Dries Riphagen

Bernardus Andreas (Dries) Riphagen (Amsterdam, 7 de setembre de 1909Glion, Suïssa, 13 de maig de 1973) va ser un delinqüent neerlandès, força influent als Països Baixos quan foren ocupats pel Tercer Reich durant la Segona Guerra Mundial.

Infotaula de personaBernardus Andreas Riphagen
Dries Riphagen.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 setembre 1909 Modifica el valor a Wikidata
Amsterdam (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 maig 1973 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Montreux (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Conegut perMembre de la columna Heinecke
Activitat
OcupacióSDInsig.png Sicherheitsdienst
PartitNational Socialist Dutch Workers Party (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1941Holocaust Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Durant els anys trenta Riphagen va desenvolupar una infame carrera criminal com a conegut proxeneta que li va valdre el sobrenom d'Al Capone.[1] Durant l'ocupació nazi va treballar per a diverses agències alemanyes, incloent el Sicherheitsdienst i la Columna Henneicke. Riphagen va jugar un paper important el 1944 quan va frustrar l'intent de robatori per part de la resistència de documents d'identitat alemanys i va matar el resistent jueu neerlandès Gerhard Badrian. Posteriorment aprofità el seu càrrec per a robar pertinences als jueus amagats a Amsterdam que després eren entregats a les autoritats d'ocupació. El maig de 1945 es va entregar a les autoritats i fou posat sota arrest domiciliari. Aprofitant la confusió del moment, el febrer de 1946 se les arreglà per escapar cap a Bèlgica i d'allí a Espanya a través de les ratlines, d'on marxà a l'Argentina. Allí es va fer amic de Juan Domingo Perón.

Malgrat els seus crims no fou jutjat ni condemnat pels seus crims. El 1988 el govern neerlandès, finalment, va demanar l'extradició a Argentina. Tanmateix, Dries Riphagen havia mort a començaments dels anys setanta en una clínica suïssa. En 1997 els periodistes neerlandesos Bart Middelburg i René ter Steege van publicar que Riphagen va fugir dels Països Baixos amb l'ajut de l'Agència Nacional de Seguretat (Bureau Nationale Veiligheid, BNV), predecessor de la BVD.

Pel·lículaModifica

Al setembre de 2016 es va estrenar Riphagen, una pel·lícula sobre la seva vida. La pel·lícula està basada en el llibre d'aquests dos periodistes i en entrevistes amb el seu fill Rob Riphagen. Fou dirigida per Pieter Kuijpers i el paper principal és interpretat per Jeroen van Koningsbrugge.[2][3]

ReferènciesModifica