Obre el menú principal

De viris illustribus catalanis és un opuscle de l'any 1476, obra del notari i arxiver reial barceloní del segle XV Pere Miquel Carbonell, que recull unes breus ressenyes biogràfiques de quinze homes il·lustres del seu temps, circumscrits a l'àmbit de les terres de parla catalana.

Infotaula de llibreDe viris illustribus catalanis
Tipus crònica
Modifica les dades a Wikidata

El seu nom complet[1] és: De uiris illustribus Catalanis suae tempestatis libellus.

ContextModifica

La referida obra s'insereix en la tradició d'obres de caràcter biogràfic iniciades en temps clàssics, les Vides paral·leles de Plutarc, per exemple. La llista d'obres sobre homes il·lustres, sota el nom de viris illustribus o similar és extensa, i fou represa pels humanistes.

Així es pot destacar Suetoni, De viris illustribus; Aureli Victor, De viris illustribus; Sant Jeroni, De viris illustribus; Isidor de Sevilla, De viris illustribus; Gennadi de Marsella, De viris illustribus; Charles François Lhomond, De viris illustribus; Petrarca, De viris illustribus; Guillermo da Pastrengo, De viris illustribus et de Originibus; Bartolomeo Facio, De viris illustribus; Eneas Sivio Piccolomini, De viris illustribus i Benedetto Accolti, Dialogus de praestantia virorum sui aevi. De fet, Carbonell s'inspira directament en l'obra de Fazio. En aquest sentit, cal remarcar que, en el manuscrit 69 de l'Arxiu Capitular de Girona, Carbonell hi copia tant la seva obra com el De viris illustribus de Fazio, que n'és el model.

ContingutModifica

Els quinze viris illustribus (barons il·lustres) que biografia Carbonell són, tots ells, del segle XV. D'acord amb l'àmbit humanista en què es desenvolupa Carbonell, la tria queda centrada en aquells prohoms que escriuen en llatí o, si és el cas, en llatí i també en català. Tanmateix, queden fora de la selecció escriptors que, en aquella època, ja tenien un renom i reconeixement, però que es desenvolupaven bàsicament en català, com Joan Roís de Corella o Ausiàs March. La tria tampoc és homogènia, ja que al costat de grans humanistes com Jeroni Pau o Joan Margarit, hi apareix algun biografiat que no consta que hagués escrit res.[2] Amb tot, el valor de l'obra de Carbonell és incalculable i inestimable per la informació que aporta de la seva època, de la literatura, de la introducció dels clàssics i, en definitiva, de la influència de l'humanisme italià a les terres de parla catalana.

Personatges biografiatsModifica

Els viris illustribus catalanis continguts a l'opuscle són:

ManuscritModifica

El manuscrit del De viris illustribus catalanis és a l'Arxiu Capitular de Girona, manuscrit núm. 69,[3] folis 62-67.

Còpies i edicionsModifica

  • L'opuscle de Carbonell fou copiat per Francisco de Villanueva, el padre Villanueva, i el manuscrit de tal còpia es troba a la Biblioteca de la Real Historia de Madrid, manuscrit 9-4560.
  • El 1865, Manuel de Bofarull i de Sartorio el publicà en els seus Opúsculos inéditos del cronista catalán Pedro Miguel Carbonell de la Colección de Documentos Inéditos del Archivo de la Corona de Aragón, vol. XXVIII.
  • El 1988, Mariàngela Vilallonga publicà l'opuscle, amb una introducció, aparat crític i traducció al català, en la seva obra Dos opuscles de Pere Miquel Carbonell.

A més, se n'han fet altres publicacions fragmentàries.

NotesModifica

  1. Respectant l'alfabet llatí que no distingeix entre "u" i "v"
  2. Mariàngela Vilallonga, Dos opuscles..., pàg. 37.
  3. María Antonia Adroher Ben, ‘'Estudios sobre el manuscrito ...: "Su signatura es la siguiente: «Carbonell - Arm. I - Est. III - N.° 22-69». En la cubierta exterior de la encuadernación hay una etiqueta moderna, con el número 930, que responderà sin duda a una signatura anterior a la actual. Està bien conservado, sus cubiertas son de pergamino y està «relligat com un manual de notari»." Sus folios son de papel excepto el primero que es de pergamino y sin numerar. En el lomo se lee: «Petri Michaelis Carbonelli Adversària -1492»".

ReferènciesModifica