Obre el menú principal

Crac del 29

caiguda borsària de l'octubre de 1929
(S'ha redirigit des de: Crisi de 1929)

El Crac del 1929, també anomenat la caiguda de la Borsa de Wall Street, representa la fallida del mercat de valors que va ocórrer a finals d'octubre de 1929. Va començar el 24 d'octubre, anomenat Dijous negre i va continuar fins al 29 d'octubre de 1929, anomenat Dimarts negre, quan el valor de les accions a la Borsa de Nova York (New York Stock Exchange) va baixar de forma imparable. De fet, els darrers dies varen viure una agitació del mercat amb fortes vendes provocades per pànic intercalat amb períodes breus de recuperació... Va ser l'inici de l'època denominada com la Gran Depressió.

Infotaula d'esdevenimentCrac del 29
Altres noms Black Thursday i Black Tuesday
Tipus fallida borsària
Data 1929
Lloc Wall Street, Manhattan
Estat Estats Units d'Amèrica
Participants
Conseqüència Gran Depressió als Estats Units
Gran depressió
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

HistòriaModifica

 
Evolució de l'índex Dow Jones durant el Crac del 29

El 3 de setembre de 1929, l'índex Dow Jones arribava a un màxim de 381,17 punts. El 21 d'octubre, al Senat es rebutja una esmena per imposar aranzels només a les importacions agrícoles. Tres dies més tard la borsa patia el seu primer sotrac. Es batia el record de 13 milions d'accions negociades en un dia. El mercat estava pres pel pànic. Abans de migdia del Dijous Negre, ja hi havia hagut onze suïcidis d'importants inversors.

A migdia del 24 d'octubre uns quants banquers de Wall Street es reuneixen per trobar una solució. El grup incloïa Thomas W. Lamont, cap en funcions del Morgan Bank; Albert Wiggin màxim executiu del Chase National Bank i Charles E. Mitchell, president del National City Bank. Escolliren Richard Whitney, vicepresident de la borsa de Nova York, per actuar en el seu nom. Amb el suport dels recursos financers dels tres bancs, Whitney mirà d'adquirir un paquet important d'accions de la US Steel a un preu ben per damunt del de mercat. Per a no aixecar sospites entre els operadors, Whitney fa ofertes similars en altres títols de referència. Encara que aquesta tàctica havia acabat amb una crisi anterior, el Pànic de 1907, aquesta vegada només va tornar l'estabilitat al mercat temporalment. Durant el cap de setmana, els esdeveniments eren recollits àmpliament per tots els diaris. El dilluns, 28 d'octubre, els inversors decidien sortir del mercat i la caiguda continuava amb un rècord de pèrdua del Down Jones d'un 13% en una sessió.

William C. Durant, magnat del sector automobilístic, es va reunir amb membres de la família Rockefeller i altres gegants financers per comprar grans quantitats d'accions i demostrar al públic la seva confiança en el mercat, però el seu esforç va fracassar. L'índex Dow Jones tornà a batre un record i va caure un 12% amb 16,4 milions d'accions negociades. Després del Crac, l'índex continuaria baixant fins a arribar els 241,22 punts el 8 de juliol de 1932. Era l'índex més baix que la borsa havia tingut des dels anys 1800, i no recuperaria el seu nivell de cotització fins a novembre de 1954, gairebé un quart de segle més tard.

CausesModifica

 
Fotografia de la borsa de Nova York el 1930, després del crac del 1929

La caiguda venia després d'un boom especulatiu format al final dels anys 20, que havien portat a milions d'americans a invertir fortament en borsa, fins i tot amb préstecs aconseguits especialment per a tal fi. La pujada contínua dels preus de les accions animava més gent a invertir, confiant que les accions augmentarien més, provocant així noves pujades, i creant una bombolla econòmica. El 24 d'octubre de 1929, amb el Dow Jones a 381.17, (el seu tercer màxim des de setembre), la bombolla finalment va esclatar i comença el pànic de la gent que desesperadament intentava desfer-se de les seves accions abans que no valguessin res. Els bancs que havien concedit crèdits per finançar la compra d'accions, es trobaven igualment endeutats, i molts varen acabar en fallida. Mentre que milions de persones perdien els seus estalvis, els negocis perdien les seves línies de crèdit i els seus clients i, finalment, estaven forçats al tancament que, a la vegada, provocava una desocupació massiva.

Tot això no feia sinó empitjorar una situació econòmica ja fràgil, i va ser un factor clau en el desenvolupament de la Gran Depressió. En aquest punt, hi ha una forta controvèrsia entre economistes i historiadors sobre l'impacte que el Crac del 29 va tenir. Alguns pensen que les reaccions polítiques de control posterior, com ara els aranzels sobre importació, varen influir més que la mateixa caiguda de la borsa.

Investigació oficialModifica

El 1931, s'establia la Comissió Pecora per estudiar les causes de la caiguda. Basat en part en els descobriments de la Comissió, el Congrés dels Estats Units aprovava lleis per separar els bancs mercantils amb activitats centrades en la gestió de dipòsits i concessió de préstecs, i els bancs d'inversions el paper dels quals era emetre, assegurar, i distribuir accions, bons i altres béns financers.

Després de l'experiència del 1929, les borses de tot el món varen instituir mesures per a suspendre temporalment el comerç en cas de disminucions ràpides, per tal d'evitar les caigudes encadenades. El 19 d'octubre de 1987 va haver-hi una situació similar i fins i tot més aguda que el 1929. El Dilluns Negre de 1987, la caiguda de l'índex Dow Jones va ser d'un 22,6%.

La Teoria del més XimpleModifica

Molt popular entre les persones, però no totalment confirmada per la investigació empírica, la teoria del més ximple descriu les bombolles com dirigides pel comportament perennement optimista dels participants d'un mercat (els ximples) que compren actius sobrevalorats anticipant la seva venda a especuladors rapinyaires (els més ximples) a un preu molt més gran.

Segons aquesta explicació no recolzada, les bombolles continuen mentre els ximples puguin trobar més ximples per pagar-los pels actius hipervalorats. La bombolla acabarà només quan el més ximple es converteixi en el major ximple que paga el preu superior pel bé hipermegavalorat i no pot trobar un altre comprador que pagui per ell un preu més alt. Els mercats estan compostos, segons aquesta teoria, per ximples que busquen i troben a algú encara més ximple al mercat fins a trobar el més ximple de tots.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Crac del 29