Escif
Nacho Magro Huertas,[4] conegut com Escif (en els primers anys signava com Escyf) és un artista urbà de la Ciutat de València que porta en actiu des de 1996[5]-1997.[6] Forma part del col·lectiu d'artistes urbans valencians XLF.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XX  València |
| Dades personals | |
| Altres noms | Escyf Escif |
| Formació professional | Belles Arts, València |
| Formació | Universitat Politècnica de València |
| Activitat | |
| Ocupació | grafiter |
| Activitat | 1996-actualitat |
| Membre de | |
| Art | Post-graffiti |
| Moviment | Graffiti al País Valencià |
| Alumnes | Julieta.xlf |
| Influències | |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Lloc web | streetagainst.com |
  | |
Escif és valencià, llicenciat en Belles Arts i especialista en art urbà per la Universitat Politècnica de València.[7] Va començar realitzant els típics graffitis durant la segona meitat dels anys 90, per a anar evolucionant el seu estil fins a arribar a les seues intervencions actuals.[8] En els seus treballs ha tractat temes socials com el cas Gürtel, la Primavera Valenciana, les retallades econòmiques o l'urbanisme de València.[9] En 2014 va realitzar la portada del disc My favourite faded fantasy, de Damien Rice,[7] i en 2015 va dissenyar la falla de Mossén Sorell - Corona, anomenada Tot el que sobra.
La seua obra representa un treball de reflexió que pot ser compartit amb altra gent, a qui es vol provocar i fer que es qüestione coses.[1] Com els humoristes gràfics, Escif utilitza recursos com la sàtira, la hipèrbole o la juxtaposició.[10] El 2017 realitzà una intervenció al solar de l'IVAM a la ciutat de València.[11][12] i en 2018 fa un mural anomenat La vida és una altra cosa, de 600 metres quadrats en la Gran Via Ferran el Catòlic, impulsada per Greenpeace.[13] El 2019 realitza un taller amb l'alumnat del CEIP Bernat Artola de Castelló dins la iniciativa Pintaescola 12 artistes, 12 escoles.[14] És seleccionat per a participar a París a una iniciativa per a millorar la ciutat anomenada embellir Paris.[15] en 2020 realitza la falla municipal del 2020, muntada a mitges per la Pandèmia de COVID-19.[16] El 2021 participa a una exposició col·lectiva a Southampton, Anglaterra.[17]
Obres modifica
La corrupció, com la paella, enlloc es fa com a València modifica
El graffiti fet en una fàbrica abandonada va aparèixer en l'almanac de la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre, que posteriorment es va haver de retirar per aquesta cita i altres exabruptes anticlericals i trets de la filosofia popular.[18]
Tot el que sobra modifica
Tot el que sobra fou una falla plantada per Mossén Sorell - Corona en 2015.[19][20] El projecte va ser presentat en novembre de 2014, presentant com esbós un Lancia Delta model antic, el mateix model del de l'alcaldessa de València Rita Barberà,[20] que va ser motiu d'escarni a les xarxes socials quan Compromís per València denunciara que havia estat abandonat durant anys a l'aparcament de l'ajuntament.[21] La falla naix amb intenció crítica, recuperant l'esperit originari de les falles.[20] El cadafal va estar format per diferents figures separades i no tenia remat.[22] Entre els ninots, a banda d'una reproducció del cotxe de Barberà, hi hagué dos automòbils més, bicicletes, contenidors de fem, i altres elements que en falles són apartats del carrer per a deixar espai per als cadafals.[22] En la crema es va voler fer una semblança entre un acte vandàlic i enviar un missatge sobre diferents realitats de la Ciutat de València i la vinculació d'esta amb les falles i el foc.[22] No es va presentar als premis d'Enginy i Gràcia de la Junta Central Fallera, per decisió presa en Junta General.[23]
Educación para la Ciudadanía modifica
Educación para la ciudadanía va ser un mural realitzat per Escif en 2012. El nom de l'obra fa en referència a una assignatura del currículum escolar de la Llei Orgànica d'Educació, i fou feta poc després dels incidents de la Primavera valenciana contra les retallades en educació de la Generalitat Valenciana,[7] quan agents de la policia nacional van carregar contra estudiants d'educació secundària que realitzaven protestes al carrer.[24][6] També pot ser interpretat com una crítica a les retallades en educació.[25]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Schacter, 2013, p. 315.
- ↑ Domínguez, 2015, p. 45.
- ↑ Domínguez, 2015, p. 60.
- ↑ «10 tips que hauries de saber sobre Escif, José Ramón Espuig i Manolo Martín». Fallas,com, 2020. [Consulta: 20 juliol 2021].
- ↑ Entrevista a Escif Arxivat 2015-04-19 a Wayback Machine. a Velvetliga del 8 de setembre de 2010
- ↑ 6,0 6,1 El valenciano que ´grafiteó´ al rey Las pinturas de Escif se han hecho famosas en medio mundo con murales dedicados a Gürtel, la "Primavera valenciana" o el tropiezo del monarca español - notícia a Levante-EMV del 30 d'agost de 2012 (castellà)
- ↑ 7,0 7,1 7,2 ¿Y quién es ese tal Escif? El 'Banksy español' rompe la pared y realiza la portada del nuevo disco de Damien Rice - article a El Mundo de l'11 de novembre de 2014 (castellà)
- ↑ Escif, el 'Banksy valenciano' El artista, con repercusión internacional, retrata con sarcasmo temas de actualidad, del caso Gürtel a los recortes | Cree que las obras "tienen sentido" no por el autor que "hay detrás", "sino por el espectador que hay delante" - article a La Vanguardia del 26 d'octubre de 2014 (castellà)
- ↑ ¡Escif habla!: el artista rompe su discreción para defender la peatonalización de la Reina eliminada article a Valencia Plaza del 3 d'agost de 2017 (castellà)
- ↑ Schacter, 2013, p. 317.
- ↑ Escif: El Banksy español, en el solar del IVAM article a Levante-emv del 6 de febrer de 2017 (castellà)
- ↑ Escif reivindica el barrio del Carmen en el solar del IVAM article a Las Provincias del 9 de setembre de 2017 (castellà)
- ↑ Batista, Joaquin. «Escif ultima el mural gigante impulsado por Greenpeace en Valencia» (en castellà). Las Provincias, 28-10-2018. [Consulta: 20 juliol 2021].
- ↑ Apuntes sobre el caso Escif: "Eso no es arte ñiñiñi" article a Valencia Plaza del 9 d'abril de 2019 (castellà)
- ↑ De Escif a Loubet: por qué València es protagonista del proyecto cultural más callejero de París article a Valencia Plaza del 30 de març de 2019 (castellà)
- ↑ «Escif es desmarca de la crema de “La Meditadora”: “És un acte simbòlic, però no és una falla”». Vilaweb, 21-05-2021. [Consulta: 20 juliol 2021].
- ↑ Escif muestra sus últimas creaciones en Inglaterra article a Levante-emv del 13 de juliol de 2021(castellà)
- ↑ Pitarch, S. «"La corrupció, com la paella, enlloc es fa com a València"». Diari de Girona, 27-12-2013. [Consulta: 20 juliol 2021].
- ↑ Corona presenta 'Todo lo que sobra', su proyecto con Escif notícia a Las Provincias del 14 de novembre de 2014 (castellà)
- ↑ 20,0 20,1 20,2 ¿La falla del coche de Rita? notícia a El Mundo del 18 de novembre de 2014 (castellà)
- ↑ Rita Barberá retira el coche que tenía aparcado en el Ayuntamiento 23 años notícia a Valencia Plaza del 22 d'agost de 2014 (castellà)
- ↑ 22,0 22,1 22,2 Así ardió la falla de Escif (con el coche de Rita Barberá incluido) notícia a Valencia Plaza del 26 de març de 2015 (castellà)
- ↑ Escif reinventará la Falla Corona en 2015 article a Gràffica del 4 de juny de 2014 (castellà)
- ↑ Escif “Educación Para La Ciudadanía” New Mural In Valencia, Spain notícia a Street Art News del 24 de febrer de 2012
- ↑ Schacter, Rafael; Fekner, John. The World Atlas of Street Art and Graffiti. Yale University Press, p. 317. ISBN 978-0300199420.
Bibliografia modifica
- Schacter, Rafael; Fekner, John. The World Atlas of Street Art and Graffiti. Yale University Press, 2013, p. 400. ISBN 978-0300199420.
- Domínguez Ríos, Amparo. El arte en las calles del Carmen : claves sobre el significado y la naturaleza social del lugar. Universitat Politècnica de València, 2015, p. 111.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escif |
- Escif. Un coche rojo documental de RTVE emés a La 2 el 4 de gener de 2015 (castellà)