Cueva de la Vieja

(S'ha redirigit des de: Cova Vella d'Alpera)

La Cueva de la Vieja és un jaciment arqueològic al municipi d'Alpera (província d'Albacete, Espanya). Es tracta de l'únic jaciment amb art rupestre prehistòric postpaleolític (10.000-6.500 anys abans del present) de Castella-La Manxa. Descobert l'any 1910 per Pascual Serrano Gómez, fou declarada Monument Històric Artístic l'any 1924, Bé d'interès cultural per la llei del patrimoni espanyol (1985) i Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1998.[1]

Infotaula d'edifici
Cueva de la Vieja
Cueva de la Vieja 2.jpg
modifica
Dades
TipusCova i monument modifica
Part deArt rupestre de l'Arc Mediterrani de la Península Ibèrica modifica
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCastella - la Manxa
ProvínciaAlbacete
MunicipiAlpera modifica
 39° 00′ N, 1° 14′ O / 39°N,1.24°O / 39; -1.24
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data1998
Bé d'interès cultural
Data25 abril 1924
IdentificadorRI-51-0000285

DescripcióModifica

Aquest jaciment és un exemple paradigmàtic d'Art Llevantí, expressió creencial dels últims caçadors-recol·lectors epipaleolítics que van poblar les serres alperinas entre els anys 10.000 i 6.000 anys abans del present. Aquesta expressió plàstica, exclusivament pictòrica, figurativa, monocroma, amb un procediment tècnic molt singular aconseguint el característic traç de ploma llevantí, conserva -en la qual ha estat qualificada popularment com "una cova de luxe" - més de 170 motius pintats, en una notòria diversitat de mides i d'opcions: 33 arquers, 13 figures humanes i 2, potser 3, representacions femeniles, a més d'arcs, fletxes, bosses, etc. Entre la fauna pintada cal destacar: 15 cérvols, 10 cabres, 5 bous, 1 cavall, 6 carnívors i diversos quadrúpedes d'espècie no necessita. En definitiva, tots els elements essencials de la iconografia del Llevantí.

També es conserva en aquest abric un grup de 37 motius abstractes: barres, geomètrics complexos, màcules, etc, com a expressió creencial dels grups productors neolítics, que corresponen al denominat convencionalment com Art Esquemàtic, i la cronologia se situa entre 6.500 i 3.200 anys abans del present. La Cova de la Vella no està aïllada i cal destacar en terme d'Alpera la Cova del Formatge i els Carasoles del Bosc I i II. En altres termes mereixen esmentar-se: l'estació del Barranc de Cabezo Moro i Olula, a Almansa; Cova de Tortosilla, Cova del Rei Moro, Abric prop de la Cova Negra també conegut com a Abric Pere Mas i l'Sordo (Ayora, València). (Fonts: Associació Catalana d'Art Prehistòric ACAP).

BibliografiaModifica

  • Alonso Tejada, Anna; Grimal, Alexandre. Introducción al Arte Levantino a través de una estación singular: la Cueva de la Vieja (Alpera-Albacete). Alpera: Asociación Cultural Malecón de Alpera, 1999. ISBN 84-605-9066-6. 
  • Alonso Tejada, Anna; Grimal, Alexandre. Las pinturas rupestres de la Cueva de la Vieja. Albacete: Ayuntamiento de Alpera, 1990. ISBN 84-86919-20-7. 
    • Alexandre Grimal Navarro y Anna Alonso Tejada (2010): La Cueva de la Vieja. 100 Años de Arte Prehistórico en Albacete, Conmemoración del I Centenario del descubrimiento de la Cueva de la Vieja, Ayuntamiento de Alpera, Impresor Tomás Ortiz, S.L. (Almansa), 182 páginas con 328 fotos a color. ISBN 978-84-693-9862-3.
    • Alexandre Grimal Navarro y Anna Alonso Tejada (2010): Centenario de la Cueva de la Vieja (Alpera) y el primer descubrimiento en Ayora del arte prehistórico de la Comunidad Valenciana, Real Academia de Cultura Valenciana, Serie Arqueológica, 23, Valencia, páginas 17-45.
    • Alexandre Grimal Navarro y Anna Alonso Tejada (2016): "Las pinturas de la Cueva de la Vieja (Alpera, Albacete). El calco de la Comisión de Investigaciones Paleontológicas y Prehistóricas" (edición facsímil), Editorial Doce Calles y Museo Natural de Ciencias Naturales-CSIC, Madrid (ISBN 978-84-9744-197-1).

ReferènciesModifica

  1. http://whc.unesco.org/en/news/164 Llista d'incorporacions al patrimoni de la humanitat per la UNESCO, 2 desembre 1998