Dimitrie Pompeiu
Dimitrie Pompeiu (Broscăuți, 22 de setembre de 1873 - Bucarest, 8 d'octubre de 1954) va ser un matemàtic romanès.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 setembre 1873 Broscăuți (Romania) (en)  |
| Mort | 8 octubre 1954 (81 anys) Bucarest (Romania) |
| Membre de la Cambra de Diputats de Romania | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Ortodoxa Romanesa |
| Formació | Facultat de Ciències de París Universitat de París |
| Tesi acadèmica | Sur la continuité des fonctions de variables complexes (1905 ) |
| Director de tesi | Henri Poincaré |
| Activitat | |
| Camp de treball | Anàlisi matemàtica |
| Ocupació | matemàtic, polític |
| Ocupador | Universitat de Iași Universitat de Bucarest |
| Partit | Partit Nacionalista Democràtic |
| Membre de | |
| Professors | Henri Poincaré |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Estudiant doctoral | Grigore Moisil |
Vida i obra modifica
Pompeiu va cursar els estudis secundaris a Dorohoi (província de Botoșani) abans d'ingressar a l'Escola Normal de professors a Bucarest, en la qual es va graduar el 1893. Entre 1893 i 1898 va fer de professor d'escola a Galați i a Ploiești. El 1898 va obtenir una excedència i va anar a París per completar els seus estudis matemàtics. El 1905 va obtenir el doctorat a la universitat de París sota la direcció d'Henri Poincaré.[1]
En retornar al seu país el 1905, va ser nomenat professor de matemàtiques de la universitat de Iași (actualment Universitat Alexandru Ioan Cuza). El 1912 va ser nomenat catedràtic de mecànica a la universitat de Bucarest en substitució del difunt Spiru Haret. El 1930 va passar a la càtedra de teoria de funcions.
El 1934 va ser escollit membre de l'Acadèmia Romanesa de Ciències.
Va fer nombroses contribucions en els camps de l'anàlisi matemàtica, la teoria de les funcions de variable complexa i la mecànica racional. El conjunt de la seva obra destaca per la seva originalitat, amb la introducció de nombroses idees i mètodes força fructífers.[2]
En anàlisi complexa són importants les seves aportacions sobre les singularitats de les funcions analítiques uniformes, objecte de la seva tesi doctoral (1905) i que inspirarà Felix Hausdorff a desenvolupar la mètrica de Hausdorff.[3] També han estat importants en estudis posteriors, les anomenades propietat i problema de Pompeiu,[4] introduïdes en uns articles de 1929[5]
En geometria euclidiana també va enunciar el 1936 el teorema de Pompeiu, sobre una propietat característica dels triangles equilàters.[6]
Referències modifica
- ↑ Ramm, 2013, p. 1.
- ↑ Birsan i Tiba, 2006, p. 38.
- ↑ Birsan i Tiba, 2006, p. 37.
- ↑ Volchkov i Volchkov, 2013, p. 309.
- ↑ Liu, 2007, p. 1 i ss.
- ↑ Bényi i Caşu, 2009, p. 252 i ss.
Bibliografia modifica
- Bényi, Árpád; Caşu, Loan «Pompeiu's Theorem Revisited» (en anglès). The College Mathematics Journal, Vol. 40, Num. 4, 2009, pàg. 252-258. DOI: 10.1080/07468342.2009.11922372. ISSN: 0746-8342.
- Birsan, T.; Tiba, D. «One hundred years since the introduction of the set distance by Dimitrie Pompeiu». A: F. Ceragioli, A. Dontchev, H. Furuta, K. Marti, L. Pandolfi (eds.). System Modeling and Optimization (en anglès). Springer, 2006, p. 34-49. ISBN 978-0-387-32774-6.
- Liu, Genkian «Solution of the Pompeiu Problem» (en anglès). arXiv, 2007, pàg. 1-21.
- Mitrinovic, D.S.; Pecaric, J.; Volenec, V. Recent Advances in Geometric Inequalities (en anglès). Springer, 1989. ISBN 978-90-481-8442-2.
- Ramm, A.G. «The Pompeiu problem» (en anglès). Global Journal of Mathematical Analysis, Vol. 1, Num. 1, 2013, pàg. 1-10. ISSN: 2307-9002.
- Volchkov, Valey V.; Volchkov, Vitaly V. Offbeat Integral Geometry on Symmetric Spaces (en anglès). Birkhäuser, 2013. ISBN 978-3-0348-0571-1.
Enllaços externs modifica
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Dimitrie Pompeiu» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Mocanu, Petru. «Profesor Dimitrie Pompeiu». Universitatea Babeş-Bolyai. [Consulta: 28 setembre 2019]. (romanès)
- «Dimitrie Pompeiu». Universitatea “Alexandru Ioan Cuza” din Iaşi. [Consulta: 28 setembre 2019]. (romanès)