Dipylidium caninum

La tènia del gos (Dipylidium caninum) és una espècie de platelmint paràsit dels cànids i els fèlids en general, així com d'altres animals que allotgen puces que són els hostes intermediaris.

Infotaula d'ésser viuDipylidium caninum Modifica el valor a Wikidata
Dipyl can worm1.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumPlatyhelminthes
ClasseCestoda
OrdreCyclophyllidea
FamíliaDipylidiidae
GènereDipylidium
EspècieDipylidium caninum Modifica el valor a Wikidata

Es tracta, doncs, d'un hiperparàsit, ja que parasita altres paràsits, sobretot de Ctenocephalides canis[1] (puça del gos)[2] i Ctenocephalides felis[3] (puça del gat) i, amb una freqüència molt menor, Pulex irritans (puça de l'home), o el poll caní Trichodectes canis.[4] Aquests ectoparàsits (paràsits externs) són els hostes intermediaris de la tènia, la qual poques vegades origina simptomatologia clínica en gats i gossos i té dos genotips diferents.[5][6] És una espècie que també infecta guineus comunes, dingos, xacals, hienes,[7] civetes, gats fers, gats de la jungla o guineus menjacrancs.[8]

Aquest paràsit va ser descrit per Carl von Linné com Taenia canina l'any 1758,[9] sent el veterinari francès Alcide Railliet qui li donà el seu nom actual el 1892,[10] a partir de les observacions fetes anteriorment per Leuckart.[11]

EpidemiologiaModifica

És un cestode de distribució mundial i la seva prevalença, almenys a Europa, sembla lleugerament més alta en gossos que en gats. D'acord amb un estudi epidemiològic realitzat emprant mètodes de detecció bimolecular en exemplars dels animals esmentats -amb propietari- pertanyents a diversos països europeus entre 2009 i 2013, la taxa mitjana d'infestació per D. caninum en ells era quasi del 20%, observant-se una major presència de paràsits entre les mostres recollides a zones rurals.[12]

MorfologiaModifica

El cuc adult és hermafrodita i té de mitjana uns 30 cm de llarg i 2-3 mm d'ample. El rostel[13] del seu escòlex és cònic, retràctil i amb un nombre variable de fileres de ganxos (entre 1 i 8, encara que habitualment són unes 4 o 6) que li permeten agafar-se a la paret intestinal. S'alimenta gràcies a quatre ventoses. El cos del cuc està format per múltiples segments (proglotis) ovoïdals, d'uns 12 x 2,5 mm, molt característics (semblen una llavor de carbassa) i amb dos porus genitals al mig de cada marge lateral. Els segments gràvids contenen més de 50 paquets d'ous, amb 5-30 ous a l'interior del paquet. Les larves de D. caninum es desenvolupen dins de l'estómac de les larves de les puces.[14]

PatogenicitatModifica

D. caninum provoca la dipilidiasi humana,[15] una infecció zoonòtica intestinal que acostuma a afectar a nens petits[16][17] que tenen contacte amb la saliva d'animals sense control veterinari o inclús a causa de la ingesta incidental de larves de puça portadores del paràsit.[18] No és una infecció molt freqüent, amb uns 350 casos registrats a la literatura mèdica fins al 2016, si bé podria existir infradiagnosi de la malaltia com a conseqüència d'una identificació errònia del paràsit.[19] En lactants provoca febre i diarrees importants que, sense un examen coprològic adequat, poden semblar producte d'una oxiürosi[20] en ser molt similars les proglotis que emergeixen per l'anus i els ous que dipositen els Enterobius.[21] Moltes vegades la infecció cursa de forma poc simptomàtica, ja que la càrrega parasitària sol ser baixa al no ser l'espècie humana l'hoste definitiu. No es rar que es produeixin retards diagnòstics i que calgui més d'una consulta fins a aconseguir una correcta identificació del cuc.[22] S'ha descrit algun cas excepcional d'infecció per aquest cestode en receptors de trasplantaments renals.[23]

Pel que fa a gossos i gats,[24] els cucs adults rares vegades provoquen símptomes d'importància, llevat que la seva presència en ells sigui massiva.[25] Sobretot en exemplars joves, apareixen manifestacions abdominals inespecífiques, com diarrea[26] o estrenyiment,[27] sent l'obstrucció intestinal una patologia possible però molt infreqüent en aquesta parasitosi. En gats amb infeccions greus poden presentar-se convulsions epileptiformes.[28] Per regla general, els animals mostren una aparença lànguida i un ventre prominent.[29]

Prevenció y tractamentModifica

És necessari mantenir els animals lliures de puces adoptant les adequades mesures de profilaxi antiparasitària[30][31] i evitar que les criatures juguin en sòls infestats per aquests insectes o amb gossos i gats que pateixin la infecció. Assajos en gossos indiquen que una dosi única de fluralaner (un insecticida i acaricida sistèmic de la classe de les isoxazolines)[32] prevé en gossos la transmissió del paràsit a través de Ctenocephalides felis durant més de dotze setmanes.[33] Convé que els treballadors de centres d'acollida d'animals i gosseres segueixin les normes higièniques bàsiques.[34]

El tractament electiu de la dipilidiasi humana[35][36] i animal és el praziquantel.[37] En nens majors de 4 anys, la dosi recomanada d'aquest fàrmac és una presa única de 10 mg/kg de pes corporal. Alternativament, pot emprar-se niclosamida.[38] Algunes soques del paràsit són resistents al praziquantel[39] i cal administrar nitroscanat[40] una combinació de pirantel/praziquantel/oxantel,[41] o una de pirantel/praziquantel/fendendazole per eliminar-les.[42]

ReferènciesModifica

  1. GBIF «Ctenocephalides canis (Curtis, 1826)» (en anglès). Backbone Taxonomy, Species, 2019; ID1419468 (rev), pàgs: 6 [Consulta: 20 febrer 2020].
  2. Wani, ZA; Allaie, IM; Shah, BM; Raies, A; et al «Dipylidium caninum infection in dogs infested with fleas» (en anglès). J Parasit Dis, 2015 Mar; 39 (1), pp: 73-75. PMID: 25698864. DOI: 10.1007/s12639-013-0281-x. PMC: 4328024 [Consulta: 15 novembre 2021].
  3. Linardi PM, Santos JL «Ctenocephalides felis felis vs. Ctenocephalides canis (Siphonaptera: Pulicidae): some issues in correctly identify these species» (en anglès). Rev Bras Parasitol Vet, 2012 Oct-Des; 21 (4), pp: 345-354. DOI: 10.1590/s1984-29612012000400002. ISSN: 1984-2961. PMID: 23295817 [Consulta: 16 febrer 2020].
  4. Murthy, R «Trichodectes canis» (en anglès). Animal Diversity Web, Museum of Zoology. University of Michigan, 2012, pàgs: 11 [Consulta: 16 febrer 2020].
  5. Labuschagne M, Beugnet F, Rehbein S, Guillot J, et al «Analysis of Dipylidium caninum tapeworms from dogs and cats, or their respective fleas - Part 1. Molecular characterization of Dipylidium caninum: genetic analysis supporting two distinct species adapted to dogs and cats» (en anglès). Parasite, 2018 Maig; 25, pp: 30. DOI: 10.1051/parasite/2018028. PMC: 6013089. PMID: 29806592 [Consulta: 3 octubre 2018].
  6. Beugnet F, Labuschagne M, Vos C, Crafford D, Fourie J «Analysis of Dipylidium caninum tapeworms from dogs and cats, or their respective fleas - Part 2. Distinct canine and feline host association with two different Dipylidium caninum genotypes» (en anglès). Parasite, 2018 Maig; 25, pp: 31. DOI: 10.1051/parasite/2018029. PMC: 6013090. PMID: 29806593 [Consulta: 3 octubre 2018].
  7. East, ML; Kurze, C; Wilhelm, K; Benhaiem, S; Hofer, H «Factors influencing Dipylidium sp. infection in a free-ranging social carnivore, the spotted hyaena (Crocuta crocuta)» (en anglès). Int J Parasitol Parasites Wildl, 2013 Set 18; 2, pp: 257-265. PMID: 24533344. DOI: 10.1016/j.ijppaw.2013.09.003. PMC: 3862517 [Consulta: 4 novembre 2021].
  8. Vieira FM, Luque JL, Lima Sde S, Neto AH, Muniz-Pereira LC «Dipylidium caninum (Cyclophyllidea, Dipylidiidae) in a wild carnivore from Brazil» (en anglès). J Wildl Dis, 2012 Gen; 48 (1), pp: 233-234. ISSN 0090-3558. DOI: 10.7589/0090-3558-48.1.233. PMID: 22247400 [Consulta: 13 octubre 2018].
  9. GBIF «Taenia canina (Linnaeus, 1758)» (en castellà). Backbone Taxonomy, Species, 2021; ID5817843 (rev), pàgs: 3 [Consulta: 23 novembre 2021].
  10. Hall, MC «The adult taenioid cestodes of dogs and cats, and of related carnivores in North America» (en anglès). Proceedings of the United States National Museum, 1919; 55 (2258), pp: 62 [Consulta: 8 abril 2018].
  11. ITIS «Dipylidium Leuckart, 1863» (en anglès). Standard Report Page, 2021 Ag 31; 1059243 (rev), pàgs: 2. DOI: 10.5066/F7KH0KBK [Consulta: 30 novembre 2021].
  12. Beugnet F, Labuschagne M, Fourie J, Jacques G, Farkas R, Cozma V, Halos L, et al «Occurrence of Dipylidium caninum in fleas from client-owned cats and dogs in Europe using a new PCR detection assay» (en anglès). Vet Parasitol, 2014 Set 15; 205 (1-2), pp: 300-306. DOI: 10.1016/j.vetpar.2014.06.008. ISSN: 0304-4017. PMID: 24986432 [Consulta: 3 octubre 2018].
  13. Castro, GA «Helminths: Structure, Classification, Growth, and Development» (en anglès). A: Medical Microbiology. 4th Edition, Chap. 86 (Baron, S; Ed.) University of Texas Medical Branch at Galveston, 1996; NBK8282, pàgs: 7. PMID: 21413320 [Consulta: 30 setembre 2018].
  14. Smith, S «Dipylidiasis» (en anglès). A: Parasites & Pestilence Course: Infectious Public Health Challenges, HB 103. Stanford University, 2003, pàgs: 5 [Consulta: 8 octubre 2018].
  15. Martínez-Barbabosa I, Gutiérrez QM, Ruiz GLA, Fernández PAM, et al «Dipilidiasis: Una zoonosis poco estudiada» (en castellà). Rev Latinoam Patol Clin Med Lab, 2014; 61 (2), pp: 102-107. ISSN 0185-6014 [Consulta: 3 novembre 2021].
  16. Molina, CP; Ogburn, J; Adegboyega, P «Infection by Dipylidium caninum in an infant» (en anglès). Arch Pathol Lab Med, 2003 Mar; 127 (3), pp: e157-e159. ISSN 1543-2165. DOI: 10.5858/2003-127-e157-IBDCIA. PMID: 12653607 [Consulta: 15 novembre 2021].
  17. Narasimham MV, Panda P, Mohanty I, Sahu S, et al «Dipylidium caninum infection in a child: A rare case report» (en anglès). Indian J Med Microbiol, 2013 Gen-Mar; 31 (1), pp: 82-84. DOI: 10.4103/0255-0857.108738. ISSN: 1998-3646. PMID: 23508438 [Consulta: 29 febrer 2020].
  18. García-Agudo, L; García-Martos, P; Rodríguez-Iglesias, M «Dipylidium caninum infection in an infant: a rare case report and literature review» (en anglès). Asian Pac J Trop Biomed, 2014 Jul; 4 (Supl 2), pp: S565-S567. DOI: 10.12980/APJTB.4.2014APJTB-2014-0034. ISSN: 2221-1691 [Consulta: 3 octubre 2018].
  19. Jiang P, Zhang X, Liu RD, Wang ZQ, Cui J «A Human Case of Zoonotic Dog Tapeworm, Dipylidium caninum (Eucestoda: Dilepidiidae), in China» (en anglès). Korean J Parasitol, 2017 Feb; 55 (1), pp: 61-64. DOI: 10.3347/kjp.2017.55.1.61. PMC: 5365269. PMID: 28285500 [Consulta: 8 abril 2019].
  20. Rincon MJ, Gonzalez-Granado LI «Mascotas y dipilidiasis» (en castellà). An Pediatr (Barc), 2011 Jun; 74 (6), pp: 420. DOI: 10.1016/j.anpedi.2011.01.019. ISSN: 1695-9531. PMID: 21393078 [Consulta: 4 octubre 2018].
  21. Weisse ME, Mullins JK, Moffett KS «A neonate with worms» (en anglès). Clinical infectious diseases, 2008 Jun 1; 46 (11), pp: 1786-1788. DOI: 10.1086/587985. ISSN: 1058-4838. PMID: 18462113 [Consulta: 4 abril 2019].
  22. Ibáñez Pérez, R «Gestante con prurito y dolor anal» (en castellà). Wider.es, 2015 Oct 19; 638, pàgs: 6 [Consulta: 29 febrer 2020].
  23. Sahin, I; Köz, S; Atambay, M; Kayabas, U; Piskin, T; Unal, B «A Rare Cause of Diarrhea in a Kidney Transplant Recipient: Dipylidium caninum» (en anglès). Transplantation proceedings, 2015 Set; 47 (7), pp: 2243-2244. ISSN 0041-1345. DOI: 10.1016/j.transproceed.2015.05.011. PMID: 26361689 [Consulta: 8 agost 2020].
  24. CAPC «Dipylidium caninum» (en anglès). Species, Canine and Feline Guidelines, 2016; Nov 1 (rev), pàgs: 4 [Consulta: 20 febrer 2020].
  25. Brooks, W «Tapeworms (Dipylidium caninum) in Dogs and Cats» (en anglès). Veterinary Information Network, Inc, 2019; Gen 9 (rev), pàgs: 4 [Consulta: 20 febrer 2020].
  26. Alonso Mendoza, VM; Alvarado Robles, B «Hembra Poodle con diarrea frecuente» (en castellà). Culcyt, 2014 Set-Des; 54 (11), pp: 169-174. ISSN: 2007-0411 [Consulta: 23 novembre 2021].
  27. Yadav, S; Patel, PK; Deepak, D; Bhatt, S; Patel, SK; Dixit, SK «Medical management of Dipylidium caninum infected female cat: A case report» (en anglès). Int J Chem Stud, 2019; 7 (1), pp: 550-552. ISSN: 2321-4902 [Consulta: 2 novembre 2021].
  28. Nielsen, M «Types of Worms in Cats And How To Recognize Them» (en anglès). Felineliving.net, 2018; Abr 22, pàgs: 6 [Consulta: 29 febrer 2020].
  29. Bowman, A «Dipylidium caninum» (en angles). American Association of Veterinary Parasitologists, 2014; Jun 16, pàgs: 11 [Consulta: 13 octubre 2018].
  30. Beugnet F, Delport P, Luus H, Crafford D, Fourie J «Preventive efficacy of Frontline® Combo and Certifect® against Dipylidium caninum infestation of cats and dogs using a natural flea (Ctenocephalides felis) infestation model» (en anglès). Parasite, 2013 Feb; 20, pp: 7. DOI: 10.1051/parasite/2013006. ISSN: 3718530. PMID: 23419268 [Consulta: 10 octubre 2018].
  31. Beugnet F, Meyer L, Fourie J, Larsen D «Preventive efficacy of NexGard Spectra® against Dipylidium caninum infection in dogs using a natural flea (Ctenocephalides felis) infestation model» (en anglès). Parasite, 2017 Maig; 24, pp: 16. DOI: 10.1051/parasite/2017017. PMC: 5432962. PMID: 28497745 [Consulta: 10 octubre 2018].
  32. PubChem «Fluralaner» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2018 Oct 27; CID 25144319 (rev), pàgs: 21 [Consulta: 1r novembre 2018].
  33. Gopinath D, Meyer L, Smith J, Armstrong R «Topical or oral fluralaner efficacy against flea (Ctenocephalides felis) transmission of Dipylidium caninum infection to dogs» (en anglès). Parasites & vectors, 2018 Oct 25; 11 (1), pp: 557. DOI: 10.1186/s13071-018-3140-x. ISSN: 1756-3305. PMID: 30359284 [Consulta: 1r novembre 2018].
  34. Raza A, Rand J, Qamar AG, Jabbar A, Kopp S «Gastrointestinal Parasites in Shelter Dogs: Occurrence, Pathology, Treatment and Risk to Shelter Workers» (en anglès). Animals (Basel), 2018 Jul 2; 8 (7), pii: E108. DOI: 10.3390/ani8070108. PMC: 6070783. PMID: 30004469 [Consulta: 19 octubre 2018].
  35. Casasbuenas, P «Infección por Dipydilium caninum» (en castellà). Rev Col Gastroenterol, 2005 Jun; 20 (2), pp: 86-88. ISSN 0120-9957 [Consulta: 10 agost 2020].
  36. Neira, P; Jofré, L; Muñoz, N «Infección por Dipylidium caninum en un preescolar. Presentación del caso y revisión de la literatura» (en castellà). Rev Chil Infect, 2008 Des; 25 (6), pp: 465-471. ISSN 0716-1018. DOI: 10.4067/S0716-10182008000600010 [Consulta: 19 agost 2020].
  37. Saini VK, Gupta S, Kasondra A, Rakesh RL, Latchumikanthan A «Diagnosis and therapeutic management of Dipylidium caninum in dogs: a case report» (en anglès). J Parasit Dis, 2016 Des; 40 (4), pp: 1426-1428. DOI: 10.1007/s12639-015-0706-9. PMC: 5118332. PMID: 27876962 [Consulta: 10 octubre 2018].
  38. Pearson, RD «Infección por Dipylidium caninum» (en castellà). Manuales MSD (Versión para profesionales). Merck Sharp & Dohme Corp, 2016; Ag (rev), pàgs: 1 [Consulta: 7 abril 2019].
  39. Chelladurai, JJ; Kifleyohannes, T; Scott, J; Brewer, MT «Praziquantel Resistance in the Zoonotic Cestode Dipylidium caninum» (en anglès). The American Journal of Tropical Medicine and Hygiene, 2018 Nov; 99 (5), pp: 1201–1205. DOI: 10.4269/ajtmh.18-0533. PMC: 6221203. PMID: 30226153 [Consulta: 10 agost 2020].
  40. PubChem «Nitroscanate» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2020 Ag 8; CID 68547 (rev), pàgs: 23 [Consulta: 8 agost 2020].
  41. PubChem «Oxantel» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2020 Ag 8; CID 5281087 (rev), pàgs: 21 [Consulta: 8 agost 2020].
  42. Olmeda, S; Valcárcel, F «Eficacia del uso de la combinación de pirantel, prazicuantel y fenbendazol en perros» (en castellà). Fatro Ibérica, 2017, págs: 2 [Consulta: 19 agost 2020].

BibliografiaModifica

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dipylidium caninum