Discussió:Vela aurica
Bon dia! Crec que la paraula 'aurica' no porta accent si es refereix a la vela de tallant anomenada cangrea (cangreja en castellà). Cas de dur accent (àurica), seria sempre accent obert i el seu significat seria referent a l'element químic 'or' de símbol 'Au' (aurum) Font: Enciclopèdia catalana, Diec2. Gràcies. —el comentari anterior sense signar és fet per Raimon Soler (disc. • contr.)
Ortografia bàsicaː aurica, sense accent. Fusió amb vela cangrea
modificaTambé trobo que cal treure l'accent d'aurica, que no en porta. Vegeu el DIECː https://dlc.iec.cat/Results?DecEntradaText=aurica&AllInfoMorf=False&OperEntrada=0&OperDef=0&OperEx=0&OperSubEntrada=0&OperAreaTematica=0&InfoMorfType=0&OperCatGram=False&AccentSen=False&CurrentPage=0&refineSearch=0&Actualitzacions=False#
obre la fusió d'aquesta pàgina amb la de "vela cangrea" cal tenir present que, tot i que tenen la mateixa forma, fan la mateixa funció i s'hissen al mateix pal, hi ha una diferència fonamental entre l'una i l'altraː totes dues s'enverguen pel gràtil a una antena que s'anomena pic, però l'aurica no porta botavara i la cangrea sí.
Vegeu-ho al Diccionari de l'aparell i del velam en els grans velers, pàgines 45, 75 i següents. Ricard Jaime i Pérez. Museu Marítim de Barcelona. Barcelona, 2006. ISBNː 978-84-934431-1-5 —el comentari anterior sense signar és fet per Josep Estruch Traité (disc. • contr.)
- Fet! el reanomenament. Queda pendent la fusió. Pau Cabot · Discussió 07:40, 16 oct 2021 (CEST)
Article d'en Ricard Jaime com argument per no fer la fusió
modifica147. aurica f
(EN) GAFF SAIL [TRE92]; MIZZEN; JIGGER
[PAA37].
(ES) ÁURICA; CANGREJO [MON56, GUT66].
(FR) AURIQUE [LEA77]; BRIGANTINE [RAN74].
(IT) RANDA [PAA37].
Vela de tallant*, de forma trapezoïdal, més ampla en
el faldar* que no pas al gràtil*, que s’enverga en una
antena* i sense botavara*.
‘Les seves quatre vores són: el caient de proa, que
és la de davant i s’enverga al pal; el gràtil, que és
la de dalt i s’enverga al pic; el gràtil d’escota, que
es la de baix i es pot envergar a la botavara; i la
baluma, que és la del darrere i no s’enverga en
lloc. Cangrea’ [CANY83].
Proposem el terme cangrea quan es tracti d’una vela
aurica amb botavara, i mantenir el mot aurica, per
aquelles veles de tallant i trapezoïdals que no
guarneixen botavara. Aquesta distinció, necessària,
la fa també l’espanyol, que distingeix entre cangreja
(amb botavara) i cangrejo (sense), a més d’aurica
com a terme que engloba totes dues.
No té entrada a [AMA24], [DCVB] i [OLL95]. Pel que
fa a [DIEC]: ‘Vela de tallant trapezoïdal que
s’enverga al pic, al pal i la botavara, usada en
algunes embarcacions esportives com a vela major’,
creiem que no s’usa només en velers esportius, sinó
també, per exemple, en fragates, i doncs no és
necessàriament la major. [DIEC], per tant, defineix
cangrea i no pas l’aurica. De forma semblant entra el
terme [SIG84]: ‘Vela de quatre costats que té la
forma d’un trapezoide més ampla de baix que de
dalt, envergada pel gràtil al pic, per la caiguda de
proa al pal, i pel pujament a la botavara. Sinònim de
cangrea’
etim.: del llatí auricula, ‘orella’, per la forma que té la
vela desplegada. --Mcapdevila (disc.) 01:46, 23 oct 2021 (CEST)
- NOTA
En Ricard va ser el meu padrí de boda i vaig presidir el seu funeral em va fer dipositari d'una còpia .doc del seu diccionari una setmana abans de morir es pot consultar a.. Diccionari-Ricard 2.7b (1)-001.jpg (histo.cat)--Mcapdevila (disc.) 02:00, 23 oct 2021 (CEST)
Pronunciació
modificaCom cal pronunciar "aurica" ? Si és com temo, valdria més suprimir el terme. Ben segur que la persona que va decidir el tema no havia navegat mai ni li interessava un pèsol la paraula.Pau Nemo (disc.) 21:26, 18 oct 2021 (CEST)
- DIEC apart estic d'acord amb en Pau--Mcapdevila (disc.) 02:00, 23 oct 2021 (CEST)
Curiositat històrica
modificaCuriositat: després de moltes consultes crec que el creador de les “voiles auriques” fou Mr. Forfait (1788) que va designar així les “totes les veles de tall”. Aquesta decisió “teòrica”, aparentment inofensiva, va provocar tota mena de problemes posteriors (com el ara ens preocupa)
« | Les focs, les voiles d’étai, les voiles de houari tournent autour de leur coté AB, comme autour d’une charnière, et tout l’effort du vent se fait sentir d’un seul coté de la corde ou du mât qui leur sert d’axe de rotation. Toutes les voiles qui ont cette disposition, forment une classe particulière, designée sous le nom de volies auriques.l Traité élémentaire de la mâture des vaisseaux, à l'usage des élèves de la ... Pierre-Alexandre-Laurent Forfait. | » |