Dècim Juni Brut Galaic
Dècim Juni Brut Gal·lec o Galaic (en llatí Decimus Junius M. F. M. N. Brutus Gallaecus o Callaecus o Callaicus) (180-120 aC) va ser un general i polític romà que liderà les tropes romanes en la campanya de conquesta de l'actual Galícia i nord de Portugal, territori que després rebé el nom de Gallaecia. Era fill de Marc Juni Brut (Marc Junius M. P. L. N. Brutus) i germà de Marc Juni Brut el jurista. Va ser contemporani dels Gracs i un dels més importants generals del partit aristocràtic. Formava part de la gens Júnia, i era de la branca dels Brut, d'ascendència plebea.
| Nom original | (la) Decimus Iunius Brutus Callaicus  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | c. 181 aC antiga Roma |
| Mort | 113 aC (67/68 anys) valor desconegut |
| Senador romà | |
| valor desconegut – valor desconegut | |
 Cònsol romà | |
| 138 aC – 138 aC Juntament amb: Publi Corneli Escipió Nasica Serapió | |
| Procònsol | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma |
| Període | República Romana tardana |
| Família | |
| Família | Junii Bruti |
| Cònjuge | Clodia (en)  |
| Fills | Júnia, Dècim Juni Brut, Luci Juni Brut Damasip |
| Pares | Marc Juni Brut i valor desconegut |
| Germans | Junia (en) i Marc Juni Brut |
Biografia Modifica
Va sercònsol l'any 138 aC junt amb Publi Corneli Escipió Nasica i es va oposar als tribuns de la plebs. Va rebutjar portar al senat una proposta per comprar gra pel poble i quan els tribuns van demanar poder per eximir a deu persones dels deures militars els va refusar aquest privilegi i va ser secundat pel seu col·lega i degut a això van ser acusats i portats a presó pel tribú Gai Curiaci (Caius Curiatius).
Després li va ser assignada la província d'Hispània Ulterior i allí va repartir terres als que havien servit amb Viriat, amb l'objecte de pacificar el país, i va fundar la ciutat de Valentia. Com que a Lusitània continuaven les accions de grups de bandits i tribus insurrectes, va assolar el territori, va ocupar nombroses ciutats i va arribar fins al riu que van anomenar Lethe (o Oblivio, oblit) i que les tribus gallegues en deien Limes, Límia o Bèlion (modern Limia). Els soldats es van negar a seguir endavant. Deien que aquell era el llegendari Lethes o riu de l'oblit, i que si el creuaven oblidarien la seua identitat i la seua pàtria. Brut va agafar l'estendard del portaestendards i va travessar el riu tot sol i, des de la que hui seria ribera gallega, va cridar d'un a un i pel seu nom als seus soldats, per a convèncer-los que no havia oblidat res i poder prosseguir la campanya. Va arribar fins al Minius (Miño) que va creuar i va continuar la seva marxa fins a l'oceà. Va sotmetre nombroses tribus com els bràcars (bracari) que eren els més guerrers, i els gallecs o galaics (gallaeci) que tenien un exèrcit de seixanta mil homes als que va derrotar. Aquest fet li va valer el sobrenom de Gal·lec (Gallaecus). La feina de submissió va resultar lenta doncs moltes ciutats es revoltaven quan en sortien els soldats i entre aquestes es menciona Talabriga.
En les cròniques de l'historiador Orosi es narra aquesta campanya. Va ser el primer general romà que va arribar a Galícia, cap al 137 aC. Ovidi, el poeta, va comptar així aquella trobada:
| « | ...per aquell temps Brut va prendre com a sobrenom el del seu enemic galaic i va tenyir de sang la terra hispana. | » |
L'any 137 aC Dècim Juni Brut s'enfrontà a 60.000 galaics vora el riu Duero i va tornar a Roma convertit en heroi. El mateix senat romà l'anomenà "Gallaicus". Després d'açò, va eliminar el que quedava de la resistència hispana sota el comandament de Viriat i als seus soldats vencedors els va donar terres a la "ciutat dels valents", açò és, Valentia, pròxima a la puixant Sagunt.
Després va ser cridat a la Hispània Citerior pel seu parent Emili Lèpid i d'allí va passar a Roma on va celebrar un esplèndid triomf (136 aC). Amb el botí obtingut a Hispània, Brut va erigir temples i edificis públics.
L'any 129 aC va servir amb Gai Semproni Tudità contra els iapids i encara va obtenir una victòria i va compensar les pèrdues que el cònsol havia tingut al començament de la campanya.
Transcendència Modifica
El pas del Límia ha donat lloc a una festa de recreació històrica, la Festa do Esquecemento.
Brutus, segons Ciceró, va ser patró del poeta i dramaturg Luci Acci Lucius Accius i, en el seu temps, va conèixer molt bé la literatura grega i romana. També era bo en l'oratòria.[1] Ciceró diu també que va ser àugur. La seva dona es deia probablement Clòdia, i va ser la mare de Dècim Juni Brut, que va ser cònsol l'any 77 aC.[2]