Doxilamina

parella d'enantiòmers

La doxilamina és un medicament pertanyent al grup dels antihistamínics H1. S'utilitza principalment per al tractament de l'insomni a curt termini, encara que els seus usos també inclouen el tractament dels refredats i la tos, en combinació amb descongestionants.

Infotaula de fàrmacDoxilamina
Malaltia objectecefalàlgia i insomni Modifica el valor a Wikidata
Dades clíniques
Risc per l'embaràscategoria A per a l'embaràs a Austràlia i categoria B per a l'embaràs als EUA Modifica el valor a Wikidata
Grup farmacològiccompost químic i medicament Modifica el valor a Wikidata
Codi ATCR06AA09 Modifica el valor a Wikidata
Dades químiques i físiques
FórmulaC17H22N2O Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular270,173213 Da Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
Número CAS469-21-6 Modifica el valor a Wikidata
PubChem (SID)3162 Modifica el valor a Wikidata
IUPHAR/BPS7171 Modifica el valor a Wikidata
DrugBank00366 Modifica el valor a Wikidata
ChemSpider3050 Modifica el valor a Wikidata
UNII95QB77JKPL Modifica el valor a Wikidata
KEGGD07878 Modifica el valor a Wikidata
ChEBI51380 Modifica el valor a Wikidata
ChEMBLCHEMBL1004 Modifica el valor a Wikidata
AEPQ100.006.742

Comercialment, es presenta en forma de pols soluble en aigua i en forma de comprimits. El principal ús dels antihistamínics H1 és el tractament d'al·lèrgies i altres processos atòpics. Tant la doxilamina com altres antihistamínics H1 de primera generació travessen la barrera hematoencefálica provocant somnolència en inhibir els receptors H1 estimulants de la vigília, per això s'empra per a tractar en casos lleus d'insomni. A Espanya es pot adquirir en farmàcies sense recepta mèdica.

com succinat.

La doxilamina és recomanada per American College of Obstetricians and Gynecologists com a teràpia de primera línia per al tractament oral de nàusees i vòmits en l'embaràs, després d'haver-se descartat que pugui ser teratogènica en estudis amb més de 6.000 pacients i controls; en aquests casos sol combinar-se amb vitamina B6 (piridoxina).[1]

Referències modifica

  1. The New England Journal of Medicine, Resident e-Bulletin, Teaching Topics, Oct 14 de 2010.