Cultura de Fatianovo-Balànove
La cultura de Fatianovo-Balànove (en rus: Фатьяновская культура, romanitzat: Fatyanovskaya kul'tura) fou una cultura eneolítica i de principis de l'edat del bronze dins la cultura més àmplia de la ceràmica cordada, que s'assentà als boscos de Rússia des del c. 2900 fins al 2050 abans de la nostra era.[1]
  | |
| Tipus | cultura arqueològica |
|---|---|
| Part de | cultura de la ceràmica cordada |
| Epònim | Fatyanovo (en)  |
| Inici | 2600 aC |
| Fi | 1850 aC |
| Seguit per | Abashevo culture (en) |
La cultura de Fatianovo-Balànove cresqué a l'extrem nord-est de la cultura del Dniéper Mitjà cap al 2900 abans de la nostra era, potser per una migració massiva de pobles de la cultura de la ceràmica cordada procedents d'Europa Central. En expandir-se cap a l'est a costa de la cultura Vólossovo, els pobles de Fatianovo desenvoluparen mines de coure als Urals occidentals. A partir del 2300 abans de la nostra era establir assentaments dedicats a la metal·lúrgia del bronze, donant lloc així a la cultura de Balànove. Tot i que pertany a la part sud-est de l'horitzó de Fatianovo, la cultura de Balànove n'és prou diferent de la resta. La cultura de Balànove contribuí a la formació de la cultura d'Abíxevo, que al seu torn va contribuir a la formació de la cultura de Sintaixtà.
La cultura de Fatianovo-Balànove desaparegué cap a l'any 2050 abans de la nostra era.[1] Se suposa que parlaven indoeuropeu.
Història modifica
Orígens modifica
La cultura de Fatianovo nasqué a l'extrem nord-est de la cultura del Dniéper Mitjà entre el 2900 abans de la nostra era[1] i el 2.800 ae,[2] i probablement derivava d'una variant primerenca d'aquesta cultura.[3] S'ha descrit com la cultura cronològicament més tardana i més nord-oriental de l'expansió de la cultura de la ceràmica cordada. Els seus orígens es remunten a l'oest i al sud-oest.[4]
La cultura de Fatianovo sembla haver estat un "autèntic moviment popular" procedent d'Europa Central cap als boscos russos. A diferència d'altres cultures pertanyents a la cultura de la ceràmica cordada, la de Fatianovo es troba més enllà dels límits de l'anterior cultura Funnelbeaker dels vasos d'embut. La teoria que la cultura de Fatianovo-Balànove és intrusiva es basa en el tipus físic de la població (antropologia física), l'enterrament flexionat sota túmuls, la presència de destrals de guerra i la ceràmica.[5]
Alguns creuen que aquesta cultura representa l'aculturació dels habitants de la cultura de la ceràmica de la pinta d'aquesta zona mitjançant els contactes amb els llauradors de la cultura de la ceràmica cordada de l'oest. Altres han remarcat les semblances entre les destrals de guerra de pedra de la cultura de Fatianovo i les de la cultura de les catacumbes.
Distribució modifica
La cultura de Fatianovo s'estén des del llac Peipus a l'oest fins al Volga mitjà a l'est, amb l'abast nord a la vall de l'alt Volga.[5] La cultura Vólossovo dels indígenes recol·lectors del bosc era diferent de la cultura de Fatianovo en la ceràmica, l'economia i els ritus fúnebres. Va desaparèixer quan els habitants de Fatianovo s'endinsaren a la conca alta i mitjana del Volga.[3]
En estendre's cap a l'est pel Volga, el poble Fatianovo descobrí els minerals de coure dels contraforts occidentals dels Urals, i començà a assentar-se a llarg termini a la regió del baix riu Kama. Ocuparen els interfluvis Kama-Viatka-Vetluga, on s'explotaven els recursos metàl·lics (dipòsits locals de gres de coure) de la regió.[5] Els assentaments de Fatianovo metal·lúrgics en aquesta zona donaren lloc a la cultura de Balànove al voltant del 2300 ae.[2] Tot i que forma part de la cultura de Fatianovo, la cultura de Balànove se'n distingeix prou.[3] Les troballes ceràmiques indiquen que Balànove coexistí amb el poble Vólossovo (jaciments mixtos Balànove-Vólossovo), i també el va desplaçar.[6] La cultura de Balànove esdevingué el nucli metal·lúrgic de la civilització més àmplia de Fatianovo.[3]
Final modifica
El final de la cultura Fatianovo-Balànove es calcula entre el 2050 i el 1900 ae.[2]
En la seua perifèria sud-est, la cultura Balànove contribuí a la formació de la cultura Abíxevo.[7][8] Aquesta cultura exerciria un paper important en l'aparició de la cultura Sintaixtà.[3]
Característiques modifica
Ceràmica modifica
La ceràmica de Fatianovo barreja trets mixtos de pisa cordada i àmfora globular. La ceràmica posterior de la cultura d'Abíxevo s'assembla a la ceràmica cordada de Fatianovo-Balànove.[9]
Assentaments modifica
Els assentaments de la cultura de Fatianovo són escassos i mostren indicis d'un cert grau de fortificació. Els llogarets solien estar dalt dels alts pujols de les riberes del riu, i constaven de cases sobre el terra construïdes amb troncs de fusta, amb sostres de muntura, i unides per corredors.[6]
De la cultura de Balànove s'han trobat centenars de jaciments, tant d'assentaments com de cementeris. Als pobles de Balànove hi ha cases rectangulars semisubterrànies. L'absència d'assentaments és típica de la cultura de la ceràmica cordada, i indica l'economia mòbil dels habitants de Fatianovo-Balànove.[5]
Economia modifica
L'economia sembla ser prou mòbil; però s'hi troben porcs domèstics, la qual cosa suggereix que no ho era pas tant. Es considera que la cultura Fatianovo introduí una economia basada en el bestiar domèstic (ovelles, vaques, cavalls i gossos) a la zona forestal de Rússia.[5]
Els Balànove també domesticaren ramat de tir i carros de dues rodes.[6]
Enterraments modifica
Com és usual en les cultures antigues, el nostre principal coneixement de la cultura Faianovo-Balànove prové de les inhumacions. Són evidents les tombes de fossa, que podien revestir-se amb fusta.
S'han descobert uns tres-cents cementeris de la civilització Fatianovo. Els més grans tenen més de cent tombes. Algunes tombes de fossa feien més de 2 m de fondària. Així mateix, els enterraments s'ajusten als rituals de la ceràmica cordada, amb els hòmens descansant sobre el costat dret amb el cap orientat cap al sud-oest, i les dones sobre el costat esquerre amb el cap vers el nord-est. El dipòsit funerari contenia adorns de dents d'animals, ceràmica, destrals de guerra de pedra polida i, a voltes, caps de maça de pedra.[5] En les tombes de Fatianovo s'han trobat urpes d'ós i penjolls de dents d'ós. S'han trobat objectes semblants en la cultura anterior de Sredny Stog, la cultura Iamna i la cultura de les catacumbes. Alguns arqueòlegs ho han interpretat com un senyal que l'ós tenia una funció ritual-simbòlica en la civilització Fatianovo-Balànove.[10]
Els enterraments de Balànove (igual que els de la cultura del Dniéper Mitjà) eren tant del tipus pla com del tipus kurgan, amb fosses individuals i col·lectives.[6] Els morts s'embolcallaven en pells d'animals o en escorça de bedoll i es posaven en cambres funeràries de fusta en fosses rectangulars subterrànies. El dipòsit funerari depenia del sexe, l'edat i la posició social. Les destrals de coure acompanyaven sobretot les persones d'alta posició social, els martells de pedra els hòmens i les destrals de sílex les dones i els infants. En les tombes es troben sovint amulets.[6] Els kurgans d'Abíxevo són diferents dels cementeris plans de Fatianovo, tot i que les tombes planes eren un component recognoscible del ritu funerari d'Abíxevo.[9]
Guerra modifica
Molts esquelets dels cementeris de Fatianovo-Balànove mostren evidències de lesions, com ara ossos trencats i cranis destrossats.[11] Sens dubte era un poble guerrer.[12] Sembla que van tenir seriosos conflictes amb els pobles de la cultura Abíxevo.[13]
Metal·listeria modifica
En la cultura Fatianovo-Balànove hi havia objectes metàl·lics locals de procedència centreeuropea. El fet que aquests objectes metàl·lics es produïssin localment indica que tenien artesans qualificats. S'han trobat adorns i eines de coure als enterraments de Balànove (eneolític). Els habitants de Fatianovo-Balànove explotaven els recursos metàl·lics dels Urals occidentals.[5]
Les puntes de llança de la cultura Fatianovo-Balànove s'assemblen a les de la cultura posterior Sintaixtà, tot i que aquestes darreres eren més grosses.
Tipus físic modifica
Les despulles dels habitants de la cultura Fatianovo-Balànove demostren que eren caucasoides/europoides amb cranis dolicocèfals.[12][14][15] Tenien una constitució poderosa.[11] Els cranis de Fatyanovo-Balanovo són molt semblants als de les cultures: Abíxevo, Sintaixtà, Srubnaia i Andrónovo. Els cranis de la cultura iamna i els seus descendents directes de l'estepa del sud són menys dolicocèfals.[14]
Llengua modifica
Molts estudiosos han relacionat la cultura de Fatianovo-Balànove amb una etapa pre-baltoeslava (o pre-balto-eslava-germànica) en la història de les llengües indoeuropees.[16] J. P. Mallory uneix la cultura de Fatianovo-Balànove amb les migracions indoeuropees.[17] Segons David W. Anthony, les migracions de Fatianovo corresponen a regions amb hidrònimos d'un dialecte de la llengua bàltica cartografiats pels lingüistes fins al riu Oka i l'alt Volga. Així, les migracions dels Fatianovo-Balànove podrien haver establert poblacions prebàltiques a la conca de l'alt Volga. Els preeslaus probablement s'estengueren entre els pobles de la cultura del Dniéper Mitjà que hi restaren.[3]
Genètica modifica
(Saag et al. 2021) examinaren 24 individus de la cultura Fatianovo. Eren quasi tots d'ascendència estepària amb una moderada barreja de llauradors europeus primerencs (EEF).[18]
Estaven més relacionats amb les poblacions del neolític tardà i de l'edat del bronze d'Europa Central, Escandinàvia i l'est del Bàltic, i s'agrupaven amb els moderns del Nord i de l'Est.[19] Les 14 mostres masculines pertanyien a subclades de l'haplogrup I R1a-M417. Sis van poder especificar-se'n a més en l'haplogrup R1a2-Z93.[19]
L'haplogrup R1a2-Z93 preval hui a Àsia Central i Àsia Meridional més que no pas a Europa.[19] Les 24 mostres d'ADNmt extretes pertanyien a subclades dels haplogrups materns U5, U4, U2e, H, T, W, J, K, I i N1a.[19] Tant el llinatge patern com el matern dels individus de Fatianovo examinats eren característics de la cultura de la ceràmica cordada.[19]
El 58% de les mostres tenia un to de pell intermedi i el 80% el cabell fosc i els ulls marrons, i només el 4% tenia cabells rossos i el 21% ulls blaus. La persistència de la lactasa era sols del 17% en les mostres de Fatianovo.[20] [21] Es comprovà que la genètica dels pobladors de la cultura Fatianovo era diferent de la cultura anterior de Vólossovo, amb la qual no semblen haver-se entremesclat. La barreja d'EEF no s'ha detectat en l'anterior cultura Iamna, cosa que suggereix que els pobladors de Fatianovo no provenien dels Iamna. Els autors de la recerca suggereixen que la cultura Fatianovo sorgí d'una ràpida migració cap al nord-est des de la cultura del Dniéper Mitjà de l'actual Ucraïna i Bielorússia.[18]
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Saag et al., 2021, p. 1.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Parpola, 2015, p. 55.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Anthony, 2007, p. 380-383.
- ↑ Czebreszuk, 2004, p. 472.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 Mallory, 1997, p. 196-197.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Koryakova i Epimakhov, 2007, p. 100-102.
- ↑ Kuzmina 2007. "La cultura d'Abíxevo pertanyia al bosc, no pas a la regió cultural estepària. Estava emparentada genèticament amb la cultura Fatianovo i pertanyia a l'horitzó de la ceràmica cordada del nord d'Europa".
- ↑ Kuzmina 2007. "Els abíxevos es caracteritzen per ser dolicocèfals i de rostres estrets. Aquesta població té les arrels en les cultures de Balànove i Fatianovo al Volga Mitjà..."
- ↑ 9,0 9,1 Kuzmina, 2007, p. 221.
- ↑ Mallory, 1997, p. 56.
- ↑ 11,0 11,1 Koryakova i Epimakhov, 2007, p. 63.
- ↑ 12,0 12,1 Dolukhanov, 1996, p. 89.
- ↑ Koryakova i Epimakhov, 2007, p. 66.
- ↑ 14,0 14,1 Kuzmina 2007, pàg. 383-385. "El tipus protoeuropeu massiu de cara ampla és un tret de les cultures posteriors a Mariúpol, Sredniy Stog, així com de la cultura dels gravats de la vora esquerra del Dniéper, el Donets i el Don... Durant el període de la cultura dels sepulcres de fusta, la població d'Ucraïna estava representada pel tipus mitjà entre la població dolicocèfala de rostre estret de la cultura dels sepulcres de corrons múltiples (Babino) i la població més massiva de rostre ample de la cultura dels sepulcres de fusta de la regió del Volga... Les dades antropològiques confirmen l'existència d'un impuls des de la regió del Volga cap a Ucraïna en la formació de la cultura Timber-grave. Durant l'etapa de Belozerka el tipus dolicocranial de cara estreta en fou el predominant. S'ha demostrat una gran afinitat entre els cranis de les cultures Timber-grave, Belozerka i Escita de les estepes pòntiques, d'una banda, i de les mateixes cultures de la regió de l'estepa forestal, d'altra... Açò demostra la continuïtat genètica entre la població escita de llengua iraniana i la població anterior de la cultura de la fusta d'Ucraïna... L'hereva de les cultures neolítiques del Dniéper-Donets i del Sredniy Stog fou la cultura de la fosa. La seua població tenia trets clarament europoides: era alta, amb cranis massissos... Les tribus de la cultura Abíxevo apareixen en la zona de bosc-estepa, quasi simultàniament amb la cultura Poltavka. Los abíxevos es caracteritzen per ser dolicocèfals i de rostres estrets. Aquesta població tenia les arrels en les cultures Balànove i Fatianovo del Volga Mitjà i Europa Central... [La població de la primera cultura de Timber-grave (la Potapovka) fou el resultat de la barreja de diferents components. Un tipus era massís, i el seu predecessor fou el tipus Pit-grave-Poltavka. El segon tipus era europoide dolicocèfal relacionat genèticament amb la població de Sintaixtà... Un participant més dels processos etnoculturals de las estepes fou el de les tribus del tipus Pokrovskiy. Eren europoides dolicocèfals de cara estreta afins als abíxevos i diferents dels potapovkans... La majoria dels cranis de la cultura de Timber-grave són dolicocrànics amb cares mitjanament amples. Evidencien l'important paper dels components Pit-grave i Poltavka en la població de la cultura Timber-grave... Es pot suposar una connexió genètica entre les poblacions de la cultura Timber-grave de la regió dels Urals i la cultura Alakul dels Urals i l'oest de Kazahstan que pertanyen a un tipus dolicocèfal de cara estreta amb la població de la cultura Sintaixtà... [La part occidental de la població de la cultura d'Andrónovo pertany al tipus dolicocrani afí a la de la cultura Timber-grave.
- ↑ Saag et al. 2021. "En el sentido antropológico, la gente de la cultura Fatyanovo puede ser considerada como un grupo relativamente homogéneo con las mayores similitudes, sobre todo en los rasgos craneales, con otras culturas de Corded Ware... Los estudios craneométricos de los cráneos de la región del Alto Volga revelan que la gente de la cultura Fatyanovo se caracteriza por cráneos dolichocránicos..."
- ↑ Nordqvist i Heyd, 2020, p. 82.
- ↑ Mallory, 1997, p. 430.
- ↑ 18,0 18,1 Saag et al. 2021. "Els habitants de la cultura Fatianovo foren els primers llauradors de la zona i la seua arribada s'ha associat a la migració... Açò recolza en els nostres resultats, ja que els individus de l'edat de pedra HG i els de l'edat del bronze Fatianovo es distingeixen clarament des del punt de vista genètic... [Els individus de la cultura Fatianovo (igual que altres pobles de la CWC) tenen sobretot ascendència estepària, però també un poc d'ascendència EF que no era present a la zona abans i, per tant, exclou la migració cap al nord de la gent de la cultura Iamnaya amb només ascendència estepària com a font de la població de la cultura Fatianovo. Les connexions més fortes de la cultura Fatianovo en el material arqueològic es poden veure amb la cultura del Dniéper Mitjà... Aquestes proves suggereixen que l'actual Ucraïna és el possible origen de la migració que dugué a la formació de la cultura Fatianovo i de les cultures Corded Ware en general... [S'ha suggerit que els habitants de la cultura Fatianovo es mesclaren amb la cultura local Vólossovo HG després d'arribar a la Rússia europea. Els nostres resultats no ho recolzen, ja que no revelen pas una major ascendència HG en la gent de Fatianovo en comparació amb altres grups de la CWC ni cap canvi visible en les proporcions de l'ascendència durant el període cobert per les nostres mostres".
- ↑ 19,0 19,1 19,2 19,3 19,4 Saag et al. 2021. "Ens dirigim als individus de la cultura Fatianovo de l'edat del bronze i determinem que els seus llinatges matern (subclades de ADNmt hg U5, U4, U2e, H, T, W, J, K, I y N1a) i patern (chrY hg R1a-M417)... eren els característics dels individus de la CAQ d'altres parts d'Europa... Curiosament, en tots els individus per als quals es pogué determinar el chrY hg amb més profunditat (n=6), es tractava de R1a2-Z93... un llinatge ara estés a Àsia Central i del Sud, en lloc del llinatge R1a1-Z283, que és comú a Europa... En el PCA, els individus de Fatianovo (i l'individu estonià del CWC) s'agrupen amb molts individus europeus del neolític tardà/edat del bronze (LNBA) i de l'edat del bronze mitjana/tardana (MLBA) de l'estepa sobre els europeus moderns del Nord i l'Est... Els individus de Fatianovo són més semblants a les poblacions d'ascendència estepària del LNBA d'Europa Central, Escandinàvia i el Bàltic Oriental".
- ↑ Saag et al. 2021. "Al voltant d'un terç dels individus de Fatianovo tenia ulls blaus i cabell ros..."
- ↑ Saag et al., 2021, p. 8, Table 2.