Obre el menú principal

El déntol o dentó (Dentex dentex) és un peix teleosti, perciforme, de la família dels espàrids, el nom del qual li ve de les fortes dents que posseeix.

Infotaula d'ésser viuDéntol
Dentex dentex
Dentex dentex 1.jpg
Déntol fotografiat a Portofino (Itàlia).
Estat de conservació
Status iucn3.1 VU-ca.svg
Vulnerable
UICN 170245
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
OrdrePerciformes
FamíliaSparidae
GènereDentex
EspècieDentex dentex
(Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic
Distribució
Dentex dentex mapa.svg
Distribució geogràfica del déntol (en blau).
Modifica les dades a Wikidata

MorfologiaModifica

  • Pot arribar a 1 m de longitud total i a 10 kg de pes.
  • Cos ovalat i comprimit lateralment.
  • Cap gros i robust amb el perfil corbat, inclinat a la part superior.
  • Boca grossa amb nombroses dents i 4 canins bastant desenvolupats que li donen el nom.
  • Manca de molars.
  • Les mandíbules són bastant fortes.
  • Llavis grossos i molsuts.
  • Els ulls són petits i amb l'iris groc.
  • Té una sola aleta dorsal.
  • Les pectorals són llargues i grosses.
  • L'anal és curta i té tres espines.
  • Les pèlviques tenen una espina bastant forta.
  • La caudal, escotada, és bastant potent, cosa que li proporciona una natació molt ràpida.
  • Els joves tenen el dors verd blavós, els costats platejats amb taques blaves i el ventre blanc.
  • Els adults tenen el dors gris amb tonalitats rosades.
  • Les aletes són rosades.
  • Els mascles grossos posseeixen un gep frontal.
  • En morir adquireix un to rosaci.

ReproduccióModifica

Es reprodueix entre la primavera i l'estiu quan la temperatura de l'aigua ateny els 15 graus. La posta i els ous són pelàgics. Els alevins formen bancs molt nombrosos.

AlimentacióModifica

És molt voraç i agressiu, s'alimenta de peix blau, mol·luscs i cefalòpodes.

HàbitatModifica

 
Reproducció d'un déntol al Museu de la Mediterrània.

Bé que algunes vegades és un peix litoral de fons rocallosos i praderies entre els 10 i 200 m, els exemplars més grossos són típics dels fons sorrencs superiors als 25 m.

Distribució geogràficaModifica

Es troba a tota la Mediterrània i també en una gran part de les costes europees i africanes de l'Atlàntic (des d'Anglaterra fins al Senegal). També ha estat observat a la Mar Negra.

CostumsModifica

  • És un nedador dinàmic d'aigües lliures i pot formar petits bancs (sobretot els joves) o viure aïllat.
  • És difícil d'observar, ja que és molt desconfiat i els llocs més fàcils per fer-ho és a pendents rocoses i a puntes de penya-segats amb corrents.
  • S'apropa a la costa durant la primavera, i durant la tardor s'allunya, cercant les capes d'aigua calenta.

PescaModifica

  • És una de les espècies de peixos més preuades. Se'n capturen unes 2.000 tones a l'any al Mediterrani.
  • Es pesca amb fluixa, tremalls, arts d'arrossegament i palangres. Segons la legislació espanyola, la mida de captura ha d'ésser superior als 25 cm de llargada.
  • És una de les preses més difícils i apreciades a la pesca submarina, es captura fent esperes (amagats darrere pedres esperant que s'atraqui mogut per la curiositat) a grans fondàries (20-35 m). Tot d'una que nota la presència del pescador fuig amb gran rapidesa.
  • S'ha introduït a les piscifactories[1] i, als Països Catalans, és força apreciat per la seua carn.

Espècies semblantsModifica

ReferènciesModifica

  1. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'Introducció a la Naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Planes 174-175.

BibliografiaModifica

  • Louisy P.: Guide d'identification des poissons marins, Europe de l'Ouest et Méditerranée, ed. Ulmer, 2002.

Enllaços externsModifica