Obre el menú principal

Eduardo Martínez Torner (Oviedo, Astúries, 1888 - Londres, Anglaterra, 1955) fou un musicòleg, compositor i concertista asturià.

Infotaula de personaEduardo Torner
Biografia
Naixement 7 abril 1888
Oviedo
Mort 17 febrer 1955 (66 anys)
Activitat
Ocupació Compositor, científic i musicòleg
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Començà els estudis musicals en la seva ciutat natal i el 1916 es traslladà a Madrid, en el qual Conservatori els completà.[1] El 1912 ingressà en la Schola Cantorum de París, on d'Indy l'inicià en el folklore musical. El 1914 retornà a Astúries i la Diputació provincial d'Oviedo li concedí diverses subvencions a fi de recollir el folklore musical de la mateixa regió.

El 1915 prengué part en les feines de l'Extensió Universitària d'Oviedo, pronunciant diverses conferències sobre la personalitat lírica regional i impulsant en Astúries les aficions artístiques en general. Va ser el primer musicòleg a integrar-se en un organisme d'investigació científica de dimensió nacional a Espanya i internacional a Europa.[1] La Junta d'Ampliació d'Estudis de Madrid li va concedir diverses pensions per a recollir i estudiar el Romancero tradicional en diverses regions espanyoles. Va fer alguns viatges a l'Amèrica espanyola, subvencionat per la Diputació d'Astúries, amb la missió de donar a conèixer, per mitjà de conferències i concerts, la lírica tradicional espanyola en el seu doble aspecte musical i literari.

Fou durant molts anys, col·laborador del Centre d'Estudis Històrics de Madrid. Col·laborà en diversos diaris i revistes d'Espanya i de l'estranger, sent les seves obres principals les següents:

  • Cancionero musical de la lírica popular asturiana, (Madrid, 1919);
  • Colección de vihuelistas españoles del siglo XVI, (Madrid, 1923);
  • Cuarenta canciones españolas, (Madrid, 1923);
  • Indicaciones prácticas sobre la notación musical de los romances, en la revista Revista de Filología Española, (Madrid, 1923);
  • La lírica tradicional española, en el Bulletin of Spanish Studies (Liverpool, 1924);
  • Ensayo de clasificación de las melodias de romance (Homenaje á Menéndez Pidal) (Madrid, 1926).

També es rebel·là com un inspirat compositor i coneixedor de la tècnica moderna amb la sarsuela La promesa, estrenada amb força èxit a Madrid el 1928.

Es va exiliar a Londres al començament de la Guerra Civil Espanyola. Abans, es traslladà de Madrid a València, i després a Barcelona, per sortir des d'allà cap a França el 1939, on passa uns mesos al camp d'internament d'Argelers, abans de començar el seu exili londinenc. A la capital anglesa va participar en les tasques culturals de l'Institut Espanyol, actiu des del 20 gener 1944 al 31 de desembre de 1950, i en programes de folklore a la BBC. Va morir a Londres el 1955, quan preparava el seu retorn a Espanya.[2]

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica