Cos Corneli Lèntul Getúlic

Cos Corneli Lèntul Getúlic (en llatí: Cossus Cornelius Cn. F. Lentulus Gaetulicus) va ser un magistrat romà, potser fill de Gneu Corneli Lèntul Àugur o més probablement de Gneu Corneli Lèntul. En algunes monedes es troba escrit Gneu Corneli Lèntul Cos, però amb aquest darrer nom al davant és més habitual i també hi apareix a les monedes. Probablement portava tant el nom de Gneu com el de Cos. Cossus era un nom familiar de la gens Cornèlia, adoptat com a prenom per aquest Lèntul.

Infotaula de personaCos Corneli Lèntul Getúlic
Biografia
Naixement35 aC Modifica el valor a Wikidata
Mort36 dC Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
Prefecte de la ciutat
33 dC – 36 dC
Procònsol Àfrica
Senador romà
Cònsol romà

Juntament amb: Luci Calpurni Pisó
Quindecimviri sacris faciundis (en) Tradueix
Cònsol de l'Imperi Romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític i militar Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAntiguitat clàssica Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsGneu Corneli Lèntul Getúlic
Cos Corneli Lèntul (cònsol any 25)
Cornelia Lentula (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PareGneu Corneli Lèntul IV Modifica el valor a Wikidata

Va ser elegit cònsol l'any 1 aC juntament amb Luci Calpurni Pisó. L'any 6 va ser enviat a l'Àfrica on va derrotar als gètuls que havien envaït el regne de Mauritània on regnava Juba II i per aquesta victòria va rebre el sobrenom de Getúlic i ornaments triomfals.

Quan Tiberi va ser proclamat emperador, va acompanyar a Drus a calmar la revolta de les legions a Panònia, l'any 14. Era temut pels soldats perquè per la seva edat i experiència militar se suposava que seria molt dur en la repressió, i per això va estar a punt de morir a mans dels legionaris.

L'any 16 se'l menciona en un debat al senat sobre Libó i en 22 en un debat sobre Silà. L'any 24 va ser acusat falsament de majestas (traïció), però Tiberi no va deixar seguir l'acusació.

Va morir l'any 25 ja força vell. Havia suportat la pobresa, diu Tàcit, amb paciència. Més endavant va adquirir una gran fortuna per mitjans honestos i va morir molt ric.[1]

ReferènciesModifica

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. II. London: Taylor and Walton, 1846, p. 733.