Cròs Manhon

Cròs Manhon (francès: Cro-Magnon) és un refugi rocallós de Las Eisiás de Taiac (Salardès, Guiena), al departament de la Dordonya, descobert l'any 1868, en el qual hom trobà les restes de cinc esquelets d'una ètnia humana de l'època aurinyaciana, coneguda com a home de Cromanyó. Va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1979, i forma part dels «llocs prehistòrics i grutes decorades de la vall del Vézère», amb el codi 85-001.

Infotaula de geografia físicaCròs Manhon
Eyzies-Cro-Magnon-3.jpg
Modifica el valor a Wikidata
TipusCova i jaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Part deLlocs prehistòrics i grutes decorades de la vall del Vézère Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativaLas Eisiás (França) Modifica el valor a Wikidata
Localització2, chemin de Cro Magnon Modifica el valor a Wikidata
 44° 56′ 25″ N, 1° 00′ 35″ E / 44.9403°N,1.0097°E / 44.9403; 1.0097Coord.: 44° 56′ 25″ N, 1° 00′ 35″ E / 44.9403°N,1.0097°E / 44.9403; 1.0097
Dades i xifres
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data1979, 1979
Monument històric catalogat
Data9 gener 1957
IdentificadorPA00082533
Un dels cranis trobats en l'abric Cròs Manhon, Museu de l'Home de París

Història i etimologiaModifica

El 1868, durant els treballs de construcció del ferrocarril a Las Eisiás, el geòleg Louis Lartet (1840-1899) va trobar aquí les restes de cinc esquelets d'una ètnia humana de l'època aurinyaciana, coneguda en endavant com home de Cro-Magnon. Tenien al voltant de 30.000 anys d'antiguitat, i es tractava de tres homes, una dona i un nadó. El lloc on es van trobar era terreny pertanyent al Sr. Magnon, al peu d'un penya-segat formant un refugi natural (cròs vol dir 'cavitat; cova; lloc fondo, sot, clot; tomba; bres' en occità); per això es donà aquest nom a aquest nou ésser humà. Posteriorment, va haver-n'hi troballes a tot Europa i Orient Pròxim.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cròs Manhon