Dolomedes

gènere d'aràcnids

Dolomedes és un gènere d'aranyes araneomorfes de la família dels pisàurids (Pisauridae).[1] Fou descrit per primera vegada l'any 1804 per Latreille.[2] El nom Dolomedes deriva del grec "dolomed" que significa astut, enganyós.

Infotaula d'ésser viuDolomedes Modifica el valor a Wikidata

Dolomedes fimbriatus
Dades
SocaDolomedes fimbriatus (Clerck, 1757)[1]
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseArachnida
OrdreAraneae
FamíliaPisauridae
GènereDolomedes Modifica el valor a Wikidata
Latreille, 1804
Nomenclatura
Sinònims
  • Teippus Chamberlin, 1924
  • Cispiolus Roewer, 1955
Dolomedes triton
Dolomedes tenebrosus
Femella de Dolomedes de Nova Zelanda

Gairebé totes les espècies de Dolomedes són aranyes semiaquàtiques, a excepció de D. albineus del sud-est dels Estats Units que viu en els arbres. Moltes espècies tenen una ratlla pàl·lida cridanera a cada costat del cos. Com altres aranyes Dolomedes té vuit ulls, però el seu sentit de tacte és més important per a detectar les preses a partir de les vibracions en la superfície de l'aigua. Principalment mengen insectes, però alguna espècie més grossa és capaç de caçar algun peix petit. També poden descendir per sota l'aigua creant una platejada pel·lícula d'aire.

Hi ha més d'un centenar d'espècies de Dolomedes per tot el món com, per exemple, D. aquaticus, dels boscos de Nova Zelanda, l'aranya de rai (D. fimbriatus) i l'aranya gran de rai (D. plantarius) ambdues a Europa. Moltes espècies són de mida gran; algunes femelles arriben als 26 mm i unes potes de 80 mm.[3]

Distribució

modifica

Les aproximadament 100 espècies de Dolomedes estan distribuïdes per tot el món. El número més gran d'espècies són pròpies d'Àsia, principalment al sud-est, a la Xina, Japó fins a Nova Guinea. També n'hi ha força a l'Àfrica tropical. A Amèrica del Sud només hi ha quatre espècies.[4]

Dues espècies de Dolomedes viuen a Europa (queda exclosa Rússia). L'aranya de rai (D. fimbriatus) es pròpia de la zona paleàrtica, en zona de torberes i en prades. L'aranya de rai gran (D. plantarius) Vides en fens, i és llistat tan endangered dins Gran Bretanya i és globalment vulnerable.

Comportament

modifica

Dolomedes són caçadores nocturnes que és quan molts ocells, els seus depredadors principals, estan dormint. Més que empaitar per damunt de terra o esperar la presa en una teranyina, aquestes aranyes empaiten per l'aigua superficial, caçant efemeròpters i altres insectes aquàtics; fins i tot, algun peix petit.[5][6] Per detectar la presa, la superfície d'aigua fa la mateixa funció que la teranyina; estenen les seves potes per la superfície i capten les vibracions que produeix la possible presa. Dolomedes a Amèrica del Nord ha estat observada agafant i menjant un petit carpí daurat.[7]

El mascles superen a les femelles en una proporció de 3:1, fet que suggereix una ràtio masculina esbiaixada. Després de la fecundació es produeix la mort del mascle, sense cap implicació òbvia de la femella.[8]

Taxonomia

modifica

Segons el World Spider Catalog amb data del 4 de gener de 2019, Dolomedes te reconegudes 104 espècies:[1]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 (anglès) World Spider Catalog: Dolomedes Latreille, 1804 en la família Pisauridae +base de dades . Accés el 4 de gener de 2019.
  2. Latreille, P. A. (1804a). Histoire naturelle générale et particulière des Crustacés et des Insectes. Paris 7, 144-305.
  3. Animal Diversity Web: Dolomedes triton
  4. ; Baillie, Stephen«Taxonomy», 2010–2013. Arxivat de l'original el 2017-09-12. [Consulta: 12 setembre 2017].
  5. T. Barbour «Spiders feeding on small cyprinodonts». Psyche, 28, 4, 1921, pàg. 131–132. DOI: 10.1155/1921/19421.
  6. University of Arkansas Museum Arthropod Museum web page: dark fishing spider (Dolomedes tenebrosus). Arxivat 2009-07-28 a Wayback Machine.
  7. Greenwood, Michelle, 2008. Aquatic Assassins: The Secret Life of Fishing Spiders. New Zealand Geographic, 91. online summary
  8. "Spontaneous male death and monogyny in the dark fishing spider", Steven K. Schwartz,William E. Wagner Jr and Eileen A. Hebets. Biol. Lett. 23 August 2013 vol. 9 no. 4 20130113. http://rsbl.royalsocietypublishing.org/content/9/4/20130113.long

Galeria

modifica