Eleccions al Consell General d'Andorra de 2023

eleccions andorranes

Les eleccions al consell general d'Andorra de 2023 es van celebrar el 2 d'abril del 2023 per a renovar els 28 escons que formen el Consell General d'Andorra. Demòcrates per Andorra les va guanyar per majoria absoluta, amb 16 consellers, i va entrar amb força un nou partit, Concòrdia, amb cinc escons.[1]

Eleccions al Consell General d'Andorra de 2023
 ← 2019 Modifica el valor a WikidataAndorra Modifica el valor a Wikidata pròximes eleccions al Consell General d'Andorra Modifica el valor a Wikidata  → 
Data2 abril 2023 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions al Consell General d'Andorra Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegir28 conseller general d'Andorra Modifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat29.958 Modifica el valor a Wikidata
20.050
   66.93٪
Punt percentual 1.4
Nombre de vots vàlids19.172    Nombre de vots en blanc 537   Nombre de vots nuls 341
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
2>
DA  — Xavier Espot Zamora
6.262   32.66٪
Parlamentari 11 → 16 Nombre d'escons 5
Concòrdia  — Cerni Escalé Cabré
4.109   21.43٪
Parlamentari 5
2>
PS  — Pere López Agràs
4.036   21.05٪
Parlamentari 7 → 3 Nombre d'escons 4
? ? ?
AE  — Carine Montaner Raynaud
3.067   16٪
Parlamentari 3
Liberals  — Josep Maria Cabanes Dalmau
893   4.66٪
Parlamentari 4 → 0 Nombre d'escons 4
2>
Acció  — Judith Pallarés Cortés
805   4.2٪
Parlamentari 1

Modifica el valor a Wikidata

Antecedents

modifica

Durant la legislatura 2019-2023, Xavier Espot, de Demòcrates per Andorra, va ser elegit cap de govern i va formar un executiu de coalició tripartit —el primer en la història del país— amb Liberals d'Andorra i Ciutadans Compromesos.

El març del 2021 la consellera Carine Montaner abandonà Tercera Via i passà a ser no adscrita; es presenta a les eleccions del 2023 com a cap de llista de la nova formació Andorra Endavant.[2] El juny del 2022 els quatre consellers de Liberals d'Andorra (LA) i la ministra Judith Pallarés van deixar el partit després que Josep Maria Cabanes guanyés les primàries d'LA contra Pallarés per un sol vot.[3] A l'octubre Pallarés fundà el partit polític Acció.[4]

Tercera Via i Unió Laurediana van anunciar que no es presentarien a les eleccions.[5] D'altra banda, el 2022 es formà el partit polític Concòrdia amb la intenció de presentar-se a aquestes eleccions.

Sistema electoral

modifica

Les eleccions al Consell General es regeixen per un principi de vot paral·lel. Cada elector emet dos vots en dues urnes diferenciades: un vot és per a una llista tancada d'àmbit nacional amb catorze candidats, i es diposita en una urna blava. L'altre vot és a una llista tancada d'àmbit local (la seva parròquia) amb dos candidats, i es diposita en una urna blanca. Una mateixa persona no pot aparèixer com a candidata a una llista nacional i una de parroquial, ni tampoc en dues parròquies diferents.[6]

S'elegeixen vint-i-vuit consellers generals amb el sistema següent:[7]

  • Catorze consellers representen les set parròquies d'Andorra. A cadascuna d'aquestes, els dos candidats de la llista local més votada seran els elegits, seguint el sistema de representació majoritària.[8]
  • Catorze consellers es reparteixen de forma proporcional a partir dels vots que reben les llistes nacionals. Les llistes que superen la barrera electoral de la catorzena part dels vots vàlids (un 7,14%) reben un nombre d'escons assignat segons la regla del major residu.[9]

Un cop escollida la composició del parlament andorrà, el Consell General haurà de triar el Cap de Govern per majoria absoluta. El Cap de Govern no ha de ser obligatòriament un dels caps de llista de cadascun dels partits polítics que s'hagin presentat en la circumscripció nacional. En aquest sentit, el parlament vota lliurement. Tot i així, la dinàmica dels partits fa que el cap de Govern escollit sigui normalment aquell que hagi obtingut majoria al parlament, acumulant els vots en la circumscripció nacional i en la parroquial. Un cop escollit el Cap de Govern, aquest serà el que decideixi qui ha de ser ministre. Els ministres són aquells que normalment s'havien presentat a les eleccions com a equip de treball del partit.

Candidatures

modifica

Circumscripció nacional

modifica

Les candidatures que es presentaren a la circumscripció nacional, en què s'elegeixen 14 consellers per representació proporcional, van ser:[10]

Candidatura Cap de llista
  Demòcrates per Andorra (DA) Xavier Espot Zamora
    Partit Socialdemòcrata-Progressistes SDP (PS-SDP) Pere López i Agràs
  Liberals d'Andorra (LA) Josep Maria Cabanes
  Acció Judith Pallarés Cortés
  Concòrdia Cerni Escalé Cabré
Andorra Endavant Carine Montaner Raynaud

Circumscripcions parroquials

modifica

Els partits o coalicions que es presentaren a les set circumscripcions parroquials, en què s'elegeixen els dos candidats de la llista més votada de cada parròquia, van ser:

Candidatura Candidats
Canillo Encamp Ordino la Massana Andorra la Vella St. Julià de Lòria les Escaldes
  Ciutadans Compromesos (CC) Carles Naudi
David Montané
  Demòcrates per Andorra (DA) Guillem Casal
Jordi Jordana
Jordi Torres
Maria Martisella
Berna Coma
Alexandra Codina
Conxita Marsol
Alain Cabanes
Helena Mas
Eva París
Trini Marín
Marc Magallón[a]
  Liberals d'Andorra (LA)
    Partit Socialdemòcrata-Progressistes SDP (PS-SDP) Marta Pujol
Susagna Venable[b]
Joan Miquel Armengol
Pere Mas
Miquel Moliné
Francesc Lizama
Joaquim Miró
Marian Sanchiz
Gerard Alís
Josep Roig
David Pérez
Elisabet Zoppetti
  Acció Josep Fusté
Rebeca Roger
Trini Marín
Marc Magallón[c]
  Concòrdia Martí Alay
Miquel Clua
Pol Bartolomé
Maria Àngela Aché
Ramon Tena
Lara de Miguel
Andorra Endavant Jordina Bringué
Eva Font
Elisa Muxella
Dídac Tomàs
Bianca Martínez
Marc Ferreiro

Resultats

modifica
 
Partit Circumscripció
nacional
Circumscripcions
parroquials
Escons
totals
+/–
Vots % Escons Vots Escons
Demòcrates per Andorra 6.262 32,66 5 7.309[d] 11 16 +5
Concòrdia 4.109 21,43 3 3.516 2 5 Nou
Partit Socialdemòcrata-Progressistes SDP 4.036 21,05 3 5.238 0 3 -4
Andorra Endavant 3.067 16 3 1.370 0 3 Nou
Liberals d'Andorra 893 4,66 0 3.007[e] 0 0 -4
Acció 805 4,20 0 1.979[f] 1 1 Nou
Vots blancs 537 1.527
Vots nuls 341 557
Total 20.050 100 14 20.043 14 28 0
Cens/participació 29.958 66,93 29.958 66,90
Font: Eleccions d'Andorra

Resultats de les circumscripcions parroquials

modifica
Parròquia           AE Part.
Canillo 100 71,97
Encamp 53,07 46,93 64,52
Ordino 43,40 39,17 17,43 76,24
La Massana 47,72 24,73 27,55 71,40
Andorra la Vella 32,77 23,13 29,56 14,54 62,10
Sant Julià de Lòria 26,83 40,06 19,07 14,04 67,56
Escaldes-Engordany 40,42 33,69 25,90 68,59
Font: Eleccions d'Andorra
  1. En coalició amb Acció per Andorra
  2. En coalició amb Agrupament Encampadà
  3. En coalició amb DA
  4. Inclou les coalicions amb Ciutadans Compromesos, Liberals, Acció, ACO i Units pel Progrés.
  5. En coalició amb Demòcrates.
  6. Inclou la coalició amb Demòcrates a les Escaldes i Engordany.

Referències

modifica
  1. «DA arrasa amb 16 escons». Diari d'Andorra, 03-04-2023.
  2. Raventós, Lídia. «Montaner presenta la dimissió i deixa Terceravia». Diari d'Andorra, 09-03-2021.
  3. «udith Pallarés i els quatre consellers del grup liberal deixen el partit per les diferències amb Gallardo i Cabanes». Andorra Difusió, 14-06-2022.
  4. «Acció, un nou partit a Andorra sorgit de la ruptura interna dels Liberals». VilaWeb, 27-10-2022.
  5. «Pintat es retira i no presenta cap llista». Diari d'Andorra, 13-02-2023.
  6. Articles 60 i 61 de la Llei qualificada del règim electoral i del referèndum de data 3 de setembre de 1993
  7. Article 57 de la Llei qualificada del règim electoral i del referèndum de data 3 de setembre de 1993
  8. Article 66 de la Llei qualificada del règim electoral i del referèndum de data 3 de setembre de 1993
  9.  Article 67 de la Llei qualificada del règim electoral i del referèndum de data 3 de setembre de 1993
  10. «Llistes electorals». Diari d'Andorra, 13-02-2023.

Enllaços externs

modifica