Eíon

antiga ciutat de Grècia vora l'Estrímon

Eíon[a] (en grec antic: Ἠϊών ἡ ἐπὶ Στρυμόνι, Eíon de l'Estrímon) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada a la desembocadura de l'Estrímon, a la frontera entre Macedònia i Tràcia. Funcionava com a port de la ciutat d'Amfípolis, la principal colònia atenesa a la regió, i sembla que fou fundada com a colònia d'Erètria.[1]

Plantilla:Infotaula indretEíon
(grc) Ἠϊών Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusciutat antiga
polis Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaPangaio Municipality (Grècia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióEdònida Modifica el valor a Wikidata
Map
 40° 47′ 20″ N, 23° 53′ 26″ E / 40.78875°N,23.890611°E / 40.78875; 23.890611
Banyat perEstrímon Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Jaciment arqueològic catalogat de Grècia
Història
Períodeantiga Grècia Modifica el valor a Wikidata

Els atenesos van voler capturar Eíon l'any 497 aC durant la Revolta Jònica, revolta que va fallir perquè els perses van restablir el seu control sobre Tràcia, inclosa Eíon, i van construir-hi una fortalesa amb l'objecte d'establir-hi un punt de defensa permanent. L'any 492 aC, Eíon era una de les principals ciutats aquemènides de Tràcia, on s'emmagatzemaven subministraments i armes per al rei de Pèrsia Xerxes. Heròdot i Diodor de Sicília parlen de les guarnicions perses a Tràcia, i tots dos citen Eíon, i diuen que el govern de la ciutat era persa. Xerxes, al retornar al seu país, es va embarcar a Eíon cap a l'Àsia.

Boges en va ser nomenat governador, però els atenencs dirigits per Cimó II van posar setge a la ciutat. Boges va rebutjar l'oferta de retirar-se honorablement que li havia fet Cimó, va destruir el tresor de la ciutat, va matar la seva família i es va suïcidar quan ja no quedava menjar. Cimó va desviar el curs del riu Estrímon cap a les muralles d'Eíon, i l'aigua va estovar les parets fetes de maons i de fang, que van caure tot seguit. Els seus habitants van ser venuts com a esclaus. Bràsides la va atacar per terra i mar, però Tucídides d'Alopece, que havia arribat des Tasos el va rebutjar. Després la va ocupar Cleó que quan va ser derrotat a Amfípolis es va replegar a Eíon.

L'any 437 aC, es va fundar la colònia d'Amfípolis, dirigida per Hagnó, que van utilitzar Eíon com a base d'operacions durant la fundació. Eíon va convertir-se en el port d'Amfípolis i va seguir la seva sort.

A l'edat mitjana es va dir Komitisse (grec: Κομιτίσση), i els venecians la van anomenar Contessa. Resten les ruïnes de la ciutat romana d'Orient.[2]

Referències

modifica
  1. Walker, Keith G. Archaic Eretria: A political and social history from the earliest times to 490 BC. Routledge, 2004, p. 150. 
  2. Smith, William (ed.). «Eïon 1». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 2 agost 2023].