Cròs Manhon
Cròs Manhon (francès: Cro-Magnon) és un refugi rocallós de Las Eisiás de Taiac (Salardès, Guiena), al departament de la Dordonya, descobert l'any 1868, en el qual hom trobà les restes de cinc esquelets d'una ètnia humana de l'època aurinyaciana, coneguda com a home de Cromanyó. Va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1979, i forma part dels «llocs prehistòrics i grutes decorades de la vall del Vézère», amb el codi 85-001.
Tipus | jaciment arqueològic prehistòric | |||
---|---|---|---|---|
Part de | Jaciments prehistòrics i grutes decorades de la vall del Vesera | |||
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Las Eisiás (França) | |||
| ||||
Característiques | ||||
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
Data | 1979, 1979 (?a Sessió) | |||
Identificador | 85-001 | |||
Monument històric catalogat | ||||
Data | 9 gener 1957 | |||
Identificador | PA00082533 | |||
Història i etimologia
modificaEl 1868, durant els treballs de construcció del ferrocarril a Las Eisiás, el geòleg Louis Lartet (1840-1899) va trobar aquí les restes de cinc esquelets d'una ètnia humana de l'època aurinyaciana, coneguda en endavant com home de Cro-Magnon. Tenien al voltant de 30.000 anys d'antiguitat, i es tractava de tres homes, una dona i un nadó. El lloc on es van trobar era terreny pertanyent al Sr. Magnon, al peu d'un penya-segat formant un refugi natural (cròs vol dir 'cavitat; cova; lloc fondo, sot, clot; tomba; bres' en occità); per això es donà aquest nom a aquest nou ésser humà. Posteriorment, va haver-n'hi troballes a tot Europa i Orient Pròxim.
Enllaços externs
modifica- L'abric de Cro-Magnon, història de les recerques del lloc Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine. (francès).