Edifici de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona

edifici del Raval de Barcelona

L'edifici de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona és una obra de Barcelona declarada Bé Cultural d'Interès Nacional. Va ser construït per a ser la seu de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i actualment també hi ha el Teatre Poliorama.

Infotaula d'edifici
Edifici de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
Poliorama-RACAB-Barcelona.jpg
Dades
Tipusedifici
ArquitecteJosep Domènech i Estapà
Característiques
Estil arquitectònicEclecticisme
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
LocalitzacióRambla, 115
 41° 23′ 03″ N, 2° 10′ 15″ E / 41.384218°N,2.170726°E / 41.384218; 2.170726
Bé cultural d'interès nacional
Identificador4274-MH-EN
IPAC40501
Modifica les dades a Wikidata

DescripcióModifica

Ubicat al districte de Ciutat Vella, l'edifici de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts és un edifici entre mitgeres que es troba a l'illa de cases delimitada per La Rambla i els carrers del Pintor Fortuny, d'en Xuclà i del Bonsuccés. Disposa d'una façana afrontada a La Rambla, ds d'on es produeix el seu accés principal.[1]

De planta rectangular, l'estructura en alçat de l'edifici comprèn planta baixa, tres pisos i terrat. Depassant la línia del terrat hi sobresurt una peculiar construcció en forma de cimbori flanquejat per dues cúpules més altes que servia d'observatori. L'accés principal, orientat a la Rambla, dóna pas a una àmplia zona de vestíbul cobert per un enteixinat de fusta sostingut per columnes de pedra. Al fons d'aquest vestíbul hi ha l'accés públic al teatre, mentre que al mur més septentrional s'hi localitza l'escala que mena vers els pisos superiors ocupats per les dependències de la RACAB.[1]

La façana principal, decorada segons el gust eclèctic imperant a l'època de la seva construcció, estructura les seves obertures de manera certament original, a causa de la seva varietat tipològica i ornamental. Aquesta façana presenta els seus murs revestits amb morters, per bé que els elements decoratius que emmarquen les obertures són fets d'estuc i que també inclou alguns elements de terracota i pedra. A la planta baixa s'obre l'accés principal de l'edifici, en forma de pòrtic tetràstil a base de columnes i pilastres inspirades per l'ordre dòric. Flanquejant aquesta porta, dos grans portals permeten l'accés a les botigues de planta baixa, emmarcades per uns panys de paret que imiten carreus encoixinats.[1]

Damunt del pòrtic principal unes mènsules recullen el pes de la volada del balcó del primer pis, tancat per una robusta barana de gelosia amb motius inspirats de la tradició gòtica. El Saló d'Actes de la RACAB, es manifesta en aquest balcó a través de dues portes emmarcades per un complex aparell decoratiu que s'estructura en forma de retaule. En efecte, aquestes dues portes flanquejen un gran vitrall en forma d'arc que conté el rellotge que marca l'hora oficial a la ciutat de Barcelona, tot coronat per un complex guardapols decorat a base d'obes i mascarons. Sobremuntant aquesta complexa estructura, dues victòries alades masculines esculpides per Manuel Fuxà mostren els atributs de les ciències i les arts. Les obertures del primer i segon pis que flanquejen les del Saló d'Actes es presenten en forma de balcons ampitadors i finestrals respectivament, amb els muntants ornats per pilastres i estucs en punta de diamant i coronats per entaulaments plans que acullen medallons en terracota de científics de la ciutat.[1]

Les finestres del tercer pis es veuen incloses en la potent estructura d'entaulament de la façana, consistent en una falsa galeria de columnetes que sostenen la cornisa, ritmada amb decoracions que sobresurten en forma de ventall. Aquesta galeria conté, també, dos relleus en terracota que representen dos moments claus de la història de la RACAB: els temps fundacionals en època de Carles III i la construcció de la nova seu el 1883, tal com indiquen les xifres romanes dels mosaics que acompanyen els relleus. Sobremuntant l'eix central, aquesta galeria presenta l'escut de la RACAB, consistent en un amoret en acció de garbellar.[1]

Sobresortint de la línia de façana, una gran construcció vuitavada flanquejada per dues torretes coronades per cúpules de zenc que fan la funció d'observatori.[1]

Pel que fa l'interior, cal destacar el vestíbul principal, que conserva el seu enteixinat de fusta original, sostingut per columnes similars a les del pòrtic d'accés. En aquest vestíbul hi destaca l'antiga taquilla del teatre, una garita de grans proporcions feta de fusta tallada i vidre, amb elements al·legòrics a la ciència i les arts. Al fons del vestíbul s'hi localitza, flanquejada per dues columnes de pedra, l'escala monumental vers els pisos superiors. Aquesta escala, de tipus imperial, presenta llurs baranes esculpides en pedra i els graons acabats en marbre. A la planta principal s'hi localitza la Sala d'Actes, un ampli espai decorat amb pintures que representen una arquitectura jònica emmarcant escenes al·legòriques, tot dissenyat pel pintor Fèlix Mestres i Borrell. Aquesta decoració, de regust clarament set-centista, entra en contraposició amb la decoració de la resta de l'edifici, però és un homenatge clar a l'època de la Il·lustració, emulant el gust neoclassicista del regnat de Carles III, època fundacional de la RACAB.[1]

El teatre, que en època de Moragas i Alarma presentava una exuberant decoració modernista amb originals motllures, fusteries i escultures, va ser refet els anys vuitanta del segle XX. En aquesta desafortunada actuació, es construí una sala completament nova a base de blocks i altres prefabricats industrials de dubtosa entitat estètica.[1]

HistòriaModifica

La Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB) es constituí el 18 de gener de 1764 com a societat literària privada sota el nom de Conferencia Physycomatemática Experimental. Ell 1765 es convertí en Real Conferencia Física, un ens públic consultiu del Rei per als assumptes del Principat de Catalunya. Per efecte de la "Real Orden" del 7 de desembre de 1887 es determinà el nom actual. La funció d'aquesta institució era reunir els científics catalans per presentar i discutir els avenços científics que es donaven al món.[1]

L'edifici que actualment acull la seu del RACAB fou reformat l'any 1879 pels arquitectes Josep Oriol Mestres i I. Reventós. Tanmateix, la seva configuració actual es deu a la remodelació feta per Josep Domènech i Estapà entre 1883 i 1894. D'aquest període data la decoració del Saló d'Actes, realitzada en un estricte estil neoclàssic pel pintor Fèlix Mestres i Borrell. Des de 1895 la façana de la RACAB acull l'hora oficial de la ciutat en un rellotge dissenyat per Antoni Rigalt. A la planta baixa es va habilitar un local per a fer-hi espectacles, els beneficis dels quals servissin per a sufragar les despeses de la RACAB. Amb aquesta finalitat l'any 1899 s'innaugurà el Cine Martí, essent la primera sala de la ciutat expressament construïda com a cinema. Essent redecorada pels escenògrafs Miquel Moragas i Ricart i Salvador Alarma i Tastàs, el cinema es reinaugurà el 1906 amb el nom de Cine Poliorama.[1]

L'any 1937 la sala es convertí en teatre, passant-se a conèixer com Teatre Català de la Comèdia. Durant la Guerra Civil, el teatre fou confiscat per la CNT-FAI i va ser escenari d'alguns tiroteigs protagonitzats per membres del P.O.U.M. i la C.N.T., com narra George Orwell a "Hommage to Catalonia".[1]

Després de la guerra el teatre fou adquirit pel Grup Balañá, reobrint les seves portes amb el nom de Teatro Poliorama.[1]

L'any 1963 l'edifici fou reformat per tal de combinar novament l'ús com a teatre i com a cinema. L'any 1976, però, començà a dedicar-se exclusivament al teatre adoptant el nom actual. Entre 1982 i 1984 l'edifici fou reformat novament per l'estudi d'arquitectes Martorell-Bohigas-Mackay. A partir de llavors l'edifici fou gestionat per la Generalitat, que hi ubicà la seu provisional del Teatre Nacional de Catalunya, institució dirigida per Josep Maria Flotats que l'any 1994 es traslladaria a la Plaça de les Glòries. Des de llavors el teatre ha tornat a passar a mans privades.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 «Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 4 desembre 2017].

BibliografiaModifica

  • Puig-Pey Saurí (dir.), Joan; Amat i Girbau, Josep (ed.). L'Edifici de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona: un testimoni viu de 250 anys d'història urbana. Barcelona: Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, 2014. ISBN 978-84-937317-2-4. 

Enllaços externsModifica