Els pisàurids (Pisauridae) són una família d'aranyes araneomorfes descrita per Eugène Simon el 1890.[2][1] S'assemblen als licòsids però en aquest cas porten els seus sacs d'ous entre els quelícers i els pedipalps, en lloc d'estar enganxats en les fileres. Quan els ous estan a punt de sortir, l'aranya mare construeix una mena de tenda com a guarderia, posa el seu sac d'ous a dins i els vigila des de fora. Per això, en anglès les anomenen nursery web spiders (aranyes de teranyina guarderia).

Infotaula d'ésser viuPisàurids
Pisauridae Modifica el valor a Wikidata

Pisaura mirabilis Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseArachnida
OrdreAraneae
SuperfamíliaLycosoidea
FamíliaPisauridae Modifica el valor a Wikidata
Simon, 1890
Tipus taxonòmicPisaura Modifica el valor a Wikidata
Diversitat
51 gèneres, 356 espècies.[1]
Distribució

Modifica el valor a Wikidata
Dolomedes fimbriatus, amb la seva "guarderia" plena de cries

L'espècie europea més representativa el Pisaura mirabilis, però la família també inclou aranyes pescadores ("fishing spider") i les aranyes de rais ("raft spider").

A diferència dels licòsids, que tenen dos ulls molt prominents a més a més dels altres sis, els ulls dels pisàurids són més o menys de la mateixa mida.[3] Moltes espècies tenen la capacitat de caminar per la superfície de d'aigua, i algunes es poden fins i tot capbussar durant un temps per fugir dels enemics. També per escapar, poden molt ben saltar una distància d'uns quants centímetres. Tot i així, tenen dificultats per pujar per superfícies molt llises com gots de vidre.

L'aranya femella a vegades pot menjar-se al mascle després d'aparellar-se. Per això alguns mascles, per reduir el risc de ser devorat, obsequia a la femella amb algun "regal", com una mosca, amb l'esperança que això satisfarà la seva gana.

Sistemàtica modifica

A data de març de 2016, el World Spider Catalog reconeix els següents gèneres vivents:[4]

Fòssils modifica

Algunes aranyes fòssils també es classifiquen en aquesta família:[5]

Superfamília Lycosoidea modifica

Els pisàurids havien format part dels licosoïdeus (Lycosoidea), una superfamília formada per dotze famílies entre les quals cal destacar pel seu nombre d'espècies: els licòsids (2.304), els ctènids (458), els oxiòpids (419) i els pisàurids, la quarta família més nombrosa amb 328 espècies.

Les aranyes, tradicionalment, havien estat classificades en famílies que van ser agrupades en superfamílies. Quan es van aplicar anàlisis més rigorosos, com la cladística, es va fer evident que la major part de les principals agrupacions utilitzades durant el segle XX no eren compatibles amb les noves dades. Actualment, els llistats d'aranyes, com ara el World Spider Catalog, ja ignoren la classificació de superfamílies.[6][7]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 (anglès) Referència World Spider Catalog : Pisauridae +base de dades . Accés el 3 de gener de 2019.
  2. Simon, 1890: Études arachnologiques. 22e Mémoire. XXXIV. Étude sur les arachnides de l'Yemen. Annales de la Société Entomologique de France, ser.6, vol.10, p.77-124 (text íntegre).
  3. Sierwald, P. (1997) Phylogenetic analysis of Pisaurine nursery web spiders, with revisions of Tetragonophthalma and Perenethis (Araneae, Lycosidea, Pisauridae). The Journal of Arachnology 25:361-407 [1] Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
  4. «Family: Pisauridae Simon, 1890» (en anglès). World Spider Catalog. Natural History Museum Bern. [Consulta: 15 març 2016].
  5. ; Penney, D.; Jekel, D.«A summary list of fossil spiders and their relatives» (en anglès). World Spider Catalog. Natural History Museum Bern, 2015. [Consulta: 15 març 2016].
  6. Coddington, 2005, p. 24.
  7. World Spider Catalog, 2018.

Bibliografia modifica

  • Coddington, Jonathan A. Spiders of North America: an identification manual. American Arachnological Society, 2005, p. 18–24 [Consulta: 24 setembre 2015]. «Phylogeny and classification of spiders» 
  • World Spider Catalog. «World Spider Catalog version 19.0». Natural History Museum Bern, 2018. [Consulta: 11 juliol 2018].

Vegeu també modifica