Elsie Clews Parsons
Elsie Worthington Clews Parsons (27 de novembre de 1875 - 19 de desembre de 1941) va ser una antropòloga, sociòloga, folklorista i feminista nord-americana que va estudiar a les tribus Natives americanes —com els Tewa i els Hopi—a Arizona, Nou Mèxic i Mèxic. Va ajudar a fundar La Nova Escola.[1] Va treballar com a editora associada en la Revista de Folklore Americà (1918-1941), va ser presidenta de la Societat Americana de Folklore (1919-1920), presidenta de la Societat Etnològica Americana (1923-1925) i va ser triada com la primera president dona de l'Associació Americana d'Antropologia (1941) mesos abans de morir-se.[2][3][4]
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (en) Elsie Worthington Clews  27 novembre 1875 Nova York | ||
| Mort | 19 desembre 1941 (66 anys) Nova York | ||
| Formació | Barnard College Universitat de Colúmbia | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Sociologia, antropologia i folklore | ||
| Ocupació | antropòloga, etnòloga, folklorista, escriptora, periodista, sociòloga, professora d'universitat, historiadora, activista | ||
| Ocupador | Barnard College | ||
| Alumnes | Ruth Benedict | ||
| Nom de ploma | John Main | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Herbert Parsons | ||
| Pare | Henry Clews | ||
| Germans | Henry Clews | ||
| Parents | Louise Campbell, Duchess of Argyll, neboda James Blanchard Clews, cosí | ||
 | |||
Va aconseguir el seu títol de grau en el Barnard College en 1896.[5] Va rebre el mestratge (1897) i el doctorat (1899) a la Universitat de Colúmbia.
Cada dos anys, la Societat Etnològica Americana atorga el Premi Elsie Clews Parsons per al millor assaig d'estudiants de postgrau en el seu honor.
Biografia
modificaParsons era filla d'Henry Clews, un adinerat banquer de Nova York, i de Lucy Madison Worthington. El seu germà, Henry Clews, Jr. era un artista. L'1 de setembre de 1900, en el Newport, Rhode Island, es va casar amb el futur congressista republicà progressiu Herbert Parsons, associat i aliat polític del president Theodore Roosevelt.[6] Quan el seu marit s'exercia com a membre del Congrés, ella va publicar dos llibres considerats controvertits en el seu moment fent servir el pseudònim John Main.
Va començar a interessar-se per l'antropologia cap al 1910.
El seu article Religió dels Indis Poble és considerat un clàssic; allí hi reunia tots els seus treballs previs i també el d'altres autors.
No obstant això, ella és sovint assenyalada per certs crítics acadèmics moderns com un exemple arquetípic de pensadora "Feminista Anti-Modernitat", coneguda per la seva infatuació dels indis natius americans usualment manifestada com un desig de preservar la identitat indígena "pura" i "tradicional", sense mostrar consideració per la forma en què els pobles natius afrontaven els assumptes de modernització o canvi cultural. Grande (2004, p. 134) argumenta que les seves tendències racistes i objetivants cap als pobles indígenes de l'Amèrica del Nord queden evidenciades, per exemple, en el seu interès de canviar el seu nom i apropiar-se d'una "identitat" Hopi principalment per augmentar el seu accés a llocs de recerca. (Jacobs 1999, p. 102).
Treballs
modificaPrimers treballs de sociologia
modifica- La família (1906)
- Castedat religiosa (1913)
- La dona antiquada (1913)
- Por i convencionalitat (1914)
- Parsons, Elsie Clews (1997). Fear and Conventionality. University Of Chicago Press. ISBN 0-226-64746-3.
- Llibertat social (1915)
- Regla social (1916)
Antropologia
modifica- L'organització social dels Tewa de Nou Mèxic (1929)
- Ceremonialismo Hopi i Zuni (1933)
- Religió dels indis Pueblo (1939)
Etnografies
modifica- Mitla: Ciutat de les animes (1936)
- Peguche (1945)
Recerques sobre folklore
modifica- Folklore de les Illes de Cap Verd (1923)
- Folklore de les Illes del Mar, S.C. (1924)
- Folklore de les Antilles, Franceses i Angleses (3v., 1933-1943)
Reimpressions
modifica- Parsons, Elsie Clews (1992). North American Indian Life: Customs and Traditions of 23 Tribes. Dover Publications. ISBN 0-486-27377-6.
- Parsons, Elsie Clews (1996). Taos Tales. Dover Publications. ISBN 0-486-28974-5.
- Parsons, Elsie Clews (1994). Tewa Tales. University of Arizona Press. ISBN 0-8165-1452-6.
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ Spier, Leslie, and A. L. Kroeber.
- ↑ Del Monte, Kathleen. «Elsie Clews Parsons Arxivat 2007-06-07 a Wayback Machine.». University of South Florida, 19-03-1999. [Consulta: 16 maig 2007].
- ↑ «Elsie Clews Parsons Papers Arxivat 2007-03-10 a Wayback Machine.». American Philosophical Society. [Consulta: 16 maig 2007].
- ↑ Gladys E. Reichard. 1943.
- ↑ Babcock, Barbara A.; Parezo, Nancy J. Daughters of the Desert: Women Anthropologists and the Native American Southwest, 1880-1980. University of New Mexico Press, 1988, p. 15. ISBN 0826310877.
- ↑ «Miss Clews is Married»., 02-09-1900, p. 5 [Consulta: 1 enero 2010].
Bibliografia
modifica- Deacon, Desley (1999). Elsie Clews Parsons: Inventing Modern Life. University Of Chicago Press. ISBN 0-226-13908-5.
- Llebre, Peter H. (1985). A Woman's Quest for Science: A Portrait of Anthropologist Elsie Clews Parsons. Prometheus Books. ISBN 0-87975-274-2.
- Zumwalt, Rosemary Lévy (1992). Wealth and Rebellion: Elsie Clews Parsons, Anthropologist and Folklorist. University of Illinois Press. ISBN 0-252-01909-1.
Enllaços externs
modifica- Articles d'Elsie Clews Parsons en la Societat Filosòfica Americana.
- Elsie Clews Parsons Arxivat 2010-11-29 a Wayback Machine., Universitat Estatal de Minnesota, Mankato
- Stacy A. Cordery. "Revisió de Desley Deacon, Elsie Clews Parsons: Inventant la Vida Moderna" H-Dones, H-Net Reviews, novembre de 1998.
- Dona treballadora per Tanya Luhrmann, The New York Times.