Eduardo Vañó Pastor
Eduardo Vañó Pastor (Bocairent, 24 de febrer de 1911 - València, 26 de setembre de 1993) va ser un dibuixant d'historietes valencià, adscrit a l'Escola Valenciana de còmic.[1][2] Se li coneix pel seu treball en la sèrie Roberto Alcázar y Pedrín (1940-1976), una de les més populars de la postguerra.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1911 Bocairent (la Vall d'Albaida) |
Mort | 25 setembre 1993 (81/82 anys) València |
Formació | Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles |
Activitat | |
Ocupació | dibuixant |
Gènere | Caricatura |
Família | |
Fills | Vicente Vañó Ibarra, Eduardo Vañó Ibarra |
Va estudiar en la valenciana Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, on va obtenir el títol de professor de dibuix. En iniciar-se la dècada de 1930, va començar a treballar com a il·lustrador de novel·les per lliuraments per a Editorial Valenciana i també en la revista KKO.[3] Després de la guerra, juntament amb el propietari de l'empresa, Juan Baptista Puerto, va crear la sèrie Roberto Alcázar y Pedrín, que es convertiria en un dels títols més reeixits del còmic espanyol de postguerra.
Va col·laborar amb nombrosos guionistes: a més de Puerto, va dibuixar guions de José Jordán Jover, Federico Amorós, Vicente Tortajada i Pedro Quesada, i fins i tot alguns de la seua pròpia autoria.[4] Vañó va dibuixar la totalitat dels 1.219 números que es publicaren de la sèrie. Va dedicar a la sèrie pràcticament tota la seua vida professional, encara que va crear també altres sèries, com Bob Tayler i Carlos Ray, Corazón de Acero, ambdues amb Manuel Gago en 1941, i sobretot Milton el Corsario (1956), del que es va encarregar de dibuixar els 61 primers quadernets.[5][4] Per aquelles dates, era tan cèlebre que Valenciana la va promocionar com a obra d'Eduardo Vañó, el prestigiós dibuixant de Roberto Alcázar.[6] Poc inclinat a les aparicions públiques, en 1991 va renunciar a assistir a l'homenatge que el Saló Internacional del Còmic de Barcelona li va rendir a ell i els seus companys Sanchis i Karpa.[2]
Malgrat el seu èxit, la seua labor va ser posada en dubte per alguns crítics durant la Transició. Antonio Lara va escriure llavors en "El País": "E. Vañó, guionista i dibuixant mediocre, artesà conscienciós i d'una paciència exemplar i insuperable es va limitar a servir uns arquetips que ell no va crear, però que va recollir de l'ambient circumdant, sense la menor força, sense el més menor interès".[7]
Referències
modifica- ↑ Tadeo Juan, Francisco (invierno de 1982) en Ilustraciones para "Comicguía" nº 7, p. 14. Valencia: Libreria Telio.
- ↑ 2,0 2,1 "La muerte del autor de 'Roberto Alcázar' enluta al tebeo de la escuela valenciana", obituario por Adolf Beltrán, El País, 30 de septiembre de 1993.
- ↑ Porcel (2002), 117.
- ↑ 4,0 4,1 Darias, Manuel: "Roberto Alcázar y Pedrín", en www.fandecomix.com.
- ↑ Porcel (2002), 91.
- ↑ Porcel (2010), p. 71.
- ↑ Lara, Antonio en El regreso de Roberto Alcázar y Pedrín para El País, 08/06/1976.
Bibliografia
modifica- CUADRADO, Jesús. Atlas español de la cultura popular: De la historieta y su uso 1873-2000. Madrid: Ediciones Sinsentido/Fundación Germán Sánchez Ruipérez. 2 v, 2000. ISBN 84-89384-23-1.
- PORCEL TORRENS, Pedro. Clásicos en Jauja. La historia del tebeo valenciano. Alicante, 2002. ISBN 84-89929-38-6.
- PORCEL TORRENS, Pedro. Tragados por el abismo. La historieta de Aventuras en España. Castalla (Alicante): Edicions de Ponent, 2010. Depósito legal: A-813-2010 ISBN 978-84-96730-53-3.
- VÁZQUEZ DE PARGA, Salvador. Los comics del franquismo. Barcelona: Editorial Planeta, S. A., Colección Textos núm. 59, 10/1980. ISBN 84-320-0629-7. Depósito Legal: B. 28047 - 1980.
Enllaços externs
modifica- Comic creator:Eduardo Vañó en la Comiclopedia de Lambiek