Joan Vila i Pujol
Joan Vila i Pujol (Barcelona, 17 d'abril de 1890[1] - 11 de març de 1947) va ésser un dibuixant il·lustrador conegut amb el pseudònim de Joan D'Ivori.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 abril 1890  Barcelona |
| Mort | 11 març 1947 (56 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Formació | Cercle Artístic de Sant Lluc |
| Activitat | |
| Camp de treball | Pintura i gràfics |
| Ocupació | il·lustrador, artista gràfic, pintor, dibuixant |
| Professors | Josep Triadó i Mayol |
| Família | |
| Fills | Cesc, Jordi Vila i Rufas |
Biografia modifica
Va néixer al carrer Bruc de Barcelona, fill de Joan Vila i Valls i de Joana Pujol i Costa, ambdós naturals de Barcelona.
Es formà a l'Acadèmia Borrell, al Cercle Artístic de Sant Lluc i amb Josep Triadó. Als setze anys treballava al taller de vitralls del seu pare i el 1909 il·lustrà els dos volums de Rondalles Populars Catalanes.
El 1911 emigrà a l'Argentina, on dibuixà per a la revista Caras y Caretas.
Una altra volta a Barcelona, el 1914 col·laborà en diverses publicacions impulsades pel bibliòfil Ramon Miquel i Planas, com la revista Bibliofilia i el llibre La llegenda del llibreter assassí o en la traducció del Coriolà de Shakespeare de Magí Morera i Galícia cap al 1916, així com la Història Popular de Catalunya d'Alfons Roure. Col·laborà també amb les revistes D'Ací i d'Allà, La Rondalla del Dijous, La Mainada i Jordi, i molt esporàdicament a Papitu.[2]
Realitzà l'arbre dels antics gremis barcelonins per al pavelló de Barcelona de l'Exposició Internacional de 1929 (actualment a l'Arxiu Històric de la Ciutat), algunes escenografies i diverses col·laboracions amb projectes arquitectònics.
Els seus fills heretaren la vena artística del seu pare: el gran, Jordi, fou pintor de retaules, mentre que el petit, Francesc, és el conegut dibuixant 'Cesc'.
Part del seu fons documental es conserva al Museu del Disseny de Barcelona.[1]
Referències modifica
Bibliografia modifica
- Exposición d’Ivori 1890-1947. Barcelona: Instituto Nacional del Libro Español, 1975.
- Josep M. Cadena; Montserrat Castillo; Pilar Vélez. D'Ivori. La màgia de la il·lustració. Barcelonaː Ajuntament, 1997 ISBN 8476098324
- Ramon Balius i Juli. "Joan d’Ivori; ilustrador de los juegos olímpicos de la antigüedad". Apunts. Educación física y deportes, vol. 3, núm. 53 (1998), p. 95-97
- Ricard Mas i Peinado. Els artistes catalans i la publicitat (1888-1929). Parsifal Edicions, Barcelona, 2002. ISBN 84-95554-16-X, plana 166.
- Santi Barjau. "Joan Vila, D’Ivori, a Buenos Aires i Madrid (1911-1923)". Locus Amoenus, núm. 6 (2002), p. 327-341.
- Ricard Bru i Turull. "Art japonès i japonisme a l'entorn de Joan Vila, “D’Ivori”.(1890-1947)". Revista de Catalunya, núm. 294 (2016), p. 179-203.