Obre el menú principal

Eble II de Ventadorn (posterior a 1086 - Montecassino, 1155) fou vescomte de Ventadorn, un dels quatre vescomtats del comtat de Poitiers, i un trobador occità.

Infotaula de personaEble II de Ventadorn
Biografia
Naixement 1086 (Gregorià)
Mostier de Ventadorn
Mort 1155 (68/69 anys)
abadia de Montecassino
Activitat
Ocupació Trobador
Moviment Música medieval
Orde religiós Orde de sant Benet
Família
Fills Eble III of Ventadorn
Pare Eble I of Ventadorn Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

VidaModifica

Eble II de Ventadorn fou fill del vescomte Eble I i d'Almodis de Montberon. Eble II es casà amb Alis (o Agnès) de Montluçon, filla de Guilhem de Montluçon, amb qui tingué tres fills: Eble III de Ventadorn, el protector de Bernart de Ventadorn; Guilhem, que esdevindria senyor d'Ussel; i Arquimbaut. Eble II morí a Montecassino el 1155, retornant de la segona croada (1145-1149).[1]

Obra pòeticaModifica

Se sap que Eble II fou poeta però cap de les seves poesies ha estat conservada; potser no van ser mai posades per escrit. Tanmateix els documents d'arxiu l'anomenen Ebolus Cantator[2] i el cronista Jofre de Vigeois diu erat valde gratiosus in cantilenis ("era molt dotat per les cançons"); també se'n diu que usque ad senectam alacritatis carmina dilexit ("fins a la vellesa li agradaven les cançons alegres").

Diversos trobadors citen també Eble II com a trobador: Cercamon en el planh per Guilhem X d'Aquitània de 1137 (Lo planh comens iradamen),[3] Marcabru abans de 1149 en L'iverns vai e·l temps s'aizina,[4]Bernart de Ventadorn en Lo tems vai e ven e vire [5] i Guerau de Cabrera abans de 1160 en l'ensenhament Cabra joglar.[6]

És d'imaginar que compartí l'activitat literària amb el seu senyor i també trobador Guillem IX d'Aquitània, comte de Poitiers i duc d'Aquitània, el primer trobador amb obra coneguda, cosa que Jofre de Vigeois testimonia i corrobora amb una anècdota narrada per Riquer (p. 142-143).

Els estudiosos de la poesia trobadoresca han fet alguns intents per atribuir a Eble II algunes poesies que apareixen com a anònimes en els cançoners o atribuïdes a altres trobadors. Tanmateix, de com hauria estat la poesia d'Eble no en tenim cap noció definitiva.[7]

ReferènciesModifica

  1. Riquer (p. 142) citant Stronski diu que fou el seu fill, Eble III, que morí a Montecassino. I que Eble II hauria mort el 1147.
  2. Concretament al seu fill, Eble III, Jofre de Viegois l'anomena filius Eboli Cantatoris (vegeu Riquer, p. 142)
  3. Lo planh comens iradamen (vv. 49-50)

                Lo plainz es de bona razo
               Qe Cercamonz tramet n'Eblo.

  4. L'iverns vai e·l temps s'aizina (vv. 73-74)

              Jamai no farai plevina
              eu per la troba n’Eblo,
              car s’entensa folatina
              manten encontra razo.

  5. Lo tems vai e ven e vire (vv. 22-28)

              Ja mais no serai chantaire
              ni de l'escola n'Eblo,
              que mos chantars no val gaire
              ni mas voutas ni mei so;
              ni res qu'eu fassa ni dia,
              no conosc que pros me sia,
              ni no.i vei melhuramen.

  6. Cabra joglar (v. 30)

              ni de N'Anfos ni de N'Eblon

  7. Riquer discuteix aquest tema a les p. 145-147.


BibliografiaModifica

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica