Dic
|
Per a altres significats, vegeu «Dic (desambiguació)». |
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Un dic, també diga a l'Alguer,[1] és un terraplè normalment artificial però que també pot ser natural, generalment de terra i pedres, paral·lel al curs d'un riu o a la vora d'un llac o del mar mateix.
Dics artificials
modificaEls dics artificials serveixen per a prevenir la inundació de la terra propera a l'aigua; tanmateix també s'utilitzen per a encaixonar el flux dels rius per tal que sigui més ràpid.
Els dics més senzills són construïts amuntegant terra a la vorera, amplis a la base i esmolats al cim, on se solen posar bosses de sorra. Actualment es construeixen amb les tècniques d'enginyeria més avançades. El material emprat més important són peces de formigó prefabricades.
El país europeu i probablement del món sencer amb més coneixement i tradició en construcció de dics són els Països Baixos, que des de l'edat mitjana lluiten contra el mar. Una tercera part del país està sota el nivell del mar. Els primers dics s'hi començaren a construir a partir del segle XII. Avui dia els Països Baixos tenen 3500 quilòmetres de dics primaris (que protegeixen el país d'aigua de l'exterior, del mar i dels grans rius) i 14000 quilòmetres de dics regionals o secundaris (dics petits que protegeixen de l'aigua l'interior del país). Un dels dics més emblemàtics dels Països Baixos és l'Afsluitdijk, un dic de 33 quilòmetres fet a mà amb fang i roca.[2] Finalitzat l'any 1932, el dic va convertir el Mar del Sud holandès en un llac, anomenat IJsselmeer. Per sobre hi passa una autopista que uneix la província de Noord Holland amb la província de Frísia.
A l'altiplà andí, particularment a la regió peruana, antigament es construïen amb champas, trossos quadrats de terra vegetal, d'uns 30 x 30 cm, amb un gruix variable d'uns 15 cm.[3] Aquestes peces es col·locaven invertides, sense eliminar-ne la vegetació, amb la intenció que, en créixer, les plantes consolidarien l'estructura. Malauradament, s'ha verificat que el procediment no s'ha demostrat gaire eficient, i lentament se substitueixen aquestes estructures de terra per estructures construïdes tècnicament.
Modernament els dics de defenses de les ribes es construeixen seguint els criteris tècnics moderns per a estructures de terra, i en molts casos la seva estructura és complexa, comprenent una part de suport, un nucli impermeable i drenatges de peu per a minimitzar el risc de ruptures.
També existeixen importants sistemes moderns de dics al llarg dels rius Mississipi i Sacramento als EUA; el Po i el Danubi a Europa.
Dics flotants
modificaEls dics flotants són una mena de dic consistent en una estructura metàl·lica en forma de U que es pot enfonsar parcialment llastant-ne l'interior i que també es poden fer surar, deixant en sec la nau que s'hi ha fet entrar.
El dic flotant, té l'avantatge, malgrat el major cost de la fabricació i el manteniment, d'una més gran facilitat i rapidesa de muntatge i la possibilitat d'ésser traslladat d'un port a un altre o bé de treballar en alta mar, per la qual cosa tingué un gran desenvolupament durant la Segona Guerra Mundial.
Dics naturals
modificaUn dic natural[4] resulta del dipòsit de material arrossegat pel riu a la ribera, durant inundacions. Això va causant, progressivament, l'elevació de la ribera.
Desastres per falla de dics
modificaLa gran inundació dels Països Baixos del 1953, el dia primer de febrer, a les províncies de Zelanda i Holanda Meridional,[5] una combinació de marea viva amb una severa tempesta del nord-oest va provocar el trencament de nombrosos dics i una gran inundació va costar la vida a més de 1.835 persones, així com nombrosos caps de bestiar.[6] A partir d'aquest desastre es van iniciar els treballs del Pla Delta.
1986 Califòrnia
modificaEl sistema de dics presentava alguns defectes potencialment catastròfics.[7] Dics trencats al riu Sacramento.[8]
Nova Orleans
modificaEl 29 d'agost de 2005 la marejada ciclònica atiada pel Katrina causava 53 fissures en els dics de Nova Orleans provocant que el vuitanta per cent de la ciutat quedés submergia sota l'aigua. Un estudi de la Societat Americana d'Enginyers Civils del juny de 2007 abordava que dos terços de les inundacions produïdes havien estat causades per múltiples fissures en els murs de contenció de la ciutat.[9] No s'esmentaven les comportes hidràuliques que no estaven tancades. La marejada ciclònica també va devastar les costes de Mississipi i Alabama, convertint al Katrina en el desastre natural més costós i destructiu de la història dels Estats Units, i en l'huracà més mortífer des de l'huracà d'Okeechobee de 1928.[10]
Referències
modifica- ↑ Sanna i Useri, 1988, p. 347.
- ↑ de Lange, J. Security of Flood Defenses. De Gruyter, 2019, p. 27. ISBN 978-3-11-062257-7 [Consulta: 22 juny 2023].
- ↑ Sociedad de Ingenieros del Perú. Informaciones y memorias de la Sociedad de Ingenieros del Perú (en castellà). Sociedad de Ingenieros del Perú, 1921, p. 112-IA7 [Consulta: 22 juny 2023].
- ↑ Trimble, S.W.. Encyclopedia of water Science. CRC Press, 2007, p. 763. ISBN 978-1-351-24981-2 [Consulta: 22 juny 2023].
- ↑ Foster, G.M.; Center of Military History. The Demands of Humanity: Army Medical Disaster Relief. Center of Military History, U.S. Army, 1983, p. 148 [Consulta: 22 juny 2023].
- ↑ «Les barreres d'Holanda cap al mar» (en castellà). [Consulta: 23 agost 2009].
- ↑ Hanak, E. Managing California's Water: From Conflict to Reconciliation. Public Policy Institute of California, 2011, p. 66. ISBN 978-1-58213-141-2 [Consulta: 22 juny 2023].
- ↑ Sacramento and San Joaquin River Basins, California: Post-flood Assessment. U.S. Army Corps of Engineers, Sacramento District, 1999, p. 5-PA21 [Consulta: 22 juny 2023].
- ↑ Andersen, Christine F. et al. «The New Orleans Hurricane Protection System: What Went Wrong and Why» (PDF). American Society of Civil Engineers Hurricane Katrina External Review Panel, 2007. Arxivat de l'original el 2008-06-24. [Consulta: 27 agost 2008].
- ↑ Huddleston, E. The New Orleans Levee Failure. Abdo Publishing, 2019. ISBN 978-1-5321-7659-3 [Consulta: 22 juny 2023].
Bibliografia
modifica- Sanna i Useri, Josep. Diccionari català de l'Alguer. L'Alguer/Barcelona: Fundació del II Congrés de la Llengua Catalana i Editorial Regina, 1988. ISBN 84-7129-391-9.
