Dittmarita

La dittmarita és un mineral de la classe dels fosfats. Rep el nom en honor de William Dittmar (Umstadt, Alemanya, 14/15 d'abril de 1833 – Glasgow, Escòcia, 9 de febrer de 1892), professor de química de la Universitat de Glasgow.

Dittmarita
Fórmula química	(NH₄)Mg(PO₄)·H₂O
Epònim	Wilhelm Dittmar
Localitat tipus	Coves de Skipton, Mont Widderin, Skipton, Corangamite Shire, Victòria, Austràlia
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.CH.20
Nickel-Strunz 9a ed.	8.CH.20
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/C.23
Dana	40.1.2.1
Heys	19.3.22
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 5,61Å; b = 8,76Å; c = 4,79Å;
Duresa	5
Diafanitat	transparent
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,549 nβ = 1,569 nγ = 1,571
Birefringència	δ = 0,022
Angle 2V	mesurat: 40°, calculat: 34°
Dispersió òptica	no en té
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1887
Símbol	Dmr
Referències

Característiques

La dittmarita és un fosfat de fórmula química (NH₄)Mg(PO₄)·H₂O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la dittmarita pertany a «08.CH: Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana i gran, RO₄:H₂O < 1:1» juntament amb els següents minerals: walentaïta, anapaïta, picrofarmacolita, niahita, francoanellita, taranakita, schertelita, hannayita, struvita, struvita-(K), hazenita, rimkorolgita, bakhchisaraitsevita, fahleïta, smolyaninovita, barahonaïta-(Al) i barahonaïta-(Fe).

Formació i jaciments

Va ser descoberta a les coves de Skipton, al mont Widderin del comtat de Corangamite, a Victòria (Austràlia). A l'estat d'Austràlia Meridional també ha estat descrita a la cova Wooltana, dins la serralada Flinders. A fora del continent oceànic només ha estat descrita a Xile, Namíbia i Botswana.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dittmarita