Electra Igualadina
Electra Igualadina és un recinte industrial del municipi d'Igualada a la comarca d'Anoia destinat a la distribució d'electricitat. Consta de dues edificacions principals, els tallers i oficines al carrer del Sol, i dues naus amb façana al carrer del Rec que acullen les turbines i els aparells de distribució. L'edifici d'oficines amb façana principal de maó i pedra té unes obertures i uns elements de coronament clarament modernistes. Les naus tenen un marcat caràcter industrial, en què destaquen els elements de maó dels extrems i la part superior de les vessants de la teulada. En destaquen els forats que permetien el pas dels fils de la xarxa elèctrica.[1] És un edifici que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici  | |||
| Arquitecte | Isidre Gili i Moncunill | |||
| Construcció | 1903 | |||
| Construcció | 1903 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Modernisme | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Igualada (Anoia) | |||
| Localització | Carrer del Rec, 41 - carrer del Sol, 5-7 | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 5741 | |||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Endesa | |||
Ara és propietat d'Endesa ja no té cap funció en la producció de la llum, que el 2016 va decidir enderrocar-ne parts no autèntics. El destí de l'edifici després de la rehabilitació encara no és clar.[2]
Història modifica
El 1903 uns fabricants i negociants igualdins, Joan Serra i Constansó (1864-1924), Aleix Gabarró i Castelló, Sebastià Castelltort, Jaume Roca i Vallès, Marià Munguet i Mullerat, Joan Esteve i Barral, blanquer i Josep Casanovas Cardona van fundar l'Electra Igualadina amb un capital de 150.000 pessetes.[3]
L'edifici es va construir en una finca anomenada hort dels Mussons, propietat de Miquel Castelltort i Mateu.[4] El president aleshores era Aleix Gabarró i Castelló. A partir del 1912, aquesta empresa inicià la distribució d'electricitat a la xarxa del consum domiciliari alhora que contribuí a l'expansió de la indústria cotonera.[5] En aquesta època, la petita central termoelèctrica va tenir un paper decisiu a la reindustrialització d'una ciutat industrial en crisi pel preu del carbó i l'escas potencial hidroelèctric de l'Anoia.[6] El 1914 obtingué l'adjudicació de l'enllumenat dels carrers d'Igualada.[1]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Electra Igualadina |
- ↑ 1,0 1,1 «Electra Igualadina». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 9 octubre 2014].
- ↑ Vilaprinyó i Albareda, Francesc «La companyia afirma que les obres a l'Electra Igualadina s'enllestiran abans de Nadal». Anoia Diari, 19-07-2016.
- ↑ Pascual i Domènech, 2017, p. 194.
- ↑ Pascual i Domènech, 2017, p. 197.
- ↑ Ramon i Muñoz, 2006, p. 297-299.
- ↑ Pascual i Domènech, 2017, p. 187, 191.
Bibliografia modifica
- Pascual i Domènech, Pere «La electra Igualadina i el fènix del procés d’industrialització iguladí (1903-1930)». Miscellanea Aqualatensia, 17, 2017, pàg. 187-46.
- Ramon i Muñoz, Ramon «El procés d'electrificació de la Igualadina Cotonera (1885-1914)». Miscellanea Aqualatensia, 137, 2006, pàg. 285-322-46.