Dinu Lipatti (19 de març de 1917 - 2 de desembre de 1950) va ser un pianista i compositor romanès la carrera del qual es tallà tràgicament amb la seva prematura mort a causa de la malaltia de Hodgkin, a l'edat de 33 anys. Malgrat la curta carrera i una quantitat d'enregistraments relativament petita, Lipatti és considerat com un dels millors pianistes del segle xx.

Plantilla:Infotaula personaDinu Lipatti

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 març 1917 Modifica el valor a Wikidata
Bucarest (Regne de Romania) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 desembre 1950 Modifica el valor a Wikidata (33 anys)
Ginebra (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortlimfoma de Hodgkin Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCemetery of Chêne-Bourg (en) Tradueix, M-42 Modifica el valor a Wikidata
FormacióÉcole Normale de Musique de Paris
Liceu Gheorghe Lazăr Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópianista, compositor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsNadia Boulanger, Paul Dukas i Alfred Cortot Modifica el valor a Wikidata
AlumnesMarius Constant i Robert Weisz Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficEMI Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansValentin Lipatti Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: dff7bf31-661a-4c7e-962b-4b75eea6fdeb Lieder.net: 4866 Discogs: 842108 IMSLP: Category:Lipatti,_Dinu Allmusic: mn0000178787 Find a Grave: 7745681 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Lipatti va néixer el 19 de març de 1917 a Bucarest (Romania) en el si d'una família musical: el seu pare era violinista, la seva mare pianista, i el seu padrí era el violinista i el compositor George Enescu. Va estudiar a l'Institut Gheorghe Lazr i al Conservatori de Bucarest quan el dirigia Mihail Jora.[1]

El 1934 va quedar en segon lloc en el Concurs Internacional de Piano de Viena, que presidia el famós pianista Alfred Cortot, que creia que era ell qui havia d'haver guanyat, i va dimitir com a membre del jurat en senyal de protesta. Lipatti després va estudiar a París amb Cortot, Nadia Boulanger –amb qui va enregistrar el Valsos, Op. 39 de Johannes Brahms–, Paul Dukas i Charles Münch.

La carrera de Lipatti va quedar interrompuda per la Segona Guerra Mundial. Encara que continuà donant concerts per tota Europa, incloent-hi territoris ocupats pels nazis, finalment el 1943 va fugir de Romania i marxà amb la seva dona Madeleine, una notable professora de piano, a Ginebra (Suïssa), on entrà de professor de piano al conservatori, i on entre els seus alumnes tingué l'italo-suís Orazio Frugoni. Els primers símptomes de la seva malaltia van començar a aparèixer i va limitar el seu nombre de concerts.

Lipatti donà el seu darrer recital, que va ser enregistrat, el 16 de setembre de 1950, a Besançon (França). Malgrat la severa malaltia, l'enregistrament és una de les grans joies de la música, amb la Partita núm. 1 de Bach, la Sonata en la menor de Mozart, Impromptus de Schubert, tretze Valsos de Chopin, i la transcripció de Myra Hess del coral Jesu meine Freude de Bach. Moria uns 3 mesos més tard, el 2 de desembre de 1950, a Ginebra (Suïssa). Lipatti està enterrat al cementiri de Chêne-Bourg, al costat de la seva dona.

Repertori

modifica

Lipatti destaca especialment per les seves interpretacions de Chopin, Mozart i Bach, però també va enregistrar Ravel (Alborada del Gracioso), Liszt, Enescu, i els concerts per a piano de Schumann i Grieg. El seu enregistrament dels Valsos de Chopin són un referent mundial i han estat molt de temps un dels favorits de molts amants de la música clàssica.

Lipatti també va ser compositor, i va escriure en un estil neoclàssic, amb influències franceses i romaneses. El 1997 va ser nomenat pòstumament membre de l'Acadèmia Romanesa.

Enregistraments destacats

modifica

Enllaços externs

modifica

Referències

modifica
  1. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 646. (ISBN 84-7291-255-8)