Dòrida (en llatí Doris, en grec antic Δωρίς) era un petit districte muntanyenc de la Grècia central, rodejat per Etòlia (a l'oest), Tessàlia (al nord), Lòcrida Ozòlia (al sud) i Fòcida (a l'est), entre les muntanyes Oeta i Parnàs. Estava format per la vall del riu Pindos (Πίνδος) (avui Apostoliá), tributari del Cefís, prop del seu naixement.

Infotaula de geografia políticaDòrida

Localització
 38° 41′ N, 22° 26′ E / 38.68°N,22.43°E / 38.68; 22.43Coord.: 38° 41′ N, 22° 26′ E / 38.68°N,22.43°E / 38.68; 22.43

Segons Heròdot, Dòrida separava el districte de Malis de la Fòcida, i contenia l'anomenada tetràpolis dòrica, quatre ciutats de població dòria: Erineos, Boion, Cytinion i Pindos. La primera (en llatí, Erineum) era la més important; i va portar, també, el nom de Dorion. Cytinion (Cytinium) era al pas de muntanya entre Àmfissa (a la Lòcrida Ozòlia) i Dòrida.

Els doris es van estendre a altres llocs i Estrabó diu que hi havia sis ciutats dòries a la Grècia Central: Erineos, Cytinion, Boion, Lilea, Carfea i Dryope. De Lilaea se sap que ja era una ciutat dòria durant la invasió de Xerxes II de Pèrsia. De Carfea se suposa que és la mateixa ciutat que Scarpheia, prop de les Termòpiles; Dryope no és probablement una ciutat sinó el districte dels Driops o Driopes. Scylax esmenta la ciutat de Limodorieis, entre el mont Oeta i la mar; Hecateu menciona Amfanes o Amfanea; i Titus Livi esmenta Tritonon i Drimea.

Els doris van ocupar el territori de Dòrida del qual van expulsar els driops. El doris del Peloponès, com Esparta, consideraven la regió com la seva pàtria d'origen o metròpolis, i de vegades li van enviar ajut quan lluitaren contra els focis i altres veïns.

El nom de Dòrida derivaria de Doros (Dorus), el fill d'Hel·len. Heròdot diu que els doris abans vivien al districte de Ftiotis, a Tessàlia, i es van traslladar al districte de Hestieòtide, al peu de l'Olimp, d'on van ser expulsats pels cadmis; i, aleshores, van anar a la regió del Pindos. I d'allí a Driopis, des d'on la majoria van passar al Peloponès.

El districte de Dòrida a la Grècia central es va sotmetre a Xerxes, quan van passar les Termòpiles que no va destruir les ciutats. Més tard, van ser aliats d'Esparta en la lluita contra els veïns foceus. Va ser ocupada al segle iii aC per la Lliga Etòlia, i després per Macedònia i les ciutats, o es van destruir o es van despoblar, i eren insignificants en temps d'Estrabó. Plini el Vell encara parla de les ciutats de Dòrida.[1]

ReferènciesModifica

  1. Smith, William (ed.). «Doris». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 17 desembre 2020].