Eleccions al Parlament Europeu de 1984

Eleccions al Parlament Europeu de 1984
	← 1979 1989 →
Data	juny 1984
Tipus	eleccions al Parlament Europeu
Càrrec a elegir	434 diputat al Parlament Europeu ≈ II legislatura del Parlament Europeu. Durada del mandat: 5 anys
Participació
Resultat de la votació
	UPSCE
	0 0٪
	PPE
	0 0٪
	LDE
	0 0٪
	ALE
	0 0٪
	CEPV
	0 0٪

Les eleccions al Parlament Europeu de 1984 van ser una sèrie d'eleccions parlamentàries celebrades en els estats membres de la Comunitat Econòmica Europea entre el 14 i el 17 de juny. Van ser les segones eleccions europees que es van celebrar, permetent als ciutadans elegir 434 diputats al Parlament Europeu.^[1]

Van ser les primeres eleccions conjuntes després de l'entrada de Grècia a la Comunitat Econòmica Europea,^[2] i les darreres abans de l'adhesió d'Espanya i Portugal el 1986.^[3]

Sistema electoral

De la mateixa manera que a la primera convocatòria electoral europea, per 1984 tampoc hi havia normes sobre el sistema d'elecció a utilitzar. El Regne Unit va fer servir un sistema de votació plural per a múltiples circumscripcions petites a la Gran Bretanya i el vot únic transferible a Irlanda del Nord, mateix sistema que la República d'Irlanda, però els altres estats membres van emprar la representació proporcional per a circumscripcions menys grans (normalment l'estat membre en si mateix com a circumscripció única), encara que amb diferents mètodes d'assignació d'escons.

Nombre d'escons

El nombre d'escons dels deu estats membre de la Comunitat Econòmica Europea al Parlament es van assignar segons la població, i en alguns casos es van dividir en circumscripcions.^[1]

Distribució d'escons en les eleccions al Parlament Europeu de 1984
Estat membre	Escons	Estat membre	Escons	Estat membre	Escons
França	81	Regne Unit	81	Dinamarca	16
RFA	81	Països Baixos	25	Irlanda	15
Itàlia	81	Bèlgica	24	Luxemburg	6
		Grècia	24	Total:	410

Dates de les eleccions

Les eleccions es van celebrar en dues dates en els diversos estats membres de les Comunitats Europees, sempre dins del rang de quatre dies acordat, i que en aquesta ocasió van ser del dijous 14 de juny al diumenge 17 de juny.^[1]

14 de juny	17 de juny
Dinamarca, Irlanda, Països Baixos i Regne Unit	Alemanya Occidental, Bèlgica, França, Grècia, Itàlia i Luxemburg

Resultats

Els partits socialdemòcrates agrupats a la Confederació Europea de Partits Socialistes van guanyar la majoria d'escons amb 129 eurodiputats, 18 per sobre de les anteriors eleccions, per davant dels partits conservadors i democratacristians del Partit Popular Europeu que van aconseguir 108 escons. Els partits liberals i centristes de la Federació de Partits Liberals i Demòcrates a Europa van sumar un total de 28 diputats europeus, 6 menys que a les anteriors eleccions, mentre que l'Aliança Lliure Europea i la Coordinació Europea de Partits Verds, creats uns mesos abans de les eleccions, es van estrenar amb 3 i 2 eurodiputats respectivament.^[4]

	MEP		%	MEP		%
Confederació dels Partits Socialistes de la Comunitat Europea (UPSCE)				129	18	29,72%
Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (SPD)	33	2	7,60%
Partit Laborista	32	15	7,37%
Partit Socialista	20	2	4,61%
Partit Socialista Italià	9	=	2,07%
Partit del Treball (P.v.d.A)	9	=	2,07%
Moviment Socialista Panhel·lènic (PASOK)	7		1,61%
Partit Socialista	5	1	1,15%
Partit Socialista Flamenc	4	1	0,92%
Socialdemòcrates	3	=	0,69%
Partit Socialista Democràtic Italià	3	1	0,69%
Partit Socialista dels Treballadors (LSAP)	2	1	0,46%
Siumut	1	=	0,46%
Partit Socialdemòcrata i Laborista	1	=	0,46%
Partit Popular Europeu (PPE)				108	2	24,88%
Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya (CDU)	34	=	7,83%
Democràcia Cristiana	26	3	5,99%
Nova Democràcia (ND)	9		2,07%
Crida Demòcrata Cristiana (CDA)	8	2	1,84%
Unió Social Cristiana de Baviera (CSU)	7	1	1,61%
Centre dels Demòcrates Socials (CDS) [en la candidatura de la UDF]	7	=	1,61%
Fine Gael (FG)	6	2	1,38%
Partit Cristià Popular	4	=	0,92%
Partit Popular Social Cristià (CSV)	3	=	0,69%
Partit Social-Cristià	2	1	0,46%
Demòcrates de Centre	1	=	0,23%
Partit Popular del Tirol del Sud	1	=	0,23%
Federació de Partits Liberals i Demòcrates Europeus (LDE)				28	6	6,45%
Partit Republicà (PR) [en la candidatura de la UDF]	6	2	1,38%
Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia (VVD)	5	1	1,15%
Partit Radical (PRAD) [en la candidatura de la UDF]	4	=	0,92%
Partit Reformista Liberal	3	1	0,69%
Partit Republicà Italià	3	1	0,69%
Partit de la Llibertat i el Progrès	2	=	0,46%
Esquerra	2	1	0,46%
Partit Liberal Italià	2	1	0,46%
Partit Democràtic (DP)	1	1	0,23%
Aliança Lliure Europea (ALE)				3		0,69%
Unió del Poble (VU)	2	1	0,46%
Partit Sard d'Acció [dins la coalició Federalisme]	1		0,23%
Coordinació Europea de Partits Verds (CEPV)				2		0,46%
Agalev	1		0,23%
Ecolo	1		0,23%
Candidatures sense facció europea				164	5	37,79%
Partit Conservador	45	15	10,37%
Partit Comunista Italià	27	3	6,22%
Reagrupament per la República [en la candidatura de la UDF]	15	=	3,46%
Front Nacional	10		2,30%
Partit Comunista Francès+Partit Comunista Reunionès+UP	10	9	2,30%
Fianna Fáil (FF)	8	3	1,84%
Els Verds (GRÜNE)	7		1,61%
Moviment Social Italià	5	1	1,15%
Moviment Popular Contra la UE	4	=	0,92%
Partit Popular Conservador	4	2	0,92%
Unió per a la Democràcia Francesa (UDF)	3	=	0,69%
Partit Comunista de Grècia (ΚΚΕ)	3		0,69%
Partit Radical	3	=	0,69%
Centre Nacional d'Independents i Agraris [en la candidatura de la UDF]	2	1	0,46%
Partit del Centre [en la candidatura del PASOK]	2		0,46%
Acord Progressista Verd (CPN-PSP-PPR-GPN)	2		0,46%
Partit Popular Socialista	1	=	0,23%
Democràcia Cristiana Francesa [en la candidatura de la UDF]	1		0,23%
Federació Nacional de Clubs Perspectives i Realitats [en la candidatura de la UDF]	1	=	0,23%
Moviment Socialista Democràtic de França [en la candidatura de la UDF]	1	=	0,23%
Partit Liberal [en la candidatura de la UDF]	1		0,23%
Esquerra Democràtica Unida [en la candidatura del PASOK]	1		0,23%
Partit Comunista de Grècia (Interior) (KKE–E)	1		0,23%
Unió Política Nacional	1		0,23%
Democràcia Proletària	1	=	0,23%
Partit Polític Reformat-Unió Política Reformada-Federació Política Reformada (SGP-GPV-RPF)	1		0,23%
Partit Nacional Escocès	1	=	0,23%
Partit Unionista de l'Ulster	1	=	0,23%
Partit Unionista Democràtic	1	=	0,23%
Independent: Thomas Joseph Maher	1	=	0,23%

Nou parlament

Després de les eleccions de 1984, el Parlament Europeu va mantenir els seus grans grups, liderats pel Grup Socialista amb 130 escons enfront dels 110 eurodiputats del Grup del Partit Popular Europeu - Grup Demòcrata Cristià, seguits del Grup dels Demòcrates Europeus amb 50 representants, del Grup Comunista i aliats amb 41 i del Grup Liberal i Democràtic amb 31.

Si bé, es van crear tres nous grups: el Grup de l'Aliança Democràtica Europea, amb els partits del Grup dels Demòcrates Europeus de Progrés excepte el Partit Popular Conservador de Dinamarca, el Grup de l'Arc de Sant Martí, amb els partits del Grup per a la Coordinació Tècnica i la Defensa dels Grups i Diputats i els nous partits verds i regionalistes que van accedir a la càmera, i el Grup de la Dreta Europea, liderat pel Front Nacional de França i amb la participació del Moviment Social Italià, que formava part dels No Inscrits la legislatura anterior:^[5]^[6]


	Posició	Ideologia	Escons
Grup Socialista (SOC)	Centreesquerra	Socialdemocràcia Socialisme democràtic	130 / 434
Grup del Partit Popular Europeu - Grup Demòcrata Cristià (PPE)	Centredreta	Conservadorisme liberal Democràcia cristiana	110 / 434
Grup dels Demòcrates Europeus (GDE)	Dreta	Conservadorisme	50 / 434
Grup Comunista i aliats (COM)	Esquerra	Marxisme Anticapitalisme	41 / 434
Grup Liberal i Democràtic (LD)	Centre	Liberalisme Socioliberalisme Progressisme	31 / 434
Grup de l'Aliança Democràtica Europea (ADE)	Dreta Ultradreta	Conservadorisme nacionalista	29 / 434
Grup de l'Arc de Sant Martí (ARC)	Transversalisme	Ecologisme Regionalisme	20 / 434
Grup de la Dreta Europea (GDE)	Ultradreta	Populisme de dreta Euroescepticisme Sobiranisme	16 / 434
No inscrits (NI)			7 / 434

En la mateixa sessió, el popular Pierre Pflimlin va ser elegit com a president del Parlament Europeu, en segona volta, amb 221 vots a favor, guanyant al socialista Piet Dankert, president de la càmera fins al final de la I legislatura. Els socialistes van obtenir el nombre més gran de llocs a la mesa, seguits pel Grup Comunista i Aliats i el Grup dels Demòcrates Europeus.^[7]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 «Decissió 83/285» (en anglès). Consell de la Unió Europea, 02-06-1983. [Consulta: 9 setembre 2024].
↑ Burgos, Pedro «Comentaris a l'acta d'adhesió». L'adhesió de Grècia a les comunitats europees.
↑ Ortega, Andres. «Espanya ingressarà a la CEE l'1 de gener de 1986» (en castellà). El País, 31-03-1985. [Consulta: 9 febrer 2025].
↑ «Resultats de les eleccions europees de 1984» (en francès). Europe Politique. [Consulta: 8 febrer 2025].
↑ «Parlament entrant de 1984» (en anglès). Parlament Europeu. [Consulta: 15 febrer 2025].
↑ «Escons de partits nacionals i grups polítics - 1984-1989» (en castellà). Parlament Europeu. [Consulta: 15 febrer 2025].
↑ «Elecció del President del Parlament Europeu» (PDF) (en anglès). Parlament Europeu, 16-01-2007. [Consulta: 22 agost 2024].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eleccions al Parlament Europeu de 1984

Pàgina web del Parlament Europeu

[:0-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 «Decissió 83/285» (en anglès). Consell de la Unió Europea, 02-06-1983. [Consulta: 9 setembre 2024].

[2] Burgos, Pedro «Comentaris a l'acta d'adhesió». L'adhesió de Grècia a les comunitats europees.

[3] Ortega, Andres. «Espanya ingressarà a la CEE l'1 de gener de 1986» (en castellà). El País, 31-03-1985. [Consulta: 9 febrer 2025].

[4] «Resultats de les eleccions europees de 1984» (en francès). Europe Politique. [Consulta: 8 febrer 2025].

[5] «Parlament entrant de 1984» (en anglès). Parlament Europeu. [Consulta: 15 febrer 2025].

[6] «Escons de partits nacionals i grups polítics - 1984-1989» (en castellà). Parlament Europeu. [Consulta: 15 febrer 2025].

[:32-7] «Elecció del President del Parlament Europeu» (PDF) (en anglès). Parlament Europeu, 16-01-2007. [Consulta: 22 agost 2024].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]