Obre el menú principal

Declaració d'independència de Palestina

La Declaració d'independència de Palestina va ser redactada pel poeta palestí Mahmud Darwix i proclamada per Iàssir Arafat, líder de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OLP) el 15 de novembre de 1988 a Alger.[1] Havia estat prèviament aprovada pel Consell Nacional Palestí, l'òrgan legislatiu de l'OLP, amb 253 vots a favor, 46 en contra i 10 abstencions.[2] Va ser llegida a la sessió de clausura del 19è Consell Nacional Palestí davant una ovació dels assistents. En acabar la lectura de la declaració, Arafat, com a president de l'OLP, va assumir el càrrec de "President de Palestina".[3]

Infotaula d'esdevenimentDeclaració d'independència de Palestina
Tipus declaració d'independència
Data 15 novembre 1988
Lloc Alger
Modifica les dades a Wikidata
Bandera de Palestina, adoptada pel Consell Nacional de Palestina com a representativa de l'estat palestí.
Països que han reconegut formalment l'Estat de Palestina fins a 2013.

Malgrat la proclamació unilateral de l'Estat de Palestina, al moment de la declaració l'OLP no exercia control sobre cap territori, i va designar Jerusalem com la capital de Palestina, que es trobava sota control d'Israel i era la capital declarada d'aquest estat.[4][n. 1] Per això, aquesta declaració d'independència va ser interpretada com un gest simbòlic.[1]

El 28 d'octubre de 1974, la cimera de la Lliga Àrab celebrada a Rabat va designar a l'OLP com "l'únic representant legítim del poble palestí, i va reiterar el seu dret a establir un Estat independent d'urgència".[5]

Reconegut per 94 països després de la seva proclamació, l'Estat palestí manca d'independència de facto, i la seva extensió geogràfica s'identifica generalment amb els Territoris Palestins[6] El gener de 2012, 130 països membres de l'ONU havien reconegut formalment l'Estat de Palestina.[7]

NotesModifica

  1. La Llei Bàsica Palestina, aprovada pel CLP el maig de 2002, declara de forma inequívoca que "Jerusalem és la capital de Palestina" (font:Palestinian Basic Law).

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Legacy.com «Mahmoud Darwish Obituary» Consultat el 24 d'octubre de 2012
  2. Universidad Complutense de Madrid «Documentos.
  3. Silverburg, p. 198.
  4. Bercovitch, Jacob; Zartman, I William; Kremenyuk, Victor.
  5. Madiha Rashid al Madfai, Jordan, the United States and the Middle East Peace Process, 1974-1991, Cambridge Middle East Library, Cambridge University Press (1993).
  6. Palestinian National Authority «International Recognition of the State of Palestine» Consulta: 24 d'octubre de 2012
  7. RT «Tailandia reconoce la independencia de Palestina» Consultat el 24 d'octubre de 2012