El concert

El concert
Le Concert
	Pòster italià del film
Fitxa
Direcció	Radu Mihaileanu
Protagonistes	Aleksei Guskov; Mélanie Laurent; Dmitri Nazarov; François Berléand; Valeriy Barinov; Lionel Abelanski; Aleksandr Komissarov; Miou-Miou
Producció	Alain Attal i Michael Blakey
Guió	Radu Mihaileanu; Matthew Robbins; Alain-Michael Blanc
Música	Armand Amar
Fotografia	Laurent Dailland
Muntatge	Ludo Troch
Productora	Oï Oï Oï Productions; Les Productions du Trésor; France 3 Cinéma; Europa Corp.; Castel Film Romania; Panache Productions; Radio Télévision Belge Francophone (RTBF); BIM Distribuzione
Distribuïdor	EuropaCorp
Dades i xifres
País d'origen	França, Bèlgica, Itàlia, Romania i Rússia
Estrena	2009
Durada	119 min
Idioma original	Francès i rus
Rodatge	Bucarest, Moscou, Rússia i París
Color	en color
Format	2.35:1
Descripció
Gènere	Comèdia i drama
Lloc de la narració	París
Premis i nominacions
Nominacions	César al millor muntatge (2010); César al millor so (2010); César a la millor pel·lícula (2010); César al millor guió original (2010); César al millor director (2010); César a la millor música original (2010); David di Donatello for Best European Film (2010); Premi del cinema europeu al millor guionista (2010); Globus d'Or a la millor pel·lícula estrangera (2010)
Premis	César a la millor música original (2010); César al millor so (2010); David di Donatello for Best European Film (2010)
Lloc web	Lloc web

El concert^[1] (títol original en francès: Le Concert) és una pel·lícula coproduïda entre França, Itàlia, Romania, Bèlgica i Rússia dirigida per Radu Mihaileanu i estrenada l'any 2009. Ha estat doblada al català.^[2]

Contingut

1 Argument
2 Comentaris
3 Repartiment
4 Premis i nominacions
- 4.1 Premis
- 4.2 Nominacions
5 Referències
6 Enllaços externs

ArgumentModifica

Andrei Filipovo treballa com a netejador en el Bolxoi, però fa trenta anys era el director d'orquestra del gran teatre rus. La seva negativa a desprendre's dels seus músics jueus el va portar a l'ostracisme durant l'època de Bréjnev i ara viu dels records. Un dia, netejant el despatx del cap, llegeix una invitació per fax per tal que l'orquestra del Bolxoi faci un concert a París. Decidit a prendre's la revenja, Andrei reuneix als seus vells companys per intentar suplantar als actuals músics.^[3]

ComentarisModifica

Inspirada en el cas real d'un ciutadà rus, El concert segueix l'odissea dels antics músics de l'orquestra del Bolxoi en el seu intent per suplantar els components actuals per a una actuació al Théâtre du Châtelet de París. La comèdia i la música es donen la mà inevitablement amb la repressió a l'antiga Unió Soviètica, l'oblit dels artistes i el diàleg intercultural entre les diferents nacionalitats. De fet el seu director, el romanès Radu Mihaileanu (El tren de la vida), reconeix que el concert final es converteix en una metàfora de les relacions entre l'individu i la col·lectivitat. La pel·lícula és una coproducció entre França, Bèlgica, Romania i Itàlia, multiculturalitat que també s'aprecia en els escenaris del rodatge.

En to agredolç, però molt més dolç que agre, Radu Mihaileanu furga en la consciència ferida dels artistes russos silenciats i represaliats pel règim soviètic, condemnats a l'ostracisme i desterrats, per no addictes. Ho fa en to amable i cridaner, bussejant l'obsessió d'un director d'orquestra rus per venjar una vella ofensa sobre l'escenari i rehabilitar-se tot assaborint la revenja dels que el van privar abans de la música.^[3]