Crepis capil·lar

espècie de planta

La crepis capil·lar (Crepis capillaris) és una espècie de la família de les asteràcies oriünda del mediterrani.

Infotaula d'ésser viuCrepis capil·lar
Crepis capillaris Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreAsterales
FamíliaAsteraceae
TribuCichorieae
GènereCrepis
EspècieCrepis capillaris Modifica el valor a Wikidata
Crepis capillaris ((L.) Wallr., 1840)[1]
Nomenclatura
BasiònimLapsana capillaris Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
  • Lapsana capillaris (L., 1753)
  • Crepis agrestis (Willd., 1803)
  • Crepis linifolia (Thuill., 1799)
  • Crepis parviflora (Moench, 1794)
  • Crepis pinnatifida (Willd., 1803)
  • Crepis polymorpha (Wallr., 1822)
  • Crepis uniflora (Thuill., 1799)
  • Crepis variabilis (Krock., 1790)
  • Crepis virens (L., 1763)[1]

Etimologia modifica

  • Crepis: prové del grec κρηπίς (krepís, base, fonament, calçat). Després va passar al llatí com crepis. Aquest nom el va posar Teofrast i Plini d'una planta de la qual només diuen que té les fulles en la tija.[1]
  • capillaris: adjectiu llatí que significa pilós.[2]

Hàbitat i distribució modifica

Camps de conreu, vores de camins, llocs alterats, vores de bosc, llocs humits no salins (rambles, basses, torrents, canals, fonts i séquies). Praderies amb abundància de teròfits calcícoles.[3] Herbassars oberts i, sovint nitrificats. Creix entre 0-2000 m.[1]

Presenta una distribució eurosiberiana mediterrània.[4] Es troba a Euràsia, Nord d'Àfrica i Macaronèsia, a més s'ha naturalitzat a Amèrica, Austràlia i en altres parts del món. Es dona en quasi tota la Península Ibèrica, encara que és més estranya al sud-est.[1] Als Països Catalans es troba només als territoris peninsulars, mancant a les Illes.[5]

Descripció modifica

Hemicriptòfit de 15-60 cm, caulescent, glabre o híspid, amb pèls glandulosos, a vegades amb alguns tricomes en els peduncles i involucres. L'arrel és axonomorfa, prima, rares vegades gruixuda i llenyosa en l'àpex. Tiges folioses, generalment erectes, rares vegades ascendents, més o menys estriades, híspides en la base i a vegades en tota la seua longitud, rares vegades glabres, ramificades en el terç superior o quasi des de la base. Les fulles són dentades, lobades, pinnatífides o pinnatisectes, glabres o hispídules per totes dues cares, a vegades només en el nervi mitjà del revers. Les basals de 4-35 x 1-5 cm, atenuades en un pecíol ample, mentre que les caulinars sèssils, auriculades, amplexicaules, amb les aurícules agudes i generalment laciniades, i les més superiors i axil·lars són bracteïformes.

Els seus capítols amb molts botons florals, erectes abans de l'antesi, pedunculats, agrupats en un cima o panícula corimbiforme, rares vegades solitàries. Els peduncles de 0,5-6,5 cm, glabres o sovint hispíduls, amb pèls glandulífers més o menys d'1 mm. L'involucre és ovoide en la fructificació, cònic i turbinat després de la dispersió. Les bràctees estan disposades en dues sèries, generalment tomentoses, a vegades amb pèls glandulífers en la base i en el nervi mitjà, escarioses en el marge. El receptacle és feblement alveolat, amb els alvèols glabres. La corol·la de 6-12 mm, amb la meitat superior del tub i la meitat inferior dels limbes densament pubescents, grocs, els més externes sovint amb el dors porpra, a vegades només les dents. El tub mesura entre 2-3 mm, i els limbes 4-9 mm. L'androceu està compost per anteres grogues d'uns 2-4 mm. Floreix i fructifica de maig a setembre.

El fruit és un aqueni homomorf, de 1,5-2,5 x 0,3-0,6 mm, més o menys fusiformes, amb els externs més o menys arquejats, els interns rectes, sense pic, amb 10-11 costelles més o menys cobertes d'espícules, d'un marró clar o fosc, amb un vil·là de 2,5-4 mm.[3][1][4] El seu nombre cromosòmic és 2n = 6.[6]

Biologia modifica

Sol presentar els fongs Puccinia crepidicola, i ocasionalment, Albugo tragopogonis.[1]

Usos modifica

En medicina popular es consumeixen les fulles bullides i assaonades com a laxant suau.[1]

S'ha estudiat aquesta espècie per atraure a Chrysoperla carnea, gran depredador a les zones mediterrànies d'àfids i altres insectes xicotets. Per aquesta raó és una de les plantes recomanades per formar part de les cobertures dels cultius llenyosos com ara l'olivera.[7]

Galeria modifica

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Crepis capillaris» (en castellà). Asturnatura, 2020. [Consulta: 6 abril 2020].
  2. «Capillaris (llatí)». Glosbe. [Consulta: 6 abril 2020].
  3. 3,0 3,1 «Crepis capillaris (L.) Wallr.». Herbari Virtual del Mediterrani Occidental. [Consulta: 6 abril 2020].
  4. 4,0 4,1 «Crepis capillaris (L.) Wallr.». Flora Catalana. Arxivat de l'original el 2020-01-10. [Consulta: 6 abril 2020].
  5. «Tàxon: Crepis capillaris (L.) Wallr.». Organització per a la Cartografia de les plantes vasculars als Països Catalans. [Consulta: 6 abril 2020].
  6. «Crepis capillaris (L.) Wallr. Linnaea 14: 657 (1841)» (en castellà). Flora Vascular. [Consulta: 6 abril 2020].
  7. Herrera, R. A.; Ruano, F.; Ramírez, C. G.; Frischie, S.; Campos, M. Attraction of green lacewings (Neuroptera: Chrysopidae) to native plants used as ground cover in woody Mediterranean agroecosystems., 2019, pàg. 7. DOI: 10.1016/j.biocontrol.2019.104066 .