La cultura Únětice (en txec: Únětická kultura; en alemany: Aunjetitzer Kultur; en polonès: Kultura unietycka) és una cultura arqueològica d'Europa Central desenvolupada durant l'edat del bronze, datada aproximadament d'entre els anys 2300–1600 aC. El lloc epònim per aquesta cultura és la població d'Únetice, situada al districte de Praga a Txèquia. Actualment d'aquesta cultura es coneixen a 1.400 jaciments a Txèquia i Eslovàquia, 550 a Polònia i uns 500 a Alemanya.[1] La cultura Únětice també es desenvolupà a l'actual Àustria (associada a l'anomenat grup Böheimkirchen), i a l'oest d'Ucraïna.

Infotaula grup humàCultura Unetice
Tipuscultura arqueològica Modifica el valor a Wikidata
Part deBronze primerenc Modifica el valor a Wikidata
EpònimÚnětice Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Originari deEuropa Central Modifica el valor a Wikidata
Inicidècada del 2300 aC Modifica el valor a Wikidata
Fidècada del 1550 aC Modifica el valor a Wikidata
Precedit percultura del vas campaniforme Modifica el valor a Wikidata
Seguit perCultura dels túmuls Modifica el valor a Wikidata
Període del bronze a Europa Central, 2300-1950 aC; Clau: (1) eneolític tardà (2) cultura Beaker; (3) Riesenbecher; (4) cultura Únětice; (5) grup Adlerberg; (6) EBA del nord dels Alps, incl. grups Singen & Neckar-Ries-Lech; (7) cultura Straubing (8) cultura Unterwölbling; (9) edat del bronze primerenca del sud-est dels Alps; (10) cultura Wieselburg; (11) cultura Nitra (12) cultura Kisapostag; (13) cultura Nagyrév; (14) cultura Perjámos; (15) cultura Otomani; (16) cultura Hatvan; (17) cultura Košťany; (18) cultura Mierzanowice; (19) grup Dobre; (20) grup Płonia (Buchholz)
Mapa que mostra la localització de la cultura Únětice en la República Txeca
Gerra típica d'Únetice
Disc de Nebra, descobert a Saxònia-Anhalt, de la cultura Únětice

Història de la recerca

modifica

La cultura Únětice la va descobrir el cirurgià i afeccionat a l'arqueologia Cenek Rýzner (1845-1923), l'any 1879, quan va excavar uns enterraments al turó Holý Vrch, prop de la vila d'Únetice.

A Alemanya F. Klopfleisch excavà un monticle Úněticeà, a Leubingen, l'any 1877. Més tard es van identificar com a pertanyents a aquesta cultura els jaciments de Baalberge, Helmsdorf, Nienstedt, Körner, Leubingen, Halberstadt, Klein Quenstedt, Wernigerode, Blankenburg i Quedlinburg.

Objectes de metall

modifica

Aquesta cultura es distingeix pels seus característics objectes de metall, que inclouen destrals planes, braçalets acabats en espiral, etc.

El famós Disc de Nebra està associat amb grups d'Únetice de l'Alemanya Central.

Comerç

modifica

La cultura Únětice tenia llaços comercials amb la britànica de Wessex. Les dagues amb alt contingut d'estany que es van trobar en els enterrament de Singen s'haurien fabricat a la Gran Bretanya. També exportaven estany de Cornualla. Un objecte d'or de disseny irlandès s'ha trobat a Butzbach, a Hessen (Alemanya). També hi havia comerç d'ambre provinent del Bàltic.

Habitatges

modifica

Típicament les cases eren de fusta amb teulada de palla o altre material orgànic. Les parets eren fetes d'una mescla d'argila, sorra i materials orgànics. En són característics els pous circulars que servirien de graner.

La gran majoria d'assentaments consistien en diverses cases congregades en un espai comunal del poble. També s'han descobert viles fortificades, per exemple a Bruszczewo[2] o Radlowice, a Silèsia.[3]

Referències

modifica
  1. Zich B. 1996, Studien zur regionalen und chronologischen Gliederung der nördlichen Aunjetitzer Kultur, Berlin, pàgs. 5-19.
  2. Müller, J., Czebreszuk, J., Kneisel, J. (eds.) 2010, Bruszczewo II. Ausgrabungen und Forschungen in einer prähistorischen Siedlungskammer Grosspolens. Badania mikroregionu osad¬niczego z terenu Wielkopolski, vols.1-2, Bonn.
  3. Lasak, I., Furmanek, M. 2008, Bemerkungen zum vermutlichen Wehrobjekt der Aunjetitzer Kultur in Radłowice in Schlesien, In: Müller, J., Czebreszuk, J., Kadrow, S. (eds.), Defensive Structures from Central Europe to the Aegean in the 3rd and 2nd millennia B.C, Studia nad pradziejami Europy Środkowej, vol. 5, Poznań-Bonn, pàgs. 123-134.
  • J. M. Coles/A. F. Harding, The Bronze Age in Europe (London 1979).
  • G. Weber, Händler, Krieger, Bronzegießer (Kassel 1992).
  • R. Krause, Die endneolithischen und frühbronzezeitlichen Grabfunde auf der Nordterrasse von Singen am Hohentwiel (Stuttgart 1988).
  • B. Cunliffe (ed.), The Oxford illustrated prehistory of Europe (Oxford, Oxford University Press 1994).

Enllaços externs

modifica