El dret a la igualtat significa que tot ésser humà, des del seu naixement, ha de ser reconegut com a igual davant la llei, per part dels Estats.[1] Això implica que tots els éssers humans poden gaudir de tots els drets sense que hi hagi lloc a cap distinció per motius de raça, color, sexe, idioma, religió, opinió política o de qualsevol altra índole, origen nacional o social, posició econòmica, naixement o qualsevol altra condició.[2]



És important assenyalar que, perquè el dret a la igualtat sigui una realitat, no basta únicament amb l'acció dels Estats, així aquests siguin els seus principals garants. Els ciutadans també tenen el deure actuar en conseqüència amb aquest dret i d'exercir la seva capacitat de fer-lo valer. "El principi de la igualtat per a totes les persones no sols aplica als governs. Ha de fer-se front a la discriminació en el treball, a l'escola i en la llar.".[3]


“La noció d'igualtat es desprèn directament de la unitat de naturalesa del gènere humà i és inseparable de la dignitat essencial de la persona, enfront de la qual és incompatible tota situació que, per considerar superior a un determinat grup, condueixi a tractar-ho amb privilegi; o que, al revés, per considerar-ho inferior, ho tracti amb hostilitat o de qualsevol forma ho discrimini del gaudi de drets que sí que es reconeixen als qui no es consideren culpables en tal situació d'inferioritat. No és admissible crear diferències de tractament entre éssers humans que no es corresponguin amb la seva única i idèntica naturalesa”.[4]

Història modifica

 
"Llibertat, igualtat i fraternitat", el cèlebre lema de la Revolució francesa que va inspirar el primer article de la Declaració Universal dels Drets Humans.

La igualtat, juntament amb la fraternitat i la llibertat, va ser una de les principals reivindicacions de la Revolució Francesa, revolució inspirada en les idees dels filòsofs humanistes de la Il·lustració en el segle xviii. En 1789, l'Assemblea de la revolució va publicar la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, inspirant-se en part en la Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica, establint així el principi de llibertat, igualtat i fraternitat. Posteriorment, aquesta declaració seria la base per a la Constitució francesa de 1791.


El dret a la igualtat té el seu origen com a concepte l'any 1948,[5] a la Declaració Universal dels Drets Humans de l'ONU. L'article 1 [1] d'aquesta declaració, li assigna el mateix valor i els mateixos drets a tots els éssers humans. Encara que la Declaració Universal dels Drets Humans no és un document obligatori o vinculant per als Estats, l'ONU assenyala que aquests han de garantir el principi d'igualtat efectiva, és a dir, evitar l'existència de normes que generin un tracte desigual o discriminatori en la seva aplicació. Això implica que els Estats han d'actuar amb base al principi pro-persona, no sols promulgant aquest dret en el seu ordenament jurídic, sinó a més garantint l'accés a aquest de totes les persones, tant en el seu ordenament jurídic, com en la creació i aplicació de mesures que impulsin la igualtat en les seves diferents polítiques públiques.Respecte a les polítiques públiques estatals, cal ressaltar la importància d'implementar instruments de mesurament usant mètodes mixtos, quantitatius i qualitatius, tant per a fer una anàlisi complexa del resultat de les intervencions i polítiques públiques, com per a identificar possibles colls d'ampolla en la seva implementació i fer els ajustos necessaris per a garantir l'accés a aquest dret i el seu gaudi ple.

Normativa Internacional modifica

 
Eleanor Roosevelt sostenint una còpia en anglès de la Declaració Universal dels Drets Humans.

El dret a la igualtat és considerat com la base de la convivència i és un dret superior, connex a tots els altres drets humans. El dret a la igualtat, juntament amb el principi de la no, discriminació estan àmpliament reconeguts en la normativa internacional i són transversals en tot el dret internacional de drets humans; tots dos estan presents en els principals tractats.[6]

  • A la Declaració Universal dels Drets Humans,[7] el dret a la igualtat està reconegut principalment en els articles 1 (dret a la igualtat),[1] article 2 (dret a la no discriminació),[2] article 4 (dret a no ser esclavitzat),[8] article 7 (dret a la igualtat davant la llei),[9] article 13 (dret a la llibertat de locomoció i residència),[10] article 17 (dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió),[11] article 21 (dret a la participació política, a triar i ser triat),[12] article 23 (dret al treball) [13] i article 26 (dret a l'educació).[14]
  • En la Carta de les Nacions Unides,[15] el dret a la igualtat apareix en el capítol I, articles 1 (principi de la igualtat de drets i la lliure determinació dels pobles) i 2 (principi de la igualtat sobirana de tots els membres de les Nacions Unides); capítol III, article 8 (elegibilidad en condicions d'igualtat) i capítol IX, article 55 (cooperació per establir condicions d'estabilitat i benestar necessàries per a les relacions pacífiques i amistoses entre les nacions, basades en el respecte al principi de la igualtat de drets i al de la lliure determinació dels pobles).
  • El dret a la igualtat està reconegut en el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics en els articles 1 (dret a la lliure autodeterminació dels pobles),[16] article 2 (dret a la igualtat i a la no discriminació),[17] article 3 (igualtat de gènere),[18] article 8 (dret a ens ser esclavitzat),[19] article 9 (dret a la llibertat),[20] article 12 (dret a la lliure circulació),[21] article 14 (igualtat davant la llei i dret a un judici just),[22] article 17 (dret a la intimitat i l'honra),[23] article 18 (dret a la llibertat de pensament, consciència i religió),[24] article 20 (prohibició de l'apologia de l'odi),[25] article 23 (dret a la família),[26] article 25 (dret a la participació política),[27] article 26 (igualtat davant la llei) [28] i article 27 (protecció de les minories ètniques, religioses o lingüístiques).[29]
  • En el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, es fa referència al dret a la igualtat en els articles 1 (dret a la lliure autodeterminació dels pobles),[30] article 2 (dret a la igualtat i a la no discriminació),[31] article 3 (igualtat de gènere),[32] article 5 (limitacions),[33] article 6 (dret al treball lliurement escollit),[34] article 7 (dret al treball en condicions dignes i equitatives),[35] article 10 (lliure conformació de la família i protecció en la gestació i a la infància),[36] article 11 (dret a la vida en condicions dignes i a la protecció contra el gana),[37] article 12 (dret a la bona salut física i mental),[38] article 13 (dret a l'educació) [39] i article 15 (dret a l'accés a la ciència i la cultura).[40]

El dret a la igualtat és el tema central dels següents documents i per tant es troba de forma transversal i connexa a tots els seus articles:

El dret a la igualtat i desigualtat social modifica

El dret a la igualtat es veu afectat per la desigualtat social, la qual és la situació desigual a nivell econòmic i social que es dona entre ciutadans d'un Estat o entre diferents països. Aquesta afectació al dret a la igualtat ocorre per múltiples factors que finalment es tradueixen en opressió sistémica, explotació, marginació, manca de poder per participar i tenir veu en les decisions que afecten la vida pública i privada, estereotips cap a grups amb desavantatges, violència física i/o sexual contra aquests grups etc.

Com ho exposa Kenjy Yoshino en l'article «The Pressure to Cover»,[41] la igualtat no es tradueix únicament en un tracte igual davant la llei i en la garantia de justícia, sinó en una adequada aplicació de les lleis per a la no discriminació, així com la major garantia de drets, des d'un enfocament transversal, en tota actuació i per a tota persona habitant del seu territori, reconeixent la seva diversitat.

Alguns exemples de mesures adoptades per diferents Estats per mitigar la igualtat social i promoure la igualtat social són:

  • Sistemes de subsidi als serveis públics de manera que els sectors més vulnerables econòmicament puguin accedir a aquests.
  • A Brasil s'han reservat contingents universitaris en universitats públiques per a minories racials.
  • A França i Suècia, s'ofereixen sistemes públics gratuïts d'educació d'alta qualitat.

A nivell internacional, la Declaració sobre el progrés i el desenvolupament en el social, proclamada per l'Assemblea General de les Nacions Unides en 1969, proclama, en el seu article 1, el dret a viure amb dignitat i a gaudir lliurement dels fruits del progrés social per a tots els pobles i tots els éssers humans, sense distinció alguna.[42] En l'article 2, s'explica que tant el progrés social, com el desenvolupament en el social, es funden en el respecte de la dignitat i el valor de la persona humana, per la qual cosa és indispensable assegurar la promoció dels drets humans i la justícia social, a més de "a) L'eliminació immediata i definitiva de totes les formes de desigualtat i d'explotació de pobles i individus, de colonialisme, de racisme, fins i tot el nazisme i l'apartheid, i de tota una altra política i ideologia contràries als principis i propòsits de les Nacions Unides; b) El reconeixement i l'aplicació efectiva dels drets civils i polítics i dels drets econòmics, socials i culturals sense discriminació alguna."

Dret a la igualtat, discriminació racial, ètnica i xenofòbia modifica

 
Símbol en contra de la discriminació racial.

El dret a la igualtat inclou la prohibició de la discriminació racial i exigeix als Estats adoptar mesures especials per eliminar les condicions que causen la discriminació racial o que contribueixen a perpetuar-la. Aquesta prohibició es troba explícita en tots els instruments principals de drets humans, estableix obligacions per als Estats i els encomana la tasca d'erradicar la discriminació tant de l'àmbit públic, com del privat. L'article 1 de la Convenció Internacional sobre l'Eliminació de totes les Formes de Discriminació Racial (ICERD, per les seves sigles en anglès) defineix la discriminació racial com: “tota distinció, exclusió, restricció o preferència basada en motius de raça, color, llinatge o origen nacional o ètnic que tingui per objecte o per resultat anular o menyscabar el reconeixement, gaudi o exercici, en condicions d'igualtat, dels drets humans i llibertats fonamentals en les esferes política, econòmica, social, cultural o en qualsevol altra esfera de la vida pública.”

En 2001 es va dur a terme la Conferència Mundial contra el Racisme, la Discriminació Racial, la Xenofòbia i les Formes Connexes d'Intolerància. En aquesta es va elaborar la Declaració i Programa d'Acció de Durban, el programa més integral i amb més autoritat per combatre el racisme, la discriminació racial, la xenofòbia i les formes connexes d'intolerància. En aquesta declaració es troben inclosos els incidents de formes contemporànies de racisme i discriminació racial contra africans i persones d'ascendència africana, àrabs, asiàtics i persones d'ascendència asiàtica, migrants, refugiats, sol·licitants d'asil, persones pertanyents a minories i pobles indígenes, així com altres víctimes. A l'abril de 2009, es va examinar el progrés mundial aconseguit per superar el racisme per part de la Conferència d'Examen de Durban.[43]

Les situacions en què la persistent la negació dels drets humans a persones que pertanyen a grups racials i ètnics diferents, com a conseqüència de la discriminació racial, són una greu i sistemàtica violació dels drets humans. "La discriminació racial i ètnica ocorre diàriament alhora que impedeix el progrés de milions de persones a tot el món. El racisme i la intolerància destrueixen vides i comunitats per mitjà de les seves diverses manifestacions, des de privar a les persones dels principis fonamentals d'igualtat i no discriminació, fins a propiciar l'odi ètnic que pot conduir al genocidi."[43]

Un exemple extrem de violació al dret de la igualtat per motius ètnics per part d'un Estat, és el cas del Genocidi Rohinyá per part de l'Estat de Myanmar. La llei de ciutadania aprovada en 1982 li ha negat la nacionalitat, i fins i tot la condició d'éssers humans, als rohingyas nascuts a Myanmar. L'escalada de violència i terror deslligada per part de l'exèrcit en contra d'aquest grup ètnic, ha portat al fet que centenars de milers de musulmans rohingyas hagin buscat refugi a Bangladesh, des de 2017.

Emily Tendayi Achiume, la cinquena Relatora Especial sobre les formes contemporànies de racisme, discriminació racial, xenofòbia i formes connexes d'intolerància, va dir sobre aquest cas que: “El nacionalisme de base ètnica que practica la islamofobia o l'antisemitisme soscava els drets de musulmans i jueus, qualsevol que sigui la ciutadania d'aquests grups…i el cas dels musulmans rohingyas ofereix un exemple esgarrifós sobre aquest tema”.[44] La Relatora Especial Achiume també es va referir en general als grups de persones víctimes de la violació al dret de la igualtat per motius racials, ètnics i de formes connexes d'intolerància, assenyalant que “[a]lgunos d'aquests grups corren ara un major risc de perdre la ciutadania o la condició d'immigrants residents, a causa de l'ansietat popular i la maquinària de seguretat nacional i, al mateix temps i per les mateixes raons, es veuen sistemàticament exclosos d'adquirir la ciutadania o de regularitzar la seva situació migratòria”[45]

Un exemple de violació al dret de la igualtat per motius racials, que es duu a terme de formes subtils, és el cas d'Amèrica Llatina. Ariel I. Dulitzky en el seu article, «A region in Deniel: Racial Discrimination and Racism in Latin America», sosté que a Amèrica Llatina se segueix perpetuant el racisme, en part perquè a Amèrica Llatina es nega de forma generalitzada (des de la seva població, fins a en les seves institucions) l'existència mateixa del racisme en aquest territori."[46]Les persones de la nostra regió del món tendeixen a ocultar, tergiversar i encobrir el fet que el racisme i la discriminació racial existeix en la nostra part del món. Aquest fenomen de negació és un impediment en el reconeixement del problema i, en conseqüència, obstaculitza les mesures efectives que podrien ser preses per eliminar i prevenir la discriminació racial".[47] Dulitzky descriu tres formes principals denegació de l'existència del racisme a la regió: negació literal (no existeix racisme), negació interpretativa (no és racisme sinó altres factors) i negació amb justificació (el que està passant es troba justificat). "En la realitat, la discriminació racial i el racisme, així com les falles per reconèixer aquest fenomen i l'absència de debat sobre aquests problemes a Amèrica Llatina, són simplement parteix integrant del que podria denominar-se com el "dèficit demorático" que nosaltres experimentem en aquesta regió. La igualtat, en relació a la raça, el gènere, l'etnicitat, etc., encara es troba molt lluny de ser vista a la regió com un requisit escencial i bàsic per a la democràcia. La igualtat no pot existir sense democràcia, ni la democràcia no pot existir sense igualtat. Per punt, la lluita per solidificar la democràcia és un pas fonamental en la lluita contra el racisme i la discriminació racial."[48]

Dret a la igualtat i igualtat de gènere modifica

 
Símbol genèric de la igualtat de gènere.

El dret a la igualtat inclou a la igualtat de gènere, aquesta significa que les dones i els homes han de tenir els mateixos drets i deures. No obstant això, les normes socials de gènere, des de les diferents legislacions, fins als diferents costums al voltant del món, històricament han valorat de forma diferent a les dones i els homes. "Cal desactivar els nocius estereotips de gènere, de manera que a les dones no se'ls percebi segons les pautes del que “haurien de” fer sinó que se'ls consideri pel que són: persones singulars, amb els seus propis desitjos i necessitats."[49]

"Sistemàticament a les dones se'ls neguen els mateixos drets laborals que tenen els homes. La violència i l'explotació sexual, la divisió desigual del treball no remunerat -tant domèstic com en la cura d'altres persones- i la discriminació en la presa de decisions en l'àmbit públic són grans obstacles que encara persisteixen. El canvi climàtic i els desastres continuen tenint un efecte desproporcionat en les dones i els nens, igual que el conflicte i la migració."[50] Per tant, "el treball pràctic de la igualtat entre homes i dones pot implicar la modificació de normes discriminatòries, contrarestar la violència sexualizada, elevar la representació de les dones en llocs de decisió i cridar l'atenció sobre la forma en què altres formes d'opressió estan relacionades amb el sexe".[51]

La urgència de promoure la igualtat de gènere és tal, que es troba dins dels Objectius de Desenvolupament Sostenible del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), com l'Objectiu 5. El PNUD destaca que "posar fi a totes les formes de discriminació contra les dones i nenes no és sol un dret humà bàsic, sinó que a més és crucial per al desenvolupament sostenible. S'ha demostrat una vegada i una altra que empoderar a les dones i nenes té un efecte multiplicador i ajuda a promoure el creixement econòmic i el desenvolupament a nivell mundial".[50]

La falta d'accés a l'educació i a oportunitats de treball és una de les principals conseqüències de la falta d'igualtat de gènere al món. Segons el PNUD, "103 milions de joves al món manquen d'habilitats bàsiques d'alfabetització, i més del 60 % d'ells són dones."[52] Això porta amb si un accés reduït als recursos econòmics i productius, condicions deficients de salut i benestar i majors obstacles per la participació d'esferes de presa de decisions. En matèria laboral, les dones encara no tenen una participació plena en el treball i no gaudeixen d'igual remuneració monetària malgrat desenvolupar les mateixes activitats que els homes. "A nivell mundial, les dones guanyen només 77 centaus per cada dòlar que guanyen els homes fent el mateix treball".[50]

En 1979 es va aprovar la Convenció sobre l'Eliminació de totes les formes de discriminació (CEDAW, per les seves sigles en anglès). Aquest document sintetitza el conjunt de drets que els Estats han de garantir a les dones en matèria civil, política, econòmica i social. La Convenció va ser aprovada per les Nacions Unides en 1979 i va entrar en vigor el 3 de setembre de 1981.

En la Quarta Conferència Mundial sobre la Dona, realitzada en Beijing, l'any 1995, es va plantejar la importància de la incorporació de la perspectiva de gènere en tot el relacionat amb el reconeixement de drets, a causa que el gènere és transversal a tota l'estructura social i té efectes diferenciats en les persones a les quals va dirigida l'aplicació d'una mesura o política. D'aquesta conferència, es va derivar la Declaració i Plataforma d'acció de Beijing, que té com a principal objectiu l'eliminació de totes les formes de discriminació contra les dones i nenes.

La Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona és un dels òrgans subsidiaris del Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides. Aquesta comissió és l'encarregada d'adoptar programes de treball plurianuals i celebrar períodes de sessions on s'avaluen els avanços aconseguits i les bretxes existents. La Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona també s'encarrega de realitzar recomanacions de seguiment a la implementació de la Declaració i Plataforma d'acció de Beijing per part dels diferents estats membres, tenint com a principal objectiu la promoció de la igualtat de gènere i l'apoderament de la dona. Les recomanacions i conclusions dels períodes de sessions s'envien posteriorment al ECOSOC, per al seu seguiment.

Dret a la igualtat i població LGBT modifica

 
Bandera de la igualtat. Logo de la Human Rights Campaign.

El dret a la igualtat també inclou la igualtat per a la població LGBT (Lesbianes, Gais, Bisexuales i Transgénero). D'acord amb Amnistia Internacional, "en molts països s'empresona a persones #lesbiana, gais, bisexuales, transgénero i intersexuales en aplicació de lleis que penalitzen la seva orientació sexual o la seva identitat de gènere i converteixen un petó en un delicte. Se'ls tortura per obtenir confessions de "desviació" i se'ls viola per "guarir-los" d'ella."[53] A les persones LGBT se'ls nega el gaudi del seu dret a la vida, a la llibertat i a la integritat física, en condicions d'igualtat. També se'ls despulla dels seus drets fonamentals, com les llibertats d'associació i d'expressió, i se'ls restringeixen els seus drets a la vida privada, al treball, a l'educació i a l'atenció mèdica.

En 2007, es prensenta davant el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, en Ginebra, una carta global per als drets LGBT, els Principis de Yogyakarta: Principis sobre l'aplicació de la legislació internacional de drets humans en relació amb l'orientació sexual i la identitat de gènere. Aquests principis no han estat adoptats pels Estats en forma de tractat, per tant no constitueixen un instrument vinculant per si mateixos. No obstant això, els seus redactors pretenen que els Principis de Yogyakarta siguin adoptats com una norma universal, això és, un estàndard jurídic internacional d'obligatori compliment per als Estats. Des de la introducció dels Principis de Yogyakarta es declara que "tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets. Tots els drets humans són universals, complementaris, indivisibles i interdependents. L'orientació sexual i la identitat de gènere són essencials per a la dignitat i la humanitat de tota persona i no han de ser motiu de discriminació o abús."[54]

El juny de 2016, la Resolució de Protecció contra la violència i la discriminació per motius d'orientació sexual i identitat de gènere, és aprovada per part del Consell de Drets Humans, en l'Assemblea General de les Nacions Unides. Aquesta resolució: "1. Reafirma que tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets, i que tota persona té els drets i llibertats proclamats a la Declaració Universal de Drets Humans, sense distinció alguna de raça, color, sexe, idioma, religió, opinió política o de qualsevol altra índole, origen nacional o social, posició econòmica, naixement o qualsevol altra condició; 2. Deplora profundament els actes de violència i discriminació que, en totes les regions del món, es cometen contra persones per la seva orientació sexual o identitat de gènere". És important tenir en consideració que el gènere, com a concepte, no només es refereix a la divisió binària entre homes i dones. "El gènere no és una categoria simple. Hi ha persones que no s'identifiquen ni com a dones ni com a homes, o que tenen un altre sexe que el que se'ls va adjudicar en néixer. Totes les persones independentment del seu sexe es veuen afectades per les normes socials de gènere i per com la societat valora els grups dones i homes."[51]

Charles Radcliffe, Cap de la Secció d'Assumptes Mundials i Organitzacions Intergovernamentals de l'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans (ACNUDH), va afirmar que: "Encara que les lleis i les actituds cap al col·lectiu LGBT han millorat amb el pas dels anys, la discriminació encara prolifera i pot manifestar-se de forma subtil".[55] Per a maig de 2016, "setanta-sis països encara penalitzen les relacions amb persones del mateix sexe i en la majoria d'ells no existeixen encara lleis eficaces contra la discriminació." Radcliffe va assenyalar també que "els qui s'oposen a la igualtat i els drets d'aquest col·lectiu, solen recolzar-se en la cultura, la religió i la tradició per justificar la denegació de drets. I encara que aquests tres factors exerceixen una funció important en la formació de la societat i les conductes, mai poden justificar la violació dels drets humans."

El dret a la igualtat i persones amb discapacitat modifica

 
Pictogrames que representen diferents capacitats: de mobilitat, neurodiversidad, audiolingüísticas i de visió.

El dret a la igualtat acull també el dret a la igualtat de les persones amb discapacitat. Sobre aquest tema s'ha parlat en diferents documents del dret internacional:

La Convenció Interamericana per a l'Eliminació de totes les Formes de Discriminació contra les Persones amb Discapacitat es va aprovar el 7 de juny de 1999, per l'Assemblea General de l'Organització dels Estats Americans. En l'article 1 d'aquesta convenció es defineix la discapacitat com "una deficiència física, mental o sensorial, ja sigui de naturalesa permanent o temporal, que limita la capacitat d'exercir una o més activitats essencials de la vida diària, que pot ser causada o agreujada per l'entorn econòmic i social."[56] En el mateix article també s'esmenta que "la "discriminació contra les persones amb discapacitat" significa tota distinció, exclusió o restricció basada en una discapacitat, antecedent de discapacitat, conseqüència de discapacitat anterior o percepció d'una discapacitat present o passada, que tingui l'efecte o propòsit d'impedir o anul·lar el reconeixement, gaudi o exercici per part de les persones amb discapacitat, dels seus drets humans i llibertats fonamentals." Més endavant el mateix article explica que les mesures de distinció o preferència que adopten els Estats per promoure el dret a la igualtat de les persones discapacitades no constitueixen una discriminació sempre que "la distinció o preferència no limiti en si mateixa el dret a la igualtat de les persones amb discapacitat i que els individus amb discapacitat no es vegin obligats a acceptar tal distinció o preferència. En els casos en què la legislació interna prevegi la figura de la declaratoria d'interdicció, quan sigui necessària i apropiada per al seu benestar, aquesta no constituirà discriminació."

La Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (CRPD, per la seva sigla en anglès) és un tractat internacional, aprovat per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 13 de desembre de 2006. Aquesta convenció està destinada a protegir els drets i la dignitat de les persones amb discapacitat. Els Estats part en la convenció tenen l'obligació de promoure, protegir i garantir el ple gaudi dels drets humans de les persones amb discapacitat i garantir que gaudeixin de plena igualtat davant la llei. En aquesta convenció es fa una especial #èmfasi en l'aplicació dels drets específics establerts en aquesta convenció i explicats en els articles 8-9, 19-20, 26, 29-31: el dret a viure independentment i ser inclòs en la comunitat, a la mobilitat de les persones, habilitació i rehabilitació, i al dret a un nivell de vida adequat, i a la participació en la vida política i pública, i la vida cultural, la recreació i l'esport (i Cultura Sorda). A més s'emfatitza que les parts en la convenció han de crear consciència dels drets humans de les persones amb discapacitat, i garantir l'accés a les carreteres, edificis, i la informació.

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 "Artículo 1. Todos los seres humanos nacen libres e iguales en dignidad y derechos y, dotados como están de razón y conciencia, deben comportarse fraternalmente los unos con los otros." Declaración Universal de los Derechos Humanos.
  2. 2,0 2,1 "Artículo 2. Toda persona tiene todos los derechos y libertades proclamados en esta Declaración, sin distinción alguna de raza, color, sexo, idioma, religión, opinión política o de cualquier otra índole, origen nacional o social, posición económica, nacimiento o cualquier otra condición. Además, no se hará distinción alguna fundada en la condición política, jurídica o internacional del país o territorio de cuya jurisdicción dependa una persona, tanto si se trata de un país independiente, como de un territorio bajo administración fiduciaria, no autónomo o sometido a cualquier otra limitación de soberanía." Declaración Universal de los Derechos Humanos.
  3. «Artículo 7: el derecho a la igualdad ante la ley» (en castellà). Noticias ONU, 19-11-2018. [Consulta: 24 novembre 2020].
  4. Corte I.D.H., Propuesta de Modificación a la Constitución Política de Costa Rica Relacionada con la Naturalización. Opinión Consultiva OC-4/84 del 19 de enero de 1984
  5. «Derecho a la igualdad en la Declaración Universal de la ONU -eACNUR». eacnur.org. [Consulta: 23 novembre 2020].
  6. «ACNUDH | Qué son los derechos humanos». www.ohchr.org. [Consulta: 25 novembre 2020].
  7. «La Declaración Universal de Derechos Humanos» (en castellà). www.un.org, 06-10-2015. [Consulta: 24 novembre 2020].
  8. "Artículo 4. Nadie estará sometido a esclavitud ni a servidumbre, la esclavitud y la trata de esclavos están prohibidas en todas sus formas." Declaración Universal de los Derechos Humanos.
  9. "Artículo 7. Todos son iguales ante la ley y tienen, sin distinción, derecho a igual protección de la ley. Todos tienen derecho a igual protección contra toda discriminación que infrinja esta Declaración y contra toda provocación a tal discriminación." Declaración Universal de los Derechos Humanos.
  10. "Artículo 13. 1. Toda persona tiene derecho a circular libremente y a elegir su residencia en el territorio de un Estado. 2. Toda persona tiene derecho a salir de cualquier país, incluso del propio, y a regresar a su país." Declaración Universal de los Derechos Humanos.
  11. "Artículo 18. Toda persona tiene derecho a la libertad de pensamiento, de conciencia y de religión; este derecho incluye la libertad de cambiar de religión o de creencia, así como la libertad de manifestar su religión o su creencia, individual y colectivamente, tanto en público como en privado, por la enseñanza, la práctica, el culto y la observancia." Declaración Universal de los Derechos Humanos.
  12. "Artículo 21. 1. Toda persona tiene derecho a participar en el gobierno de su país, directamente o por medio de representantes libremente escogidos. 2. Toda persona tiene el derecho de acceso, en condiciones de igualdad, a las funciones públicas de su país. 3. La voluntad del pueblo es la base de la autoridad del poder público; esta voluntad se expresará mediante elecciones auténticas que habrán de celebrarse periódicamente, por sufragio universal e igual y por voto secreto u otro procedimiento equivalente que garantice la libertad del voto." Declaración Universal de los Derechos Humanos.
  13. "Artículo 23. 1. Toda persona tiene derecho al trabajo, a la libre elección de su trabajo, a condiciones equitativas y satisfactorias de trabajo y a la protección contra el desempleo. 2. Toda persona tiene derecho, sin discriminación alguna, a igual salario por trabajo igual. 3. Toda persona que trabaja tiene derecho a una remuneración equitativa y satisfactoria, que le asegure, así como a su familia, una existencia conforme a la dignidad humana y que será completada, en caso necesario, por cualesquiera otros medios de protección social. 4. Toda persona tiene derecho a fundar sindicatos y a sindicarse para la defensa de sus intereses." Declaración Universal de los Derechos Humanos
  14. "Artículo 26. 1. Toda persona tiene derecho a la educación. La educación debe ser gratuita, al menos en lo concerniente a la instrucción elemental y fundamental. La instrucción elemental será obligatoria. La instrucción técnica y profesional habrá de ser generalizada; el acceso a los estudios superiores será igual para todos, en función de los méritos respectivos. 2. La educación tendrá por objeto el pleno desarrollo de la personalidad humana y el fortalecimiento del respeto a los derechos humanos y a las libertades fundamentales; favorecerá la comprensión, la tolerancia y la amistad entre todas las naciones y todos los grupos étnicos o religiosos, y promoverá el desarrollo de las actividades de las Naciones Unidas para el mantenimiento de la paz. 3. Los padres tendrán derecho preferente a escoger el tipo de educación que habrá de darse a sus hijos." Declaración Universal de los Derechos Humanos.
  15. «Carta de las Naciones Unidas - Wikisource». es.wikisource.org. [Consulta: 24 novembre 2020].
  16. "Artículo 1. 1. Todos los pueblos tienen el derecho de libre determinación. En virtud de este derecho establecen libremente su condición política y proveen asimismo a su desarrollo económico, social y cultural." Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos.
  17. "Artículo 2. 1. Cada uno de los Estados Partes en el presente Pacto se compromete a respetar y a garantizar a todos los individuos que se encuentren en su territorio y estén sujetos a su jurisdicción los derechos reconocidos en el presente Pacto, sin distinción alguna de raza, color, sexo, idioma, religión, opinión política o de otra índole, origen nacional o social, posición económica, nacimiento o cualquier otra condición social." Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos.
  18. "Artículo 3. Los Estados Partes en el presente Pacto se comprometen a garantizar a hombres y mujeres la igualdad en el goce de todos los derechos civiles y políticos enunciados en el presente Pacto." Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos
  19. "Artículo 8. 1. Nadie estará sometido a esclavitud. La esclavitud y la trata de esclavos estarán prohibidas en todas sus formas. 2. Nadie estará sometido a servidumbre." Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos
  20. "Artículo 9. 1. Todo individuo tiene derecho a la libertad y a la seguridad personales. Nadie podrá ser sometido a detención o prisión arbitrarias. Nadie podrá ser privado de su libertad, salvo por las causas fijadas por ley y con arreglo al procedimiento establecido en ésta. 2. Toda persona detenida será informada, en el momento de su detención, de las razones de la misma, y notificada, sin demora, de la acusación formulada contra ella. 3. Toda persona detenida o presa a causa de una infracción penal será llevada sin demora ante un juez u otro funcionario autorizado por la ley para ejercer funciones judiciales, y tendrá derecho a ser juzgada dentro de un plazo razonable o a ser puesta en libertad. La prisión preventiva de las personas que hayan de ser juzgadas no debe ser la regla general, pero su libertad podrá estar subordinada a garantías que aseguren la comparecencia del acusado en el acto del juicio, o en cualquier momento de las diligencias procesales y, en su caso, para la ejecución del fallo. 4. Toda persona que sea privada de libertad en virtud de detención o prisión tendrá derecho a recurrir ante un tribunal, a fin de que éste decida a la brevedad posible sobre la legalidad de su prisión y ordene su libertad si la prisión fuera ilegal. 5. Toda persona que haya sido ilegalmente detenida o presa, tendrá el derecho efectivo a obtener reparación." Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos
  21. " Artículo 12. 1. Toda persona que se halle legalmente en el territorio de un Estado tendrá derecho a circular libremente por él y a escoger libremente en él su residencia. 2. Toda persona tendrá derecho a salir libremente de cualquier país, incluso del propio." Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos
  22. "Artículo 14. 1. Todas las personas son iguales ante los tribunales y cortes de justicia. Toda persona tendrá derecho a ser oída públicamente y con las debidas garantías por un tribunal competente, independiente e imparcial, establecido por la ley, en la substanciación de cualquier acusación de carácter penal formulada contra ella o para la determinación de sus derechos u obligaciones de carácter civil. La prensa y el público podrán ser excluidos de la totalidad o parte de los juicios por consideraciones de moral, orden público o seguridad nacional en una sociedad democrática, o cuando lo exija el interés de la vida privada de las partes o, en la medida estrictamente necesaria en opinión del tribunal, cuando por circunstancias especiales del asunto la publicidad pudiera perjudicar a los intereses de la justicia; pero toda sentencia en materia penal o contenciosa será pública, excepto en los casos en que el interés de menores de edad exija lo contrario, o en las acusaciones referentes a pleitos matrimoniales o a la tutela de menores. 2. Toda persona acusada de un delito tiene derecho a que se presuma su inocencia mientras no se pruebe su culpabilidad conforme a la ley. 3. Durante el proceso, toda persona acusada de un delito tendrá derecho, en plena igualdad, a las siguientes garantías mínimas: a) A ser informada sin demora, en un idioma que comprenda y en forma detallada, de la naturaleza y causas de la acusación formulada contra ella; b) A disponer del tiempo y de los medios adecuados para la preparación de su defensa y a comunicarse con un defensor de su elección; c) A ser juzgado sin dilaciones indebidas; d) A hallarse presente en el proceso y a defenderse personalmente o ser asistida por un defensor de su elección; a ser informada, si no tuviera defensor, del derecho que le asiste a tenerlo, y, siempre que el interés de la justicia lo exija, a que se le nombre defensor de oficio, gratuitamente, si careciere de medios suficientes para pagarlo; e) A interrogar o hacer interrogar a los testigos de cargo y a obtener la comparecencia de los testigos de descargo y que éstos sean interrogados en las mismas condiciones que los testigos de cargo; f) A ser asistida gratuitamente por un intérprete, si no comprende o no habla el idioma empleado en el tribunal; g) A no ser obligada a declarar contra sí misma ni a confesarse culpable. 4. En el procedimiento aplicable a los menores de edad a efectos penales se tendrá en cuenta esta circunstancia y la importancia de estimular su readaptación social. 5. Toda persona declarada culpable de un delito tendrá derecho a que el fallo condenatorio y la pena que se le haya impuesto sean sometidos a un tribunal superior, conforme a lo prescrito por la ley. 6. Cuando una sentencia condenatoria firme haya sido ulteriormente revocada, o el condenado haya sido indultado por haberse producido o descubierto un hecho plenamente probatorio de la comisión de un error judicial, la persona que haya sufrido una pena como resultado de tal sentencia deberá ser indemnizada, conforme a la ley, a menos que se demuestre que le es imputable en todo o en parte el no haberse revelado oportunamente el hecho desconocido. 7. Nadie podrá ser juzgado ni sancionado por un delito por el cual haya sido ya condenado o absuelto por una sentencia firme de acuerdo con la ley y el procedimiento penal de cada país." Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos
  23. "Artículo 17. 1. Nadie será objeto de injerencias arbitrarias o ilegales en su vida privada, su familia, su domicilio o su correspondencia, ni de ataques ilegales a su honra y reputación. 2. Toda persona tiene derecho a la protección de la ley contra esas injerencias o esos ataques." Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos
  24. "Artículo 18. 1. Toda persona tiene derecho a la libertad de pensamiento, de conciencia y de religión; este derecho incluye la libertad de tener o de adoptar la religión o las creencias de su elección, así como la libertad de manifestar su religión o sus creencias, individual o colectivamente, tanto en público como en privado, mediante el culto, la celebración de los ritos, las prácticas y la enseñanza. 2. Nadie será objeto de medidas coercitivas que puedan menoscabar su libertad de tener o de adoptar la religión o las creencias de su elección. 3. La libertad de manifestar la propia religión o las propias creencias estará sujeta únicamente a las limitaciones prescritas por la ley que sean necesarias para proteger la seguridad, el orden, la salud o la moral públicos, o los derechos y libertades fundamentales de los demás. 4. Los Estados Partes en el presente Pacto se comprometen a respetar la libertad de los padres y, en su caso, de los tutores legales, para garantizar que los hijos reciban la educación religiosa y moral que esté de acuerdo con sus propias convicciones." Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos
  25. "Artículo 20. 2. Toda apología del odio nacional, racial o religioso que constituya incitación a la discriminación, la hostilidad o la violencia estará prohibida por la ley." Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos
  26. "Artículo 23. 4. Los Estados Partes en el presente Pacto tomarán las medidas apropiadas para asegurar la igualdad de derechos y de responsabilidades de ambos esposos en cuanto al matrimonio, durante el matrimonio y en caso de disolución del mismo. En caso de disolución, se adoptarán disposiciones que aseguren la protección necesaria a los hijos." Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos
  27. "Artículo 25. Todos los ciudadanos gozarán, sin ninguna de la distinciones mencionadas en el artículo 2, y sin restricciones indebidas, de los siguientes derechos y oportunidades: a) Participar en la dirección de los asuntos públicos, directamente o por medio de representantes libremente elegidos; b) Votar y ser elegidos en elecciones periódicas, auténticas, realizadas por sufragio universal e igual y por voto secreto que garantice la libre expresión de la voluntad de los electores; c) Tener acceso, en condiciones generales de igualdad, a las funciones públicas de su país." Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos
  28. "Artículo 26. Todas las personas son iguales ante la ley y tienen derecho sin discriminación a igual protección de la ley. A este respecto, la ley prohibirá toda discriminación y garantizará a todas las personas protección igual y efectiva contra cualquier discriminación por motivos de raza, color, sexo, idioma, religión, opiniones políticas o de cualquier índole, origen nacional o social, posición económica, nacimiento o cualquier otra condición social." Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos
  29. "Artículo 27. En los Estados en que existan minorías étnicas, religiosas o lingüísticas, no se negará a las personas que pertenezcan a dichas minorías el derecho que les corresponde, en común con los demás miembros de su grupo, a tener su propia vida cultural, a profesar y practicar su propia religión y a emplear su propio idioma." Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos
  30. "Artículo 1. 1. Todos los pueblos tienen el derecho de libre determinación. En virtud de este derecho establecen libremente su condición política y proveen asimismo a su desarrollo económico, social y cultural." Pacto Internacional de Derechos Económicos, Sociales y Culturales
  31. "Artículo 2. 2. Los Estados Partes en el presente Pacto se comprometen a garantizar el ejercicio de los derechos que en él se enuncian, sin discriminación alguna por motivos de raza, color, sexo, idioma, religión, opinión política o de otra índole, origen nacional o social, posición económica, nacimiento o cualquier otra condición social." Pacto Internacional de Derechos Económicos, Sociales y Culturales
  32. "Artículo 3. Los Estados Partes en el presente Pacto se comprometen a asegurar a los hombres y a las mujeres igual título a gozar de todos los derechos económicos, sociales y culturales enunciados en el presente Pacto." Pacto Internacional de Derechos Económicos, Sociales y Culturales
  33. "Artículo 5. 1. Ninguna disposición del presente Pacto podrá ser interpretada en el sentido de reconocer derecho alguno a un Estado, grupo o individuo para emprender actividades o realizar actos encaminados a la destrucción de cualquiera de los derechos o libertades reconocidos en el Pacto, o a su limitación en medida mayor que la prevista en él. 2. No podrá admitirse restricción o menoscabo de ninguno de los derechos humanos fundamentales reconocidos o vigentes en un país en virtud de leyes, convenciones, reglamentos o costumbres, a pretexto de que el presente Pacto no los reconoce o los reconoce en menor grado." Pacto Internacional de Derechos Económicos, Sociales y Culturales
  34. "Artículo 6. 1. Los Estados Partes en el presente Pacto reconocen el derecho a trabajar, que comprende el derecho de toda persona a tener la oportunidad de ganarse la vida mediante un trabajo libremente escogido o aceptado, y tomarán medidas adecuadas para garantizar este derecho." Pacto Internacional de Derechos Económicos, Sociales y Culturales
  35. "Artículo 7. Los Estados Partes en el presente Pacto reconocen el derecho de toda persona al goce de condiciones de trabajo equitativas y satisfactorias que le aseguren en especial: a) Una remuneración que proporcione como mínimo a todos los trabajadores: i) Un salario equitativo e igual por trabajo de igual valor, sin distinciones de ninguna especie; en particular, debe asegurarse a las mujeres condiciones de trabajo no inferiores a las de los hombres, con salario igual por trabajo igual; ii) Condiciones de existencia dignas para ellos y para sus familias conforme a las disposiciones del presente Pacto; b) La seguridad y la higiene en el trabajo; c) Igual oportunidad para todos de ser promovidos, dentro de su trabajo, a la categoría superior que les corresponda, sin más consideraciones que los factores de tiempo de servicio y capacidad; d) El descanso, el disfrute del tiempo libre, la limitación razonable de las horas de trabajo y las vacaciones periódicas pagadas, así como la remuneración de los días festivos." Pacto Internacional de Derechos Económicos, Sociales y Culturales
  36. "Artículo 10. Los Estados Partes en el presente Pacto reconocen que: 1. Se debe conceder a la familia, que es el elemento natural y fundamental de la sociedad, la más amplia protección y asistencia posibles, especialmente para su constitución y mientras sea responsable del cuidado y la educación de los hijos a su cargo. El matrimonio debe contraerse con el libre consentimiento de los futuros cónyuges. 2. Se debe conceder especial protección a las madres durante un período de tiempo razonable antes y después del parto. Durante dicho período, a las madres que trabajen se les debe conceder licencia con remuneración o con prestaciones adecuadas de seguridad social. 3. Se deben adoptar medidas especiales de protección y asistencia en favor de todos los niños y adolescentes, sin discriminación alguna por razón de filiación o cualquier otra condición. Debe protegerse a los niños y adolescentes contra la explotación económica y social. Su empleo en trabajos nocivos para su moral y salud, o en los cuales peligre su vida o se corra el riesgo de perjudicar su desarrollo normal, será sancionado por la ley. Los Estados deben establecer también límites de edad por debajo de los cuales quede prohibido y sancionado por la ley el empleo a sueldo de mano de obra infantil." Pacto Internacional de Derechos Económicos, Sociales y Culturales
  37. "Artículo 11. 1. Los Estados Partes en el presente Pacto reconocen el derecho de toda persona a un nivel de vida adecuado para sí y su familia, incluso alimentación, vestido y vivienda adecuados, y a una mejora continua de las condiciones de existencia. Los Estados Partes tomarán medidas apropiadas para asegurar la efectividad de este derecho, reconociendo a este efecto la importancia esencial de la cooperación internacional fundada en el libre consentimiento. 2. Los Estados Partes en el presente Pacto, reconociendo el derecho fundamental de toda persona a estar protegida contra el hambre, adoptarán, individualmente y mediante la cooperación internacional, las medidas, incluidos los programas concretos, que se necesitan para: a) Mejorar los métodos de producción, conservación y distribución de alimentos mediante la plena utilización de los conocimientos técnicos y científicos, la divulgación de principios sobre nutrición y el perfeccionamiento o la reforma de los regímenes agrarios de modo que se logren la explotación y la utilización más eficaces de las riquezas naturales; b) Asegurar una distribución equitativa de los alimentos mundiales en relación con las necesidades, teniendo en cuenta los problemas que se plantean tanto a los países que importan productos alimenticios como a los que los exportan." Pacto Internacional de Derechos Económicos, Sociales y Culturales
  38. "Artículo 12. 1. Los Estados Partes en el presente Pacto reconocen el derecho de toda persona al disfrute del más alto nivel posible de salud física y mental. 2. Entre las medidas que deberán adoptar los Estados Partes en el Pacto a fin de asegurar la plena efectividad de este derecho, figurarán las necesarias para: a) La reducción de la mortinatalidad y de la mortalidad infantil, y el sano desarrollo de los niños; b) El mejoramiento en todos sus aspectos de la higiene del trabajo y del medio ambiente; c) La prevención y el tratamiento de las enfermedades epidémicas, endémicas, profesionales y de otra índole, y la lucha contra ellas; d) La creación de condiciones que aseguren a todos asistencia médica y servicios médicos en caso de enfermedad." Pacto Internacional de Derechos Económicos, Sociales y Culturales
  39. "Artículo 13. 1. Los Estados Partes en el presente Pacto reconocen el derecho de toda persona a la educación. Convienen en que la educación debe orientarse hacia el pleno desarrollo de la personalidad humana y del sentido de su dignidad, y debe fortalecer el respeto por los derechos humanos y las libertades fundamentales. Convienen asimismo en que la educación debe capacitar a todas las personas para participar efectivamente en una sociedad libre, favorecer la comprensión, la tolerancia y la amistad entre todas las naciones y entre todos los grupos raciales, étnicos o religiosos, y promover las actividades de las Naciones Unidas en pro del mantenimiento de la paz. 2. Los Estados Partes en el presente Pacto reconocen que, con objeto de lograr el pleno ejercicio de este derecho: a) La enseñanza primaria debe ser obligatoria y asequible a todos gratuitamente; b) La enseñanza secundaria, en sus diferentes formas, incluso la enseñanza secundaria técnica y profesional, debe ser generalizada y hacerse accesible a todos, por cuantos medios sean apropiados, y en particular por la implantación progresiva de la enseñanza gratuita; c) La enseñanza superior debe hacerse igualmente accesible a todos, sobre la base de la capacidad de cada uno, por cuantos medios sean apropiados, y en particular por la implantación progresiva de la enseñanza gratuita; d) Debe fomentarse o intensificarse, en la medida de lo posible, la educación fundamental para aquellas personas que no hayan recibido o terminado el ciclo completo de instrucción primaria; e) Se debe proseguir activamente el desarrollo del sistema escolar en todos los ciclos de la enseñanza, implantar un sistema adecuado de becas, y mejorar continuamente las condiciones materiales del cuerpo docente. 3. Los Estados Partes en el presente Pacto se comprometen a respetar la libertad de los padres y, en su caso, de los tutores legales, de escoger para sus hijos o pupilos escuelas distintas de las creadas por las autoridades públicas, siempre que aquéllas satisfagan las normas mínimas que el Estado prescriba o apruebe en materia de enseñanza, y de hacer que sus hijos o pupilos reciban la educación religiosa o moral que esté de acuerdo con sus propias convicciones. 4. Nada de lo dispuesto en este artículo se interpretará como una restricción de la libertad de los particulares y entidades para establecer y dirigir instituciones de enseñanza, a condición de que se respeten los principios enunciados en el párrafo 1 y de que la educación dada en esas instituciones se ajuste a las normas mínimas que prescriba el Estado." Pacto Internacional de Derechos Económicos, Sociales y Culturales
  40. "Artículo 15. 1. Los Estados Partes en el presente Pacto reconocen el derecho de toda persona a: a) Participar en la vida cultural; b) Gozar de los beneficios del progreso científico y de sus aplicaciones; c) Beneficiarse de la protección de los intereses morales y materiales que le correspondan por razón de las producciones científicas, literarias o artísticas de que sea autora. 2. Entre las medidas que los Estados Partes en el presente Pacto deberán adoptar para asegurar el pleno ejercicio de este derecho, figurarán las necesarias para la conservación, el desarrollo y la difusión de la ciencia y de la cultura. 3. Los Estados Partes en el presente Pacto se comprometen a respetar la indispensable libertad para la investigación científica y para la actividad creadora. 4. Los Estados Partes en el presente Pacto reconocen los beneficios que derivan del fomento y desarrollo de la cooperación y de las relaciones internacionales en cuestiones científicas y culturales." Pacto Internacional de Derechos Económicos, Sociales y Culturales
  41. Yoshino, Kenji «The Pressure to Cover (Published 2006)» (en anglès). , 15-01-2006 [Consulta: 27 novembre 2020].
  42. «ACNUDH | Declaración sobre el progreso y el desarrollo en lo social». www.ohchr.org. [Consulta: 29 novembre 2020].
  43. 43,0 43,1 «ACNUDH | Lucha contra la discriminación racial». www.ohchr.org. [Consulta: 26 novembre 2020].
  44. «ACNUDH | Actual titular del mandato». www.ohchr.org. [Consulta: 26 novembre 2020].
  45. «ACNUDH | El nacionalismo de base étnica priva de derechos cívicos a millones de personas» (en espanyol europeu). www.ohchr.org. [Consulta: 26 novembre 2020].
  46. Dulitzky, Ariel E. Neither Enemies nor Friends: Latinos, Blacks, Afro-Latinos (en anglès). Palgrave Macmillan US, 2005, p. 39–59. DOI 10.1057/9781403982636_2. ISBN 978-1-4039-8263-6. 
  47. "our argument is that the people of our region are prone to conceal, twist, and cover up the fact that racism and racial discrimination exists in our part of the world. This phenomenon of denial stands in the way of acknowledgment of the problem and, consequently, hampers effective measures that could be taken to eliminate and prevent racial discrimination." Dulitzky A.E. (2005) A Region in Denial: Racial Discrimination and Racism in Latin America. In: Dzidzienyo A., Oboler S. (eds) Neither Enemies nor Friends. Palgrave Macmillan, New York.
  48. "In reality, racial discrimination and racism, like the failure to recognize these phenomena and the absence of a debate on these issues in Latin America, are simply part and parcel of what could be dubbed the “democratic deficit” that we are experiencing in the region. Equality, as it relates to race, gender, ethnicity, or anything else, is still far from being viewed in the region as an essential and basic requirement for democracy. Equality cannot exist without democracy; nor can democracy exist without equality. Hence, the struggle to solidify democracy is a fundamental step in the struggle against racism and racial discrimination." Dulitzky A.E. (2005) A Region in Denial: Racial Discrimination and Racism in Latin America. In: Dzidzienyo A., Oboler S. (eds) Neither Enemies nor Friends. Palgrave Macmillan, New York.
  49. «ACNUDH | Los derechos humanos de las mujeres y la igualdad de género». www.ohchr.org. [Consulta: 26 novembre 2020].
  50. 50,0 50,1 50,2 «Objetivo 5: Igualdad de género | PNUD» (en castellà). UNDP. [Consulta: 25 novembre 2020].
  51. 51,0 51,1 «La Igualdad y los derechos humanos | Information om Sverige» (en castellà). www.informationsverige.se. Arxivat de l'original el 2020-11-30. [Consulta: 24 novembre 2020].
  52. «Objetivo 4: Educación de calidad | PNUD» (en castellà). UNDP. [Consulta: 25 novembre 2020].
  53. España, Amnistía Internacional. «LGBTI: Diversidad sexual y de género» (en espanyol europeu). www.es.amnesty.org. [Consulta: 30 novembre 2020].
  54. «Introducción a los Principios de Yogyakarta – Yogyakartaprinciples.org» (en anglès americà). [Consulta: 29 novembre 2020].
  55. «ACNUDH | Por qué luchamos: la campaña por la igualdad para el colectivo LGBT». www.ohchr.org. [Consulta: 29 novembre 2020].
  56. «CONVENCIÓN INTERAMERICANA PARA LA ELIMINACIÓN DE TODAS LAS FORMAS DE DISCRIMINACIÓN CONTRA LAS PERSONAS CON DISCAPACIDAD». www.oas.org. [Consulta: 29 novembre 2020].