El laberinto del fauno

pel·lícula de 2006 dirigida per Guillermo del Toro

El laberinto del fauno (2006) és una coproducció hispano-mexicana[1] filmada a Espanya, amb guió i direcció del mexicà Guillermo del Toro.

Infotaula de pel·lículaEl laberinto del fauno
Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióGuillermo del Toro Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióAlfonso Cuarón, Guillermo del Toro i Frida Torresblanco Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióEugenio Caballero Modifica el valor a Wikidata
GuióGuillermo del Toro Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJavier Navarrete Modifica el valor a Wikidata
FotografiaGuillermo Navarro Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeBernat Vilaplana Modifica el valor a Wikidata
MaquillatgeArjen Tuiten Modifica el valor a Wikidata
ProductoraTelecinco Cinema Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorWarner Bros., Netflix i iTunes Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenMèxic i Espanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena27 maig 2006 Modifica el valor a Wikidata
Durada119 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
RodatgeMadrid Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost13.000.000 € Modifica el valor a Wikidata
Recaptació83.862.032 $ (mundial)
37.646.380 $ (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema fantàstic, drama, pel·lícula de realisme màgic i cinema de terror Modifica el valor a Wikidata
Qualificació MPAAR Modifica el valor a Wikidata
Temaembaràs i Guerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióEspanya Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientació1944 Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

Lloc webpanslabyrinth.com →  Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0457430 Filmaffinity: 977734 Allocine: 57689 Rottentomatoes: m/pans_labyrinth Letterboxd: pans-labyrinth Mojo: panslabyrinth Allmovie: v326961 TCM: 642796 Metacritic: movie/pans-labyrinth TV.com: movies/pans-labyrinth AFI: 63906 TMDB.org: 1417 Modifica el valor a Wikidata

Sèrie: Les 100 millors pel·lícules del segle XXI de la BBC Modifica el valor a Wikidata

Protagonitzen la pel·lícula els actors catalans Ariadna Gil, Sergi López i Ivana Baquero (premi Goya a la millor actriu revelació), juntament amb Maribel Verdú, Doug Jones i Álex Angulo. La cinta va obtenir set premis Goya, tres premis BAFTA i tres premis Oscar. Premiats en tots tres casos van ser els maquilladors barcelonins David Martí i Montse Ribé.

Argument modifica

L'any 1944, la Guerra Civil espanyola ja havia acabat i Espanya està ara sota el règim de Franco. Els maquis es van refugiar a les muntanyes. La jove Ofelia segueix la seva mare, en segones núpcies amb el tirà i sanguinari Capità Vidal. Guiada per un estrany insecte que pren per una fada, la nena descobreix en el cor d'un laberint prop de casa seva una fauna inquietant. Es posa de manifest que seria la princesa d'un món subterrani perdut a la Terra. Però per estar segurs, i per a trobar el seu veritable pare i la seva veritable mare, Ofelia ha de passar tres proves.[2]

Anàlisi modifica

La pel·lícula resulta de la fusió de dos gèneres que cohabiten poques vegades, la pel·lícula de guerra i la fantàstica. En el seu univers familiar, Guillermo del Toro ho ha posat en el context de la guerra civil. L'escenari no està tancat i segueix estant subjecte a diverses interpretacions. És possible, en primer lloc, considerar que, com a Legend, el món de les fades és tan tangible com el dels éssers humans. En aquest cas, és un meravellós contrapès a la barbàrie ambient, però l'accés és restringit a les persones no contaminades per la guerra. Per contra, se suggereix en un segon temps que el poble del laberint només existeix en la imaginació d'Ofèlia[3] i es refugia en aquest món de la violència codificada (el gripau gegant, l'ogre) per escapar de la violència absurda dels adults. De tota manera, l'escena final de la pel·lícula tendeix a orientar-nos cap a la primera hipòtesi.

Repartiment modifica

Rodatge modifica

La pel·lícula va ser filmada principalment al terme municipal d'El Espinar (Segòvia), a la Serra de Guadarrama, i també a Belchite (Saragossa).

Al voltant de la pel·lícula modifica

El 2001, en la seva pel·lícula El espinazo del diablo, Guillermo del Toro va situar l'acció en plena Guerra Civil espanyola. El laberinto del Fauno té lloc uns quants anys més tard, el 1944, quan el règim de Franco està instal·lat però encara no ha aixafat tots els republicans. Com en la pel·lícula anterior, la violència del context històric contribueix al clima opressiu de la història.

Premis modifica

Any Cerimònia o festival Premi Resultat
2006 79è Festival de Canes Llargmetratge en competició Nominat
2007 21è Premis Goya Millor pel·lícula Nominat
2007 Millor director Nominat
2007 Millor direcció artística Nominat
2007 Millor guió original Guanyador
2007 Millor actor Nominat
2007 Millor actriu Nominat
2007 Millor actriu revelació Guanyadora
2007 Millor fotografia Guanyador
2007 Millor so Guanyador
2007 Millor música original Nominat
2007 Millor maquillatge Guanyador
2007 Millors efectes especials Guanyador
2007 Millor muntatge Guanyador
2007 6a edició del Premi Globus d'Or Millor pel·lícula de parla no anglesa Nominat
2007 60a cerimònia dels Premis BAFTA Millor guió original Nominat
2007 Millor fotografia Nominat
2007 Millor decorat Nominat
2007 Millor so Nominat
2007 Millor vestuari Guanyador
2007 Millor maquillatge Guanyador
2007 Millors efectes visuals Nominat
2007 Millor pel·lícula de parla no anglesa Guanyador
2007 79 cerimònia dels Oscar Millor guió original Nominat
2007 Millor fotografia Guanyador
2007 Millor direcció artística Guanyador
2007 Millor maquillatge Guanyador
2007 Millor banda sonora Nominat
2007 Millor pel·lícula de parla no anglesa Nominat

Referències modifica

  1. (78% Spanish production, 22% Mexican production) «EL LABERINTO DEL FAUNO». [Consulta: 21 juny 2015].
  2. «El laberinto del fauno». The New York Times.
  3. A Hamlet, Ophelia encarna la puresa, a la vegada nena i àngel, però està marcada pel seu destí, que és pagar pels pecats dels altres, i el seu destí està segellat.

Enllaços externs modifica