Viquipèdia

Declaració de guerra

acte formal emès per un govern estatal que indica una activitat bèl·lica existent o imminent contra un altre

Una declaració de guerra és un acte formal emès per un govern estatal que indica una activitat bèl·lica existent o imminent contra un altre. La declaració és un acte de parla performatiu (o la signatura pública d'un document) per part d'una part autoritzada d'un govern nacional, per tal de crear un estat de guerra entre dos o més estats.

El President dels Estats Units Franklin Delano Roosevelt signa la declaració de guerra contra l'Imperi del Japó, 8 de desembre de 1941, un dia després de l'atac a Pearl Harbor

Les declaracions de guerra han esdevingut mitjans diplomàtics des del Renaixement, quan van ser emeses les primeres declaracions de guerra formals.

La legalitat de qui és competent per declarar la guerra varia entre nacions i formes de govern. En moltes nacions, aquest poder es dona al cap d'estat o sobirà. En altres casos, alguna cosa menys una declaració de guerra completa, com ara una Patent de cors o una operació encoberta, pot autoritzar actes bèl·lics per part de corsaris o mercenaris. El protocol internacional oficial per declarar la guerra es va definir a la Convenció de la Haia (III) de 1907 sobre l'obertura d'hostilitats.

En el dret internacional, una declaració de guerra comporta el reconeixement entre els països d'un estat d'hostilitat entre les nacions implicades, i la declaració està actuant per regular la conducta dels exèrcits dels països.

La Societat de Nacions, formada en el 1919 i el Tractat General de Renúncia a la guerra del 1928 signat a París, demostraren que les potències mundials cercaven evitar noves guerres, però van ser incapaces d'evitar la Segona Guerra Mundial.

Des del 1945, els desenvolupaments del dret internacional, com ara la Carta de les Nacions Unides, que prohibeix tant l'amenaça com l'ús de la força en conflictes internacionals, han fet que les declaracions de guerra siguin en gran part obsoletes en les relacions internacionals,[1] tot i que aquestes declaracions poden tenir rellevància dins del dret intern dels bel·ligerants o de les nacions neutrals. El Consell de Seguretat de les Nacions Unides, en virtut de les facultats atorgades als articles 24 i 25, i al Capítol VII de la Carta, pot autoritzar accions col·lectives per mantenir o fer complir la pau i la seguretat internacionals. L'article 51 de la Carta de les Nacions Unides també estableix que: "Res de les disposicions d'aquesta Carta no afectarà el dret inherent a la legítima defensa individual o col·lectiva si es produeix un atac armat contra un estat."[2]

Les declaracions de guerra han estat extremadament rares des del final de la Segona Guerra Mundial.[3][4] Els estudiosos han debatut les causes d'aquest declivi, i alguns argumenten que els estats intenten evadir les restriccions del dret internacional humanitari (que regeix la conducta en la guerra)[4] mentre que d'altres argumenten que les declaracions de guerra han arribat a ser percebudes com a marcadors d'agressió i objectius maximalistes.[3]

Història

modifica
 
Adolf Hitler anunciant la declaració de guerra alemanya contra els Estats Units l'11 de desembre de 1941.

La pràctica de declarar la guerra té una llarga història. L'antiga epopeia sumèria de Guilgameix en dóna compte,[5] igual que l' Antic Testament.[6][7] La República Romana va formalitzar la declaració de guerra mitjançant una cerimònia especial, el ritual dels fecials, tot i que la pràctica va començar a decaure a l'era imperial.

Tanmateix, la pràctica de declarar la guerra no sempre es seguia estrictament. En el seu estudi Hostilities without Declaration of War (1883), l'acadèmic britànic John Frederick Maurice va mostrar que entre 1700 i 1870 la guerra només es va declarar en 10 casos, mentre que en altres 107 casos la guerra es va lliurar sense aquesta declaració (aquestes xifres només inclouen les guerres lliurades a Europa i entre els estats europeus i els Estats Units, sense incloure les guerres colonials a l'Àfrica i Àsia).

En el dret internacional públic modern, una declaració de guerra implica el reconeixement entre països d'un estat d'hostilitats entre aquests països, i aquesta declaració ha servit per regular la conducta entre els enfrontaments militars entre les forces dels respectius països. Els principals tractats multilaterals que regeixen aquestes declaracions són els Convenis de la Haia.

La Societat de Nacions, formada el 1919 arran de la Primera Guerra Mundial, i el Tractat General per a la Renúncia a la Guerra de 1928 signat a París, França, van demostrar que les potències mundials buscaven seriosament els mitjans per evitar la carnisseria d'una altra guerra mundial. No obstant això, aquestes potències no van poder aturar l'esclat de la Segona Guerra Mundial, per la qual cosa es van establir les Nacions Unides després d'aquella guerra en un renovat intent de prevenir l'agressió internacional mitjançant declaracions de guerra.

Denigració de les declaracions formals de guerra abans de la Primera Guerra Mundial

modifica

A l'època clàssica, Tucídides va condemnar els tebans, aliats d'Esparta, per llançar un atac sorpresa sense declaració de guerra contra Platea, aliada d'Atenes, un esdeveniment que va iniciar la Guerra del Peloponès.[8]

La utilitat de les declaracions formals de guerra sempre s'ha qüestionat, ja sigui com a vestigis sentimentals d'una època de cavalleria passada o com a advertències imprudents a l'enemic. Per exemple, escrivint el 1737, Cornelius van Bynkershoek va jutjar que "les nacions i els prínceps dotats d'un cert orgull no solen estar disposats a fer la guerra sense una declaració prèvia, ja que volen fer que la victòria sigui més honorable i gloriosa mitjançant un atac obert".[9] Escrivint el 1880, William Edward Hall va jutjar que "qualsevol tipus de declaració prèvia és, per tant, una formalitat buida, tret que s'hagi de donar temps i oportunitat a l'enemic per posar-se en estat de defensa, i no cal dir que ningú afirma que aquest quixotisme sigui obligatori".[10]

Declaracions formals de guerra durant la Primera Guerra Mundial

modifica

En el context de la Primera Guerra Mundial, el protocol internacional oficial per declarar la guerra es va definir a la Convenció de la Haia de 1907 (o Haia II).[11] Per a les maniobres diplomàtiques darrere d'aquests esdeveniments, que van conduir a hostilitats entre nacions, vegeu Història diplomàtica de la Primera Guerra Mundial.

Llista de declaracions de guerra
modifica

A continuació es mostra una taula que mostra els esclats de guerres entre nacions que van tenir lloc durant la Primera Guerra Mundial. S'indiquen les dates (durant el període previ o durant el transcurs de la Primera Guerra Mundial) a partir de les quals va existir un estat de guerra de facto entre nacions. La taula mostra tant els estats iniciadors com l'estat al qual es dirigia la declaració de guerra. Els esdeveniments enumerats inclouen aquells en què hi va haver una simple ruptura diplomàtica de relacions que no va implicar cap atac físic, així com aquells que van implicar declaracions obertes o actes d'agressió.

Data[12][13][14] Estats iniciadors Estats objectiu
28 de juliol de 1914   Imperi Austrohongarès   Regne de Sèrbia
1 d'agost de 1914   Imperi Alemany   Imperi Rus
3 d'agost de 1914   Bèlgica
  França
4 d'agost de 1914   Imperi Britànic   Imperi Alemany
5 d'agost de 1914   Regne de Montenegro   Imperi Austrohongarès
6 d'agost de 1914   Imperi Austrohongarès   Imperi Rus
  Regne de Sèrbia   Imperi Alemany
8 d'agost de 1914   Regne de Montenegro
12 d'agost de 1914   Imperi Britànic   Imperi Austrohongarès
  França
23 d'agost de 1914   Imperi Japonès   Imperi Alemany
25 d'agost de 1914   Imperi Austrohongarès
28 d'agost de 1914   Imperi Austrohongarès   Bèlgica
1 de novembre de 1914   Imperi Rus   Imperi Otomà
5 de novembre de 1914   França
  Imperi Britànic
11 de novembre de 1914   Imperi Otomà   Imperi Rus
  Imperi Japonès
  Imperi Britànic
2 de desembre de 1914   Regne de Sèrbia   Imperi Otomà
3 de desembre de 1914   Regne de Montenegro
5 de desembre de 1914   Imperi Japonès
23 de maig de 1915   Regne d'Itàlia   Imperi Austrohongarès
21 d'agost de 1915   Imperi Otomà
27 d'agost de 1916   Imperi Alemany
14 d'octubre de 1915   Regne de Bulgària   Regne de Sèrbia
15 d'octubre de 1915   Imperi Britànic   Regne de Bulgària
  Regne de Montenegro
16 d'octubre de 1915   Imperi Japonès
  França
19 d'octubre de 1915   Regne d'Itàlia
  Imperi Rus
9 de març de 1916   Imperi Alemany   Portugal
15 de març de 1916   Imperi Austrohongarès
28 d'agost de 1916   Romania   Imperi Austrohongarès
  Imperi Alemany   Romania
30 d'agost de 1916   Imperi Otomà
1 de setembre de 1916   Regne de Bulgària
6 d'abril de 1917   Estats Units   Imperi Alemany
7 d'abril de 1917   Panamà
  Cuba
27 de juny de 1917   Regne de Grècia   Imperi Austrohongarès
  Imperi Alemany
  Regne de Bulgària
  Imperi Otomà
22 de juliol de 1917   Siam   Imperi Austrohongarès
22 de juliol de 1917   Imperi Alemany
4 d'agost de 1917   Libèria
14 d'agost de 1917   Xina   Imperi Austrohongarès
14 d'agost de 1917   Imperi Alemany
26 d'octubre de 1917   Brasil
7 de desembre de 1917   Estats Units   Imperi Austrohongarès
10 de desembre de 1917   Panamà
23 d'abril de 1918   Guatemala   Imperi Alemany Imperi Alemany
6 de maig de 1918   Nicaragua   Imperi Austrohongarès
6 de maig de 1918   Imperi Alemany Imperi Alemany
23 de maig de 1918   Costa Rica
12 de juliol de 1918   Haití
19 de juliol de 1918   Hondures

Declaracions formals de guerra durant la Segona Guerra Mundial

modifica

Guerres declarades des del 1945

modifica

Les declaracions de guerra, tot i que poc comunes en el sentit tradicional, s'han limitat principalment a les zones de conflicte de l'Àsia occidental i l'Àfrica oriental des del 1945. A més, alguns estats petits han declarat unilateralment la guerra a les principals potències mundials com els Estats Units o Rússia quan s'enfronten a una invasió i/o ocupació hostil. La següent és una llista de declaracions de guerra (o l'existència de guerra) per part d'un estat sobirà contra un altre des del final de la Segona Guerra Mundial el 1945. Només s'hi inclouen les declaracions que es van produir en el context d'un conflicte militar directe.

Guerra(es) Data Titular Bel·ligerants Finalitzat Refèrencies
Part declarant Oponent
15 Maig 1948 Declaració de guerra   Regne d'Egipte   Israel 26 de març de 1979 [15]
  Jordan 26 d'Octubre 1994
  Síria,   Iraq,   Líban Tècnicament encara en guerra
Guerra dels Sis Dies (1967) juny 1967  Mauritània 1991 [16][millorar font]
Segona guerra etíop-somali 13 juliol 1977   Somalia   Etiopia 15 March 1978
Guerra entre Uganda i Tanzània 2 Novembre 1978   Tanzania   Uganda 3 juny 1979 [17]
Guerra Iran-Iraq 22 setembre 1980   Iraq   Iran 20 juliol 1988 [18]
Invasió de Panamà 15 desembre 1989 Existència d'un estat de guerra   Panama   Estats Units 31 Gener 1990 [19]
Guerra eritrea-etíop 14 Maig 1998   Etiòpia   Eritrea 12 desembre 2000 [20]
Guerra Civil Txadiana 23 desembre 2005   Txad   Sudan 15 Gener 2010 [21]
Conflicte fronterer entre Djibouti i Eritrea 13 juny 2008   Djibouti   Eritrea 6 juny 2010 [22]
Guerra a Ossètia del Sud 9 Agost 2008   Georgia   Russia  16 Agost 2008 [23]
Crisi de Heglig 11 Abril 2012   Sudan   Sudan del Sud 26 Maig 2012 [24]
Crisi anglòfona 4 desembre 2017 Declaració de guerra   Cameroon
 
Ambazònia 		Encara en guerra [25]
Guerra de l'Alt Karabakh de 2020 27 setembre 2020 Existència d'un estat de guerra   Azerbaijan   Armenia 10 Novembre 2020 [26]
Segona Guerra del Sàhara Occidental 14 Novembre 2020 Declaració de guerra   SADR   Marroc Encara en guerra [27]
Guerra de Gaza 7 Octubre 2023 Existència d'un estat de guerra   Israel   Hamàs Encara en guerra [28]

Altres casos singulars

modifica
Guerra russo-ucraïnesa
modifica

No s'ha emès cap declaració formal de guerra en la guerra russo-ucraïnesa en curs. Al començament de la invasió russa d'Ucraïna, Putin va emetre una emissió televisada anunciant l'inici de la invasió amb el terme "operació militar especial", evitant una declaració formal de guerra.[29] Tanmateix, la declaració va ser considerada com una declaració de guerra per part del govern ucraïnès[30] i moltes fonts de notícies internacionals la van informar com a tal.[31][32] Tot i que el parlament ucraïnès es refereix a Rússia com un "estat terrorista" pel que fa a les seves accions militars a Ucraïna,[33] no ha emès una declaració formal de guerra en nom seu.

Procediments

modifica

En el Títol II, Article 2 del primer Conveni de la Haia de 1899, els estats signataris van acordar que almenys una altra nació s'utilitzés per mediar en disputes entre estats abans d'entrar en hostilitats:

« En cas de desacord o conflicte greu, abans d'una crida a les armes, les potències signatàries acorden recórrer, en la mesura que les circumstàncies ho permetin, als bons oficis o a la mediació d'una o més potències amigues. »
— Conveni de la Haia de 1899, [34]

El Conveni de la Haia (III) de 1907, anomenat "Conveni relatiu a l'obertura de les hostilitats",[35] estableix les accions internacionals que un país ha de dur a terme en obrir les hostilitats. Els dos primers articles diuen:

« Article 1

Les Potències Contractants reconeixen que les hostilitats entre elles no han de començar sense un avís previ i explícit, ja sigui en forma d'una declaració de guerra motivada o d'un ultimàtum amb declaració de guerra condicional.

Article 2 L'existència d'un estat de guerra s'ha de notificar a les potències neutrals sense demora i no tindrà efecte respecte d'elles fins després de la recepció d'una notificació, que, tanmateix, es pot fer per telègraf. No obstant això, les potències neutrals no poden basar-se en l'absència de notificació si s'estableix clarament que eren conscients de l'existència d'un estat de guerra.

»
— Conveni de la Haia (III) de 1907, [36]

L'ONU i la guerra

modifica

En l'esforç de portar a les nacions cap a la resolució dels conflictes sense la guerra, els autors de l'Estatut de les Nacions Unides cercaren convèncer els membres de l'ONU per utilitzar la guerra només en precises i limitades circumstàncies, especialment en l'aspecte defensiu.

L'ONU paradoxalment va esdevenir en una força combatent després que Corea del Nord envaís Corea del Sud el 25 de juny de 1950 , cosa que va donar inici a la Guerra de Corea. El Consell de Seguretat de l'ONU va condemnar l'acció nord-coreana amb una resolució de 9-0 (amb l'absència de la Unió Soviètica) i va demanar als seus països membres que ajudessin Corea del Sud. Els Estats Units i 15 altres nacions van formar una "força de l'ONU" per dur a terme aquesta acció.Tanmateix, en una conferència del 29 de juny de 1950, el President dels Estats Units Truman definí aquesta hostilitat no com guerra, sinó com acció de policia.[37][38]

Les Nacions Unides van emetre una resolucions del Consell de Seguretat que declarava que algunes guerres són accions legals segons el dret internacional, en particular la Resolució 678, que autoritza la Guerra del Golf de 1991, desencadenada per la invasió de Kuwait per part de l'Iraq. Les resolucions de l'ONU autoritzen l'ús de la "força" o de "tots els mitjans necessaris".[39][40]

La Guerra Global

modifica

Algunes de les guerres més recents, tanmateix, s'han portat a terme sense un acte oficial. Després de l'atemptat a les "Torres bessones" per exemple, neix per primera vegada el concepte de guerra global. L'enemic no es configurava ja com un Estat, sinó comuna entitat que forma part de l'Estat. En el cas de les Torres bessones l'enemic va ser Al Qaida, que va portar a la intervenció armada en un estat que no era capaç de controlar l'ordre en el seu propi territori. Les intervencions militars a Afganistan primer, i a l'Iraq després (aquest darrer sense el consens de l'ONU) van ser molt contestats.

Ús autoritzat de la força

modifica

Utilitzat freqüentment com a alternativa a la declaració de guerra, sovint es recorre al recurs de l'ús autoritzat de la força per evitar les barreres tradicionals que comporta l'inici dels combats. Típicament, una declaració oficial ha de ser ratificada per diversos cossos legislatius, mentre que l'ús autoritzat de la força pot permetre a un Cap d'Estat electe iniciar directament les accions sense ulteriors consultes. A més la declaració de guerra es regula pels poders internacionals, mentre que l'ús autoritzat de la força pot ésser usat per evitar algunes conseqüències negatives de la declaració.

Per exemple, en el cas de la guerra del Vietnam i de la guerra d'Iraq, el Congrés dels Estats Units autoritzà l'ús de la força en lloc de la ratificació d'una declaració de guerra. No obstant això, hi ha controvèrsies constitucionals pel que fa a aquest procediment legislatiu.

Legalitat

modifica

La legalitat de qui és competent per declarar la guerra varia entre nacions i formes de govern. En moltes nacions, aquest poder es dóna al cap d'estat o sobirà. El protocol internacional oficial per declarar la guerra es va definir a la Convenció de la Haia (III) de 1907 sobre l'obertura d'hostilitats .

Des del 1945, els desenvolupaments del dret internacional, com ara la Carta de les Nacions Unides, que prohibeix tant l'amenaça com l'ús de la força en conflictes internacionals, han fet que les declaracions de guerra siguin en gran part obsoletes en les relacions internacionals,[41] tot i que aquestes declaracions poden tenir rellevància dins del dret intern dels bel·ligerants o de les nacions neutrals. El Consell de Seguretat de les Nacions Unides, en virtut de les facultats atorgades als articles 24 i 25, i al Capítol VII de la Carta, pot autoritzar accions col·lectives per mantenir o fer complir la pau i la seguretat internacionals. L'article 51 de la Carta de les Nacions Unides també estableix que: "Res de les disposicions d'aquesta Carta no afectarà el dret inherent a la legítima defensa individual o col·lectiva si es produeix un atac armat contra un estat."[42]

Requisits per país

modifica

Declarar la guerra normalment es fa mitjançant un procés que implica una aprovació prèvia abans de fer un anunci formal. Això varia segons el país, ja que alguns no tenen un procés aprovat prèviament i un cap de govern determinat pot declarar la guerra sense condicions prèvies.

País Declarant de guerra Causa legal Autoritzat per Informació addicional
Austràlia Primer ministre Secció 61 de la Constitució australiana Primer Ministre Segons la Llei de Defensa de 1903, una declaració de guerra només la pot fer el Primer Ministre d'Austràlia.[43]
Brasil President Article 84 de la constitució brasilera Congres El president del Brasil té la facultat de declarar la guerra, en cas d'agressió estrangera, quan ho autoritzi el Congrés Nacional o, després de la seva ratificació si l'agressió es produeix entre sessions legislatives, i decretar la mobilització nacional total o parcial en les mateixes condicions.
Canadà Monarca Cap monarca

(per llei)[a]

Vegeu: Declaració de guerra del Canadà.

(per llei)

Xina President Articles 62(15), 67(19) i 80 Congrés

(per llei)[b]

El Congrés Nacional Popular té el poder de decidir "sobre qüestions relatives a la guerra i la pau", mentre que el president "d'acord amb les decisions del Congrés Nacional Popular... proclama l'estat de guerra". El Comitè Permanent del Congrés Nacional Popular pot "decidir, quan el Congrés Nacional Popular no està en sessió, sobre la proclamació de l'estat de guerra en cas d'un atac armat contra el país o en compliment de les obligacions dels tractats internacionals relatives a la defensa comuna contra l'agressió".
Finlàndia[44] President Article 93 de la constitució finlandesa Parlament El president de Finlàndia pot declarar la guerra o la pau, amb el permís del Parlament de Finlàndia
França Govern Article 35 de la Constitució francesa Parlament El Parlament "autoritza" la declaració de guerra.[45] Tant l'Assemblea Nacional com el Senat no voten sobre la declaració, sinó que només debaten la proposta del govern. Després de 4 mesos de qualsevol intervenció militar, el Parlament pot autoritzar la pròrroga de la guerra. El període de 4 mesos no sempre és respectat pel govern.[46]
Alemanya[47] Parlament Article 115a de la Llei General de Govern Parlament A menys que Alemanya sigui atacada per una força militar enemiga, cal una majoria de dos terços al Bundestag si la república federal està sota l'amenaça de guerra.
Hongria[48] Assemblea Nacional Article 1 de la Llei Fonamental d'Hongria Assemblea Nacional L'Assemblea Nacional "decidirà declarar l'estat de guerra i concloure la pau".
Índia President Article 53(2) de la Constitució de l'Índia Parlament El president de l'Índia pot declarar la guerra o concloure la pau, subjecte a l'aprovació del parlament i al consell de funcionaris governamentals seleccionats.[49]
Israel Primer ministre La Knesset: Article 40(a)[50] i El Govern: Article 3(a)[51] de les Lleis Fonamentals d'Israel Primer Ministre Segons l'article 40(a) de la Llei Fonamental de la Knesset, l'estat declararà la guerra "d'acord amb una decisió del govern" amb el primer ministre perquè ho notifiqui a la Knesset "tan aviat com sigui possible". Segons l'article 3(a) de la Llei Fonamental del Govern, "el Govern està format pel Primer Ministre i els Ministres".
Itàlia President d'Itàlia Articles 78 i 87 de la Constitució d'Itàlia Parlament Italià El president farà declaracions de guerra tal com hagi acordat el Parlament. El Parlament té l'autoritat per declarar l'estat de guerra i conferir els poders necessaris al Govern.
Kuwait Monarca Article 68 de la Constitució de Kuwait Monarca L'emir declara la guerra defensiva per decret. La guerra ofensiva està prohibida.
Mèxic[52] President Article 89 § VIII de la Constitució mexicana Congrés El president pot declarar la guerra en nom dels Estats Units Mexicans després que el Congrés de la Unió promulgui la llei corresponent.
Països Baixos[53] Article 96 de la Constitució dels Països Baixos Estats Generals
Qatar Monarca Article 71 de la Constitució de Qatar Monarca La guerra defensiva es declararà per decret emiri i la guerra agressiva està prohibida.
Rússia President Articles 71 i 86 de la Constitució de Rússia[54][55] President Segons l'article 71: "La jurisdicció de la Federació Russa inclou [...] la política exterior i les relacions internacionals de la Federació Russa, els tractats i acords internacionals de la Federació Russa, les qüestions de guerra i pau;" Segons l'article 86: a "El president de la Federació Russa: [...] governarà la política exterior de la Federació Russa;"
Aràbia Saudita Monarca Article 61 de la Llei Fonamental de l'Aràbia Saudita Monarca
Spain Monarca Article 63 de la Constitució espanyola de 1978 Parlament El Rei, amb l'autorització prèvia del Parlament, té el poder de declarar la guerra i fer la pau.
Suècia[56] Gabinet 2010:1408 Capítol 15. Secció 14 titulada "Declaració de guerra" Parlament El gabinet suec (regeringen) no pot declarar que Suècia està en guerra sense el consentiment del parlament (riksdagen) llevat que Suècia sigui atacada primer.
Turquia Parlament Article 87 and 92 of the Constitution of Turkey Parlament El president pot declarar que Turquia està en guerra sense el consentiment del parlament si el parlament s'ajorna o entra en recess i Turquia és atacada primer.
Regne Unit Monarca[57][58] None Monarca[59]
Estats Units[60][61][62] Congres Article 1, Secció 8 de la Constitució dels Estats Units President

Declaracions actuals

modifica
Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent.
Podeu col·laborar actualitzant-lo o afegint-hi la informació que manca. «Motiu no especificat»

El 2007, romanen en vigor algunes declaracions de guerra, encara que en general es mantenen en absència d'un tractat de pau oficial, no per la presència de les hostilitats reals.

Geòrgia va declarar l'estat de guerra l'agost de 2008 amb Ossètia del Sud.[63]

Vegeu també

modifica

Notes

modifica
  1. ↑ Tot i que declarar la guerra no requereix l'aprovació directa del Parlament del Canadà, el govern la pot sol·licitar.
  2. ↑ L'NPC ha estat descrit com una legislatura de segell de goma.

Referències

modifica
  1. ↑ «Waging war: Parliament's role and responsibility». House of Lords, 27-07-2006. [Consulta: 21 abril 2008].
  2. ↑ Charter of the United Nations. 
  3. ↑ 3,0 3,1 Irajpanah, Katherine; Schultz, Kenneth A. Security Studies, 30, 4, 2021, pàg. 485–516. DOI: 10.1080/09636412.2021.1979842. ISSN: 0963-6412.
  4. ↑ 4,0 4,1 Fazal, Tanisha M. Security Studies, 21, 4, 2012, pàg. 557–593. DOI: 10.1080/09636412.2012.734227. ISSN: 0963-6412.
  5. ↑ Brien Hallett, The Lost Art of Declaring War, University of Illinois Press, 1998, ISBN 0-252-06726-6, pp. 65f.
  6. ↑ Deut. 20:10–12, Judg. 11:1–32.
  7. ↑ Brien Hallett, The Lost Art of Declaring War, University of Illinois Press, 1998, ISBN 0-252-06726-6, pp. 66f.
  8. ↑ Thucydides. History of the Peloponnesian War, Book II.
  9. ↑ Bynkershoek, Cornelius van. 1930. Quæstionum Juris Publici Liber Duo (1737). Trans. Tenney Frank. The Classics of International Law No. 14 (2). Publications of the Carnegie Endowment for International Peace. Oxford at the Clarendon Press. (I, ii, 8)
  10. ↑ Hall, William Edward. 1924. A Treatise on International Law. 8th ed. by A. Pearce Higgins. London: Humphrey Milford: Oxford University Press. (p. 444)
  11. ↑ On the Opening of Hostilities; 1907; Yale Law School Library; retrieved March 2014.
  12. ↑ {{cita web |url=https://www.loc.gov/law/help/digitized-books/world-war-i-declarations/foreign.php#U |títol=Segona Guerra Mundial: Declaracions de guerra d'arreu del món|editor=Biblioteca del Congrés}
  13. ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«». Firstworldwar.com.
  14. ↑ Ian F.W. Becket, La Gran Guerra, segona edició, Pearson Education Ltd., 2007, ISBN 978-1-4058-1252-8}
  15. ↑ Michael Oren. Six Days of War. New York: Random House Ballantine Publishing Group, 2003, p. 5. ISBN 0-345-46192-4. 
  16. ↑ «In Bed With Phillip - 20 Years of Late Night Live - War and its Legacy - Amos Oz». www.abc.net.au. [Consulta: 10 febrer 2024].
  17. ↑ (tesi). OCLC 62698476. 
  18. ↑ Robert Cowley. «Iran-Iraq War». History.com, 1996.
  19. ↑ Theodore Draper (29 March 1990). «Did Noriega declare war?». New York Review of Books. 
  20. ↑ World: Africa Eritrea: 'Ethiopia pursues total war'. BBC News. 6 juny 1998.
  21. ↑ «Call to ease Chad-Sudan tension». BBC News, 25-12-2005.
  22. ↑ «France backing Djibouti in 'war'». BBC News, 13-06-2008.
  23. ↑ Peter Walker. «Georgia declares 'state of war' over South Ossetia». The Guardian, 09-08-2008.
  24. ↑ Scott Baldauf. «Sudan declares war on South Sudan». Christian Science Monitor, 19-04-2012.
  25. ↑ Sixtus, Mbom. «Cameroon government 'declares war' on secessionist rebels», 04-12-2017. Arxivat de l'original el 21 Abril 2018.
  26. ↑ Ruslan Rehimov. «Azerbaijan declares state of war in some cities, regions». Anadolu Agency, 27-09-2020.
  27. ↑ «Western Sahara independence group declares war on Morocco», 14-11-2020.
  28. ↑ Gold, Hadas; Faqiri, Shirin; Regan, Helen; Yeung, Jessie; Hu, Caitlin. «Israel formally declares war against Hamas as it battles to push militants off its soil» (en anglès americà). CNN, 08-10-2023. [Consulta: 9 octubre 2023].
  29. ↑ Pullen, Rebekah K. «Putin's Ukraine invasion - do declarations of war still exist?». The Conversation, 03-03-2022. [Consulta: 9 octubre 2023].
  30. ↑ «Ukraine's envoy says Russia 'declared war'». The Economic Times, 24-02-2022. [Consulta: 9 octubre 2023].
  31. ↑ «'No other option': Excerpts of Putin's speech declaring war». Al Jazeera, 24-02-2022. [Consulta: 9 octubre 2023].
  32. ↑ Sheftalovic, Zoya. «Battles flare across Ukraine after Putin declares war Battles flare as Putin declares war». Politico, 24-02-2022. [Consulta: 9 octubre 2023].
  33. ↑ «Verkhovna Rada recognized Russia as a terrorist state». Ukrinform, 15-04-2022. [Consulta: 9 octubre 2023].
  34. ↑ Scott, James Brown, editor The Hague Conventions and Declarations of 1899 and 1907, Oxford University Press (1918) p. 43 "Pacific Settlement of International Disputes"
  35. ↑ «Laws of War : Opening of Hostilities (Hague III); October 18, 1907». [Consulta: 1r juliol 2015].
  36. ↑ «Laws of War : Opening of Hostilities (Hague III); October 18, 1907». [Consulta: 1r juliol 2015].
  37. ↑ «The President's News Conference», 29-06-1950. Arxivat de l'original el 26 December 2010. [Consulta: 3 juliol 2007].
  38. ↑ «American History». Arxivat de l'original el 2010-12-26. [Consulta: 12 març 2015].
  39. ↑ «Archived copy». Arxivat de l'original el 2 November 2015. [Consulta: 2 febrer 2015]. The United Nations Security Council – Its Role in the Iraq Crisis: A Brief Overview
  40. ↑ «UN Security Council Resolution 678 (1990)» (en anglès). United Nations High Commission for Refugees. [Consulta: 31 desembre 2012].
  41. ↑ «Waging war: Parliament's role and responsibility». House of Lords, 27-07-2006. [Consulta: 21 abril 2008].
  42. ↑ Charter of the United Nations. 
  43. ↑ «Series C1903A00020». Federal Register of Legislation, 01-09-2021. [Consulta: 9 octubre 2023].
  44. ↑ «Suomen perustuslaki 731/1999 - Ajantasainen lainsäädäntö - FINLEX ®». [Consulta: 27 març 2015].
  45. ↑ «Article 35 - Constitution du 4 octobre 1958 - Légifrance». www.legifrance.gouv.fr. [Consulta: 28 març 2024].
  46. ↑ Leblond-Masson, Romain «Le Parlement et la décision de guerre : retour sur l'article 35 de la Constitution» (en francès). Revue française de droit constitutionnel, vol. 104, 4, 2015, pàg. 839–862. DOI: 10.3917/rfdc.104.0839. ISSN: 1151-2385.
  47. ↑ «Basic Law for the Federal Republic of Germany».
  48. ↑ «Magyarország Alaptörvénye» (en hongarès). Hatályos Jogszabályok Gyűjteménye. Wolters Kluwer Hungary Kft.. Arxivat de l'original el 29 June 2023. [Consulta: 4 juliol 2023].
  49. ↑ «PART XVIII: EMERGENCY PROVISIONS». mea.gov. [Consulta: 9 octubre 2023].
  50. ↑ «Basic Law The Knesset».
  51. ↑ «Israel: Basic Law of 1992, The Government» (en anglès). [Consulta: 3 juny 2025].
  52. ↑ «Capítulo III Del Poder Ejecutivo» (en castellà). [Consulta: 3 agost 2016].
  53. ↑ «The Constitution of the Kingdom of the Netherlands». www.government.nl/, 2018. [Consulta: 22 octubre 2021].
  54. ↑ «Full text: Chapter 4. The President of the Russian Federation».
  55. ↑ «Full text: Chapter 3. The Federal Structure».
  56. ↑ «Kungörelse (1974:152) om beslutad ny regeringsform Svensk författningssamling 1974:1974:152 t.o.m. SFS 2018:1903 - Riksdagen».
  57. ↑ Norton-Taylor, Richard Former defence chiefs oppose role for MPs in war decisions, The Guardian. 28 December 2007. Retrieved on 15 March 2009
  58. ↑ Kettle, Martin A declaration of war on this medieval royal prerogative, The Guardian. 23 August 2005. Retrieved on 15 March 2009
  59. ↑ «House of Commons Hansard Debates for 23 Jul 1999 (Pt 23)».
  60. ↑ «Text of Declaration of War on Bulgaria – June 5, 1942 – Historical Resources About The Second World War». Historical Resources About The Second World War, 07-08-2008. [Consulta: 27 març 2015].
  61. ↑ Kwakwa, Edward. The International Law of Armed Conflict. Kluwer Academic Publishers, 1992. ISBN 9780792315582. 
  62. ↑ Pub.L. 107–40
  63. ↑ Georgia declares 'state of war' over South Ossetia

Enllaços externs

modifica
  • (anglès) Declaracions de guerra durant la Segona Guerra Mundial
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Declaració de guerra
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Declaració_de_guerra&oldid=35174771»