Eleccions generals andorranes de 1973

Les eleccions andorranes de 1973 es van celebrar el 12, 19 i 26 de desembre de 1973 per renovar la meitat del Consell General i la meitat dels Consells de Comú de les 6 parròquies d'Andorra.

Plantilla:Infotaula esdevenimentEleccions generals andorranes de 1973
Tipuseleccions Modifica el valor a Wikidata
Data1973 Modifica el valor a Wikidata

Per primer cop a la història d'Andorra, una dona va ser escollida en una elecció. Concretament va ser escollida consellera de comú a les Escaldes.

Sistema electoralModifica

Tenien dret a vot les persones amb més de 21 anys que disposessin de nacionalitat andorrana, així com els homes que estiguessin casats amb una dona andorrana i tinguessin com a mínim un fill major d'edat. Per poder ser conseller calia tenir més de 25 anys i per ser sínidic o subsíndic, 30.

La legislació andorrana no va legalitzar els partits polítics fins a l'aprovació de la Constitució l'any 1993, així que tots els candidats eren independents de manera oficial. Tot i això estaven permeses les agrupacions polítiques.[1]

A les eleccions al Consell General es renovaven la meitat dels escons (12 de 24). Cada parròquia formava una circumscripció i escollia 2 consellers, tret de la parròquia d'Andorra la Vella, on el quart d'Andorra i el quart de les Escaldes formaven circumscripcions separades, escollint un conseller cadascun. A les eleccions comunals es renovaven la meitat de càrrecs de consellers de cada parròquia, que eren escollits per a un període de 4 anys. El nombre de consellers de cada comú era variable. A Andorra la Vella el quart de Les Escaldes i el quart d'Andorra la Vella escollien els consellers de comú en circumscripcions diferents. També s'escollien els Comissionats del Poble, és a dir, els encarregats de fiscalitzar l'activitat econòmica de cada comú.[2]

En totes dues eleccions s'utilitzava un sistema majoritari plurinominal amb segona volta, on cada votant podia votar a tants candidats com candidats s'haguessin d'escollir. Els candidats s'agrupaven en candidatures. Estava permès que un candidat formés part de més d'una candidatura al mateix temps. En algunes parròquies era permès repartir el vot, votant a candidats de llistes diferents. En d'altres, era requisit votar a candidats de tots els quarts de la parròquia per poder considerar el vot com a vàlid. Els vots nuls i blancs no eren considerats com a vàlids. Per poder ser escollit, calia haver rebut més de la meitat dels vots vàlids. En cas que després de l'elecció quedessin escons vacants, es realitzava una segona volta al cap d'una setmana. Si un cop realitzada la segona volta encara quedessin escons vacants, es procediria a una tercera volta al cap d'una setmana. En cas que en una tercera volta tampoc s'haguessin atribuït tots els escons, l'article 38 del reglament electoral estipulava que l'elecció es resoldria per sorteig amb paperetes entre els candidats de la tercera volta.[3]

En cas que no es presentés cap candidatura, l'article 27 del reglament electoral de 1971 recollia que el mateix dia de l'elecció el consell de comú de la parròquia corresponent seria l'encarregat d'escollir els candidats.

Els consellers elegits van jurar el càrrec el dia 28 de desembre per poder prendre possessió del seu càrrec el dia 1 de gener de l'any següent, per a un període de 4 anys.

Els cònsols majors i menors de cada parròquia eren elegits pels consells de comú per a un període de 2 anys. El síndic general i el subsíndic eren escollits pel Consell General per a un període de 3 anys.

ResultatsModifica

Eleccions al Consell GeneralModifica

La participació en la primera volta fou del 70%. A Canillo va caldre una tercera ronda per escollir tots els consellers generals de la parròquia.[3][4]

Total nacionalModifica

Partit Primera volta Segona volta Tercera volta Escons totals
Vots % Escons Vots % Escons Vots % Escons
Independents 100 8 100 3 100 1 12
Vots nuls
Total 100 8 100 3 100 1 12
Cens/participació
Font: La Vanguardia 1 2 3

Resultat per parròquiaModifica

Parròquia Quart Candidat Electe
1a volta 2a volta 3a volta
Canillo Jordi Font Cabanes  1
Antoni Mandicó Vidal  1
Calvó Casals
Encamp Serafí Reig Ribó  1
Gil Torres Palmitjavila  1
Antoni Verges Torres
Enric Riba Costa
Ordino Isidre Baró Cabanes  1
Joan Vila Cirici  1
La Massana Bonaventura Abellach  1
Guillem Areny Areny  1
Andorra la Vella Andorra la Vella Francesc Cerqueda Pasquet  1
Les Escaldes Estanislau Sangrà  1
Sant Julià de Lòria ?  1
?  1
Font: La Vanguardia 1 2 3

Eleccions comunalsModifica

En total es van escollir 30 consellers de comú i 12 comissionats del poble. A Encamp va caldre una segona volta.

Els consellers de comú i comissionats del poble electes van ser:

Parròquia Quart Consellers de comú electes Comissionats del poble electes
Canillo ? ?
Encamp Roc Torres
(escollit en 2a volta)
Pere Marsenyach
(escollit en 2a volta)
Ordino Andreu Gaspar Picart
Francesc Pons Torres
Joan Bringué Pons
Antoni Gaspar Freixa
?
La Massana Bonaventura Mora Riba
Josep Moles Grau
Fermí Coll Camp
Ramon Armengol Mitjavila
Antoni Naudí Pons
?
Andorra la Vella Andorra la Vella Benet Pantebre Martínez
Rossend Guitart
Joan Cuberes Tomàs
?
Les Escaldes Miquel Vidal Franch
Marcelí Albós Roigé
Carme Travesset Travesset
?
Sant Julià de Lòria Josep Miño Guitart
Antoni Ribot Vidal
Josep Casas Baró
Antoni Balletbó
Florentí Visa Terés
?
Font: La Vanguardia 1 2

ReferènciesModifica