Ducat de Nemours

(S'ha redirigit des de: Duc de Nemours)

Nemours fou una senyoria al Gâtinais a mig camí entre Fontainebleau i Château-Landon, a la riba esquerra del riu Loing. La població hauria estat fundada vers 1120/1130 i va florir a causa d'un hospici pels pelegrins que anaven a la vila per curar-se amb les relíquies portades des de Palestina. La senyoria estava situada al sud de la de Milly i al nord del vescomtat de Château-Landon. Els senyors van gaudir de diversos alts càrrecs a la cort de Lluís VII de França i alguns dels membres de la família foren bisbes i notables eclesiàstics als segles xii i xiii, però la família es va arruïnar per la seva participació en la croada, que els va obligar a vendre castells i terres. El 1276 la senyoria fou venuda per Felip III de Nemours a Felip III de França.

El 1404 el rei Carles VI de França la va erigir en ducat pairia i fou concedida al rei de Navarra a canvi de territoris a Xampanya i Vexin. Va tenir diversos posseïdors i fou heretada per una branca jove de la casa de Savoia i no va tornar a la corona fins al 1657. El 1689 fou donada a la casa d'Orleans que va tenir el ducat fins a la revolució.

Senyors de Nemours modifica

  • Ursó, ?-1147 possible fill de Folc vescomte de Château-Landon, mort a Palestina el 1147: casat amb Avelina de Montfaucon
  • Hervé 1147 (mort a Palestina 1147) (fill)
  • Avelina 1147-1196 (germana)
  • Gautier de Villebéon, senyor consort de Nemours, gran camarlenc de França, mort el 1205 (casat en segones noces el 1198 amb Persois)
  • Felip I (mort a Acre el 18 de febrer de 1191) (fill), casat vers 1175 amb Avelina de Milly (mort el 1191)
  • Gautier II 1196-1221 o 1222 (fill)
  • Felip II 1222-1255 (fill): casat amb Margarita du Plessis-Saint-Jean (morta vers 1225), casat en segones noces el 1232 amb Eglantina, casat en terceres noces amb Isabel de la Haye-Passavant
  • Gautier III 1255-1270 (fill amb la primera dona), casat amb Alix
  • Felip III 1270-1276 (germà, fill de la segona dona)
  • Joan (usufructuari vitalici 1276-1285) senyor de Guercheville i Nemours, canonge a Saint-Maurice de Tours (1257)

Ducs de Nemours modifica

Casa d'Évreux-Navarre modifica

Casa de Borbó modifica

casada el 1429 a Bernat d'Armanyac (1400 -1462), comte de Pardiac

Casa d'Armanyac modifica

 

casat amb Lluïsa d'Anjou (1445 - 1477)

El 1477, Jaume d'Armanyac fou jutjat per traïció i executat, i els seus béns foren confiscats, però el rei Carles VIII de França va entregar Nemours al fill Joan d'Armanyac el 1483

A la seva mort el ducat va retornar a la corona.

Casa de Foix modifica

El 1507, el rei Lluís XII de França el va donar al seu nebot Gastó de Foix:

A la seva mort Nemours retornà altre cop a la corona francesa.

Casa de Mèdici modifica

El 1515, el rei Francesc I de França el va donar a Julià de Mèdici :

Altre cop a la seva mort Nemours va retornar a la corona.

Casa de Savoia modifica

En 1528, el rei Francesc I de França el va donar a Felip de Savoia :  

casat el 1528 amb Carlota de Longueville (1512 - 1549)
casat el 1566 amb Anna d'Este (1531 - 1607)
casat el 1618 amb Anna de Lorena, duquessa d'Aumale (1600 - 1638)

 

A la seva mort sense fills Nemours va retornar a la corona francesa (1657-1689 sota Lluís XIV de França).

Casa d'Orleans modifica

El rei Lluís XIV de França el va donar el 1689 al seu germà Felip de França (1640-1701), duc d'Orleans. Per aquesta via va arribar a Lluís Felip I de França, que el va cedir en assignació al seu fill.

Hereu legítim actual del títol modifica

Títol de cortesia modifica

Bibliografia modifica

  • Auguste Moutie Honori Teodorico Paul Joseph Albert duc de Luynes, '"cartulari de l'abadia de Nostra Senyora de la Penya"', a la diòcesi de París, manuscrits originals els Presa 1862

Referències modifica

  1. Net del rei de França, Felip d'Orleans va portar com a cognom el del seu pare, Orleans, que els seus descendents van conservar.

Enllaços externs modifica