Corneli Lèntul, Cornèlia Lentula Modifica el valor a Wikidata
PareGneu Corneli Lèntul Modifica el valor a Wikidata

Generalment és considerat fill de Gneu Corneli Lèntul, cònsol el 18 aC. Malgrat tot, la filiació no és segura, i segons Smith també podria haver estat fill de Gneu Corneli Lèntul Àugur.

Va ser elegit cònsol l'any 1 aC juntament amb Luci Calpurni Pisó. L'any 6 va ser enviat a l'Àfrica, on va derrotar els gètuls, que havien envaït el regne de Mauritània, on regnava Juba II, i per aquesta victòria va rebre el sobrenom de Getúlic i ornaments triomfals.

Quan Tiberi va ser proclamat emperador l'any [[14, va acompanyar Drus a calmar la revolta de les legions a Pannònia]]. Era temut pels soldats perquè, per la seva edat i experiència militar, se suposava que seria molt dur en la repressió; per això va estar a punt de morir a mans dels legionaris. L'any 16 apareix en un debat al senat sobre Libó, i en 22 en un debat sobre Silà. L'any 24 va ser acusat falsament de majestas (traïció), però Tiberi no va deixar seguir l'acusació.

Va morir l'any 25, ja força vell. Havia suportat la pobresa, diu Tàcit, amb paciència. Més endavant va adquirir una gran fortuna per mitjans honestos i va morir molt ric.[2]

Referències

modifica
  1. L'ús del cognom Cos, propi d'una branca de la gens Cornèlia als segles v i iv aC, com a prenom, respon a una moda de final del segle i aC per revifar l'ús del prenom i recuperar antics cognoms familiars abandonats. Segons alguns autors, realment portava dos prenoms, Cos i Gneu, atès que hi ha monedes en què apareix amb aquest prenom i amb Cos com a segon cognom.
  2. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II. Londres: Taylor and Walton, 1846, p. 733.