Obre el menú principal

Diego de los Ríos y Rubio (Antequera, 2 de febrer de 1817 - Tetuan, 10 de juliol de 1860) és un militar andalús, capità general de València durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.

Infotaula de personaDiego de los Ríos y Rubio
Biografia
Naixement 2 de febrer de 1817
Antequera
Mort 10 de juliol de 1860(1860-07-10) (als 43 anys)
Tetuan
Coat of Arms of the Former 3rd Spanish Military Region (Until 1984).svg  Capità general de València
1856 – 1857
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Llicenciat en filosofia a la Universitat de Granada, en 1835 deixà els estudis de dret per ingressar a l'exèrcit. El 1836 fou destinat a Catalunya en la primera guerra carlina, i va combatre a Esparraguera, Igualada, Sant Feliu Sasserra, Manlleu, Sant Joan de les Abadesses i Solsona, accions per les que fou ascendit a tinent i condecorat amb la creu de Sant Ferran i lacreu d'Isabel la Catòlica. En 1838 fou ascendit a capità després de la presa de Ripoll i Sant Quirze de Besora. Durant el pronunciament de 1841 va participar en el bombardeig de Barcelona i el 1843 participà en la revolta contra Baldomero Espartero. Poc després ascendí a comandant.

En 1844 fou ascendit a tinent coronel i en 1846 fou governador militar de Cardona. En la segona guerra carlina va combatre a Amer i fou ascendit a coronel (1848) i a brigadier (1849). En setembre de 1855 fou nomenat comandant militar de la província de Lleida i ascendit a mariscal de camp, de manera que entre 1856 i 1857 fou capità general de València i de 1858 a 1859 capità general d'Andalusia. En 1859 fou traslladat al Marroc com a cap de l'Exèrcit d'Operacions a Ceuta i Tetuan, on va morir de còlera en 1860.[1]

ReferènciesModifica

  1. Ríos y Rubio, Diego de los., Real Academia de la Historia