Darío Grandinetti
Darío Grandinetti (Rosario, 5 de març de 1959) és un actor argentí. És reconegut pels seus nombrosos rols en televisió, teatre i cinema, on va participar en films de directors com Alejandro Doria, Pedro Almodóvar i Damián Szifrón.
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 5 març 1959  (65 anys)Rosario (Argentina) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | actor, actor de cinema, actor de televisió | ||
| Activitat | 1976 - | ||
| Premis | |||
   
| |||
.jpg)
Biografia
modificaVa néixer a la ciutat de Rosario, a la Província de Santa Fe. El seu pare treballava a la Junta Nacional de Granos (al carrer Mendoza i Sarmiento). Quan Darío va tenir 17 anys es van mudar amb la seva família a la petita ciutat de las Rosas, on van viure només un any i van retornar a Rosario.[1] En Rosario va jugar en els equips inferiors del club de futbol Newells Old Boys.[1] Va ingressar a treballar a la Junta Nacional de Granos com a auxiliar i va començar a estudiar teatre.[1] Per raons de treball es va traslladar a Buenos Aires.[1]
Carrera
modificaEn 1980 va debutar en una sèrie de televisió, Donde pueda quererte. Va sorgir com a actor televisiu. En 1984 va debutar en cinema amb el film Darse cuenta. La seva filmografia és predominantment argentina o de coproduccions amb altres països. El seu primer film de producció estrangera va ser El día que murió el silencio (en 1998), del director italià nacionalitzat bolivià Paolo Agazzi. En 2001 va rebre el Premi Konex (Diploma al Mèrit) com un dels cinc millors actors de cinema dels anys noranta a l'Argentina. Ha treballat en molts films i sèries televisives espanyoles. Va treballar sota la direcció de l'espanyol Pedro Almodóvar en la pel·lícula guanyadora de l'Oscar al millor guió original Hable con ella. Va interpretar la part del periodista argentí Marco Zuluaga, amic de Benigno. En 2012 va rebre el Premio Emmy Internacional com a millor actor per la seva participació en el cicle televisiu Televisión por la inclusión.[2]
Vida privada
modificaL'any 1989 va formalitzar la seva relació amb l'artista catalana Eulalia Lombarte Llorca, amb qui va tenir als seus primers dos fills, María Eulalia i Juan. La parella va acabar la seva relació l'any 1992, amb molta polèmica en el mitjà que va incloure una batalla legal per la tinença dels nens,[3] que va acabar afavorint a l'actor.[4] A l'octubre de 1993, va conèixer a la ex-model i actriu argentina Marisa Mondino, amb qui es va casar l'any 1995 i va tenir dues filles més: Lucía (nascuda en 1996, però morta en 1997 per hidrocefàlia) i Laura. La parella va finalitzar la seva relació l'any 2006. Finalment, després de diversos rumors que els vinculaven, l'any 2016 Grandinetti va oficialitzar el seu romanç amb l'actriu espanyola Pastora Vega, ex-parella de l'actor espanyol Imanol Arias.[5]
Filmografia
modificaTelevisió
modifica| Programes | |||
|---|---|---|---|
| Any | Títol | Personatge | Canal |
| 1980 | Bianca | ATC | |
| 1980 | Donde pueda quererte | Canal 11 | |
| 1980 | Señorita Andrea | Roque | ATC |
| 1981 | El ciclo de Guillermo Bredeston y Nora Cárpena | Varis | Canal 9 |
| 1985 | Coraje mamá | Máximo | Canal 9 |
| 1986 | Querido salvaje | Canal 11 | |
| 1987 | Ficciones | ATC | |
| 1990 | Primera función | Yepetto | TVE |
| 1990 | Atreverse | Antonio | Telefé |
| 1992 | El oro y el barro | Profesor | Canal 9 |
| 1993 | Apasionada | Patricio Velasco | El Trece i Televisa |
| 1993 | Zona de riesgo | Gerente | El Trece |
| 1994 | Los machos | El Trece | |
| 1998 | Los fiscales | Ignacio Castillo | Telefé |
| 1999 | La Argentina de Tato | El Trece | |
| 1999 | Chiquititas 99 | Juan Mazza | Telefé |
| 2000-2002 | Tiempo final | Varios | Telefé |
| 2006 | Algo habrán hecho por la historia argentina | Domingo Faustino Sarmiento | Telefé |
| 2008 | Historia del petróleo argentino | Presentador | Encuentro |
| 2011 | Tiempo de pensar | Gustavo | TV Pública |
| 2011 | Televisión por la inclusión | Mario | Canal 9 |
| 2013 | Santos & Pecadores | Detective Fausto Cánovas | Canal 9 |
| 2014 | En terapia | Carlos | TV Pública |
| 2015-2016 | La casa del mar | Inspector Jorge Pelazas | OnDirecTV |
| 2018 | El lobista | Elián | El Trece |
| 2019 | Hierro | Díaz | Movistar+ |
Teatre
modifica| Obra | |||
|---|---|---|---|
| Any | Títol | ||
| 1976 | Equus | ||
| 1981 | El violinista sobre el tejado | ||
| 1982 | Hijos del silencio | ||
| 1982-1983 | Camino negro | ||
| 1984 | Papi | ||
| 1985 | Feliz año viejo | ||
| 1986 | La jaula de las locas | ||
| 1986-1987 | Los dueños del silencio | ||
| 1987-1990 | Yepetto | ||
| 1993 | Errare humanun est | ||
| 1995 | Los lobos | ||
| 1996-1998 | Los mosqueteros del rey | ||
| 1998-1999 | Ya nadie recuerda a Federico Chopin | ||
| 2000 | El cartero | ||
| 2000 | Maratón dantesca | ||
| 2003 | Juana de Arco en la hoguera | ||
| 2004 | Teatro por la identidad | ||
| 2006-2007 | Ella en mi cabeza | ||
| 2008-2010 | Baraka | ||
| 2011-2012 | Mineros | ||
| 2013 | Una relación pornográfica | ||
| 2014 | Personitas | ||
| Novecento | |||
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Darío Grandinetti: "Mis amigos siguen siendo los mismos de antes"» Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine., article del 29 de setembre de 1996 al diari Clarín (Buenos Aires). Afirma que va viure només un any a Las Rosas (provincia de Santa Fe), i que encara era menor d'edat.
- ↑ «Cristina Banegas y Darío Grandinetti, ganadores en los Emmy» Arxivat 2017-05-01 a Wayback Machine., La Nación, 20 de novembre de 2012.
- ↑ «Grandinetti quiere que sus hijos vivan en la Argentina. Clarín - 17-05-1996». Arxivat de l'original el 7 de novembre de 2017. [Consulta: 12 gener 2018].
- ↑ «Una jueza española ordenó que le devolvieran los hijos a Grandinetti. Clarín - 14-05-1996». Arxivat de l'original el 11 d'agost de 2014. [Consulta: 12 gener 2018].
- ↑ «Darío Grandinetti blanqueó su relación con la española Pastora Vega. La Nación - 28-07-2017». Arxivat de l'original el 2019-02-20. [Consulta: 16 març 2020].