Discussió:Teoria de nombres

Darrer comentari: fa 17 anys per Meldor sobre el tema Resposta de la SCM

A la neoloteca del Termcat, les úniques teories que apareixen són:

D'acord amb això, teoria de nombres hauria de ser secundari respecte de teoria dels nombres. Cap d'aquests dos termes no apareix al vocabulari. --Jol 12:34, 17 jul 2007 (CEST)Respon

Teoria de nombres apareix al termcat escrit així, i no sé què té a veure amb els quanta... --SMP​·d​·+ 11:31, 18 jul 2007 (CEST)Respon
No només això, teoria de nombres és tal com apareix al DIEC: [MT] teoria de nombres Branca de les matemàtiques que estudia les propietats algebraiques dels nombres enters. Em sembla que no cal donar-hi més voltes, no? --Oersted (parlem-ne) 12:02, 18 jul 2007 (CEST)Respon
SMP, nombres i quanta tenen en comú que són plurals, res més. Pots escriure, per favor, el teu enllaç que apunta a teoria de nombres, de forma que hi puguem clicar? No ho he canviat a mala fe, és que de debò no m'ha anat bé http://www.termcat.cat/scripts/rwisapi.dll/@Termcat_dev.env?CQ_SESSION_KEY=XFJNLGMBMUHM&CQ_QUERY_HANDLE=129799&CQ_CUR_DOCUMENT=6&CQ_SAVE[1]=TRUE&CQ_VIEWER=YES , i he trobat aquestes pistes que dic en l'altre sentit.
Oersted, la teva teoria sí que l'he trobada, però també hi llegim "teoria dels jocs", "teoria de les probabilitats", i no "teoria de-- jocs" ni "teoria de-- probabilitats". Pens que el problema de fons és que en espanyol teoría de números (99000) sí que és molt més freqüent que teoría de los números (22500), i això ens fa dubtar, com sempre. Però en català resistim una mica: encara hi ha, si fa no fa, igual nombre de pàgines que escriuen teoria dels nombres(899) -com la resta de llengües romàniques, amb l'article que hi correspon- i teoria de nombres(974), incorrecta perquè li falta un article, a causa de la interferència de l'espanyol, probablement. Salut!--Jol 13:42, 18 jul 2007 (CEST)Respon
Si ho diu el DIEC no hi ha discussió possible sobre el tema, a menys que l'AVL digui una altra cosa o s'argumenti que el concepte no és el mateix.--Pere prlpz 13:57, 18 jul 2007 (CEST)Respon
Hi ha diferències conceptuals importants:
  • Teoria de nombres és una traducció local del terme espanyol Teoria de números.
  • Teoria dels nombres és una traducció general, d'acord amb la resta de la Romània, de l'anglès Number theory, com teoria dels quanta -de quantum theory- que no ha estat interferida perquè en espanyol en diuen més aviat teoría cuántica (hi ha hagut sort, per aquí).
El DIEC és una font de referència bàsica, però no l'única ni la millor arreu i sempre, pels segles dels segles. Per exemple, http://www.esadir.cat és prou racionalista per rebutjar bloc i fer servir blog. El DIEC el fan persones, al capdavall. Si l'EC és el que és, ho deu, en part, al fet d'haver gosat esmenar tot allò -del Fabra- que trobà que calia esmenar, argumentadament i amb consistència. Vull creure que un objectiu de la VP és superar, allà on es pugui, les obres enciclopèdiques anteriors, no pas anar-hi al darrere cegament diguin el que diguin. M'equivoc?--Jol 14:21, 18 jul 2007 (CEST)Respon
Ja ho sé que no funciona l'enllaç, simplement no sé com fer-ne un que vagi... Ves a http://www.termcat.cat entra al cercaterm com a visitant i buscant teoria de nombres et sortirà:--SMP​·d​·+ 19:02, 19 jul 2007 (CEST)Respon
teoria de nombres
<Matemàtiques>

ca  teoria de nombres, f
es  teoría de números
en  number theory

SMP, aquesta fitxa del Termcat, que encara no ha arribat a la Neoloteca -on hi sol haver més llengües-, il·lustra molt bé el que dic. Hi queda clar que aquest "de" és calcat de l'espanyol, l'única llengua que s'hi ha tinguda en compte.--Jol 10:34, 20 jul 2007 (CEST)Respon

Vegeu també

modifica

Discussió: Teoria dels conjunts Discussió: Teoria dels jocs Discussió: Teoria dels nombres

Teoria de/ls nombres

modifica

Realment, consultant els diversos exemples dins l'entrada teoria del nou diccionari de l'IEC, no s'acaba de saber quin criteri segueixen, ja que a part de les teories que tenen després un qualificatiu en forma d'adjectiu (teoria corpuscular, teoria ondulatòria, teoria nebular, teoria feminista, teoria marxista, teoria postcolonial), totes les altres prenen la forma teoria de + article + nom: teoria del vaixell, teoria del senyal, teoria de la informació, teoria de les probabilitats, teoria dels jocs, teoria de la preformació, teoria de la recepció; i només en dos casos es prescindeix de l'article, precisament en la teoria de nombres i en la teoria de nusos, que en totes les altres llengües romàniques sí que presenten l'article excepte en espanyol. Jo intuïtivament usaria l'article, com en moltes altres formes més (ara penso en la teoria de la relativitat, per exemple), ja que per mi la teoria de nusos sembla que vulgui dir una teoria feta de nusos, no que estudiï els nusos, igual com la teoria de nombres sembla que sigui una teoria feta de nombres (i no de lletres, per exemple), no una teoria que vagi sobre els nombres. Jo diria que en aquest cas no s'ha fet una tria gaire adient, però tampoc hi entenc tant per saber discernir per què en uns casos (la majoria) es col·loca l'article i en uns pocs casos no. Enric 16:10, 18 jul 2007 (CEST)Respon

Jo personalment no m'interesso per quin criteri han usat. Simplement copio la forma que ells propugnen, i m'interesso per estudiar aquesta branca de les matemàtiques . --SMP​·d​·+ 18:58, 19 jul 2007 (CEST)Respon
SMP, si ho mires com un problema de grafs, el model més simple que accepta la majoria d'aquestes realitzacions és "teoria"->"de"->(article)->(substantiu). Aquest model explica totes les realitzacions en qualsevol llengua romànica llevat del castellà. El bypass del tercer estat, afegint un arc des de l'estat "de" fins a l'estat (substantiu) s'explica prou bé per imitació del graf corresponent del castellà, però no sembla que hi hagi cap altre motiu. En castellà, encara hi ha una mena d'excusa, que és l'estalvi d'una síl·laba, però en català no ens estalviam res. És un castellanisme, no lèxic (barco per vaixell), sinó sintàctic. Són més difícils de detectar a simple vista, però ens fan malbé igualment la llengua i hem de mirar d'evitar-los. Salut!--Jol 20:41, 19 jul 2007 (CEST)Respon
És que m'és igual si és un model calcat del castellà. El cas és que és el model normatiu. --SMP​·d​·+ 13:01, 20 jul 2007 (CEST)Respon

La referència definitiva

modifica

L'IEC, dins la seva base de dades de publicacions científiques, classifica els articles per matèries. La matèria que ens ocupa apareix indexada com "Nombres, Teoria dels".

http://www.iecat.net/pperiodiques/BV_pub_periodiques3.asp?onEstem=&filterfield=subject&hidMode=FILTER&txtName=Nombres%2C+Teoria+dels

Unes línies més amunt deies que el DIEC no era infal·lible ;)
Ja t'he deixat un missatge, crec que has obert un tema que cal solucionar posant-nos en contacte amb la SCM, però sisplau, no facis més redireccions sense consensuar-les (fins que s'hagi resolt el tema). Tu estas convençut que es tracta d'un castellanisme, però d'altres creiem que no és així, i no cal que gastem les energies lluitant per això. --Meldor 00:46, 24 jul 2007 (CEST)Respon
Com s'argumenta que no és un castellanisme?--Jol 10:16, 24 jul 2007 (CEST)Respon
A la mateixa base hi ha la Teoria algebraica de nombres i no pas dels nombres. En aquest cas el DIEC accepta "de nombres" i això va a missa.--Xtv (que dius que què?) 14:11, 24 jul 2007 (CEST)Respon
Home, a missa, a missa... Per què? Mirem-ho bé; Teoria dels nombres: 7 registres. Això teu: 1 únic registre. Em sembla que el que és clar és que hi ha vacil·lacions considerables perquè la terminologia no està ben fixada. --Jol 15:17, 24 jul 2007 (CEST)Respon

Resposta de la SCM

modifica

Deixo la referència a la resposta de la Societat Catalana de Matemàtiques: Usuari:Meldor/Correspondència a aquesta pregunta. --Meldor 13:16, 30 oct 2007 (CET)Respon

Torna a la pàgina "Teoria de nombres".