Obre el menú principal

Dime (llatí Dyme) fou una ciutat d'Acaia, la més occidental de les dotze ciutat aquees.

Infotaula de geografia físicaDime
Tipus Ciutat antiga
 38° 08′ 41″ N, 21° 33′ 05″ E / 38.144625°N,21.551425°E / 38.144625; 21.551425
Història
Període antiga Grècia
Modifica les dades a Wikidata

Era propera a la costa, al cap Araxos i a curta distància del riu Larisos que separava el seu territori de l'Èlide. El seu territori es deia Dymaia i era ric en ferro; prop del promontori del Araxos hi havia una fortalesa anomenada Teikos (llatí Teichos) que la llegenda deia que fou fundada per Hèrcules quan va fer la guerra als elis, i que se sap fou ocupada pels elis dirigits per Eurípides el 220 aC, però després fou recuperada per Filip V de Macedònia i retornada a Dyme (219 aC); aquesta fortalesa podria ser el castell de Kallogriá. Les altres dues ciutats del territori (entre la ciutat i la frontera de l'Èlide) foren Hecatombea (llatí Hecatombaeon, grec Hekatombaion) i Langon, però aquesta darrera va passar als elis en una data indeterminada.

La ciutat fou formada per la unió de 8 llogarets, dels quals només s'esmenta Teuthea, però és possible que Paleia i Stratos, noms donats alternativament a la ciutat, correspongueren a algun dels vuits llogarets.

A la mort d'Alexandre el gran va caure en mans de Cassandre però les seves tropes en foren expulsades per Aristòdemos, general d'Antígon el borni el 314 aC. El 280 aC fou seu junt amb Patres de la Lliga Aquea. Per la mateixa època la ciutat va incrementar la seva població en instal·lar-se allí els habitants d'Olenos, que havien abandonat la seva ciutat.

Prop d'Hecatombea els aqueus dirigits per Aratos foren derrotats per Cleòmenes d'Esparta, que després de la seva victòria va entrar a Langon (224 aC). Des del 220 aC el territori de la ciutat fou devastat diverses vegades pels elis. A la guerra entre Macedònia i Roma, fou l'única de les dotze ciutats aquees que va abraçar el partir del rei Filip V de Macedònia, i per això fou saquejada pels romans al començament del segle II aC.

Després d'això es va anar despoblant i era gairebé buida el segle I aC quan Pompeu hi va establir un gran nombre de pirates cilicis, però a les guerres civils que van seguir els pirates allí instal·lats foren atacats o expulsats i molts van reprendre els seus antics ofici.

Estrabó i Plini l'esmenten com a colònia romana però l'únic que se sap del cert és que August la va posar sota dependència de Patres, que si que fou colònia romana. No es coneix cap altra cas fora de Patres que tingues un govern autònom com el que permetia el rang colonial.

Les restes de Dime s'han trobat a la vila moderna de Karavostási.

Coord.: 38° 08′ 41″ N, 21° 33′ 05″ E / 38.144625°N,21.551425°E / 38.144625; 21.551425