Margaret Mead
Margaret Mead (Filadèlfia, 16 de desembre del 1901–Nova York, 15 de novembre del 1978) fou una antropòloga i etnòloga estatunidenca. És considerada com una antropòloga pionera, que va escriure de manera planera per arribar al públic en general i la fama de la qual es deu tant a la força de la seva personalitat com a la qualitat del seu treball científic.[1][2][3]
.jpg) (1948)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 desembre 1901 Filadèlfia (Pennsilvània) |
| Mort | 15 novembre 1978 (76 anys) Nova York |
| Causa de mort | Causes naturals (Càncer de pàncrees ) |
| Dades personals | |
| Religió | Anglicanisme |
| Formació | Barnard College Universitat de Colúmbia . Philosophiæ doctor (–1929) Universitat DePauw |
| Activitat | |
| Director de tesi | Ruth Benedict i Franz Boas |
| Camp de treball | Antropologia cultural, volkerpsychologie (en)  i psychological anthropology (en) |
| Ocupació | Conservadora, antropòloga i escriptora |
| Ocupador | Universitat de Colúmbia Universitat de Rhode Island |
| Membre de | |
| Gènere | Poesia |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Scott Atran |
| Família | |
| Cònjuge | Luther Sheeleigh Cressman (1923–1928) Reo Fortune (1928–1935) Gregory Bateson (1936–1950) |
| Parella | Ruth Benedict |
| Fills | Mary Catherine Bateson |
| Pares | Prof. Edward Sherwood Mead (en) i Emily Fogg (en) |
Premis | |
   | |
Nascuda a Filadèlfia a l'estat de Pennsilvània, Mead va ingressar a la Universitat DePaul, a Greencastle a l'estat d'Indiana, el 1919, i un any després es va traslladar al Barnard College, on es graduà el 1923, per ingressar a l'escola de postgrau de la Universitat de Columbia. Fou deixebla de Franz Boas i de Ruth Benedict, amb la qual esdevingué una dels principals representants del corrent antropològic anomenat «cultura i personalitat».[4]
El 1925 es va desplaçar a la Samoa nord-americana per fer un treball de camp sobre l'adolescència. En va sortir el seu llibre Coming of Age in Samoa (1928), que va provocar sensació i polèmica. El 1929 es va doctorar per la Universitat de Colúmbia. Entre 1931 i 1935 va continuar els seus estudis de camp a Nova Guinea. Va treballar com a conservadora de l'American Museum of Natural History de Nova York, entre el 1946 i 1969. Professora després a la Universitat de Colúmbia, el 1971 rebé el Premi Kalinga pels seus treballs etnològics. Destacà també com a activista en àmbits com el feminisme, els drets civils, la moral sexual, el pacifisme, l'energia nuclear, el racisme, l'abús de drogues, la contaminació, la fam al món i l'ecologisme.[4][3]
Va morir a Nova York el 15 de novembre del 1978 a l'edat de 76 anys. I el 1979 se li concedia a títol pòstum la Medalla Presidencial de la Llibertat, el màxim honor civil dels Estats Units.[3]
L'adolescència a SamoaModifica
El propòsit de Margaret Mead, com a alumna i seguidora de Franz Boas, era estudiar els problemes de l'adolescència en altres cultures per comparar-los amb els problemes de l'adolescència nord-americana, que eren considerats com un període inevitable d'adaptació. Mead es pregunta si les alteracions de l'adolescència es deuen a la natura mateixa o a la civilització.
Mead va fer el seu estudi a la remota illa Taʻū de la Samoa nord-americana, amb una població d'uns sis cents habitants. Va conviure durant uns mesos en la petita societat, observant i entrevistant seixanta-vuit noies de 9 a 20 anys. Va concloure que el període d'adolescència a Samoa és una transició suau de la infància a la maduresa i que no provoca els disturbis emocionals o psicològics, l'ansietat o la confusió observats als Estats Units.
El seu llibre Coming of Age in Samoa (1928) va provocar sensació. A més de descriure la societat tradicional samoana, explica la llibertat sexual dels adolescents, que mantenen relacions esporàdiques i no adquireixen una responsabilitat social fins al casament. També s'hi dona la masturbació, l'homosexualitat i algunes pràctiques específiques, com ara el moetotolo, consentides o no.[5]
El 1983, cinc anys després de la mort de Mead, Derek Freeman va publicar Margaret Mead and Samoa: The Making and Unmaking of an Anthropological Myth, en què és molt crític amb els treballs de Mead. Freeman va estar quatre anys a Samoa i es va entrevistar amb els informadors supervivents de Mead. Segons Freeman, Mead va ser enganyada per les fantasies de les adolescents i es va deixar portar pels prejudicis sexuals dels Mars del Sud.[6]
Després d'un debat entre antropòlegs, les conclusions no són pas clares. Es creu que la societat samoana de la dècada del 1920 no és comparable a la dels anys 1980. Després d'una intensa activitat missionera, els valors s'hi aproximen més als de la societat occidental. A més, no parlen amb la mateixa franquesa unes adolescents amb una dona jove, que unes àvies amb un home gran. No queda clar quina és la realitat entre una defensa pública de la virginitat i una pràctica intensa de relacions prematrimonials.[7]
ObraModifica
- Coming of Age in Samoa: A Psychological Study of Primitive Youth for Western Civilization (1928), ISBN 0-688-05033-6.
- Growing Up in New Guinea (1930), ISBN 0-688-17811-1.
- The Changing Culture of an Indian Tribe (1932).
- Sex and Temperament in Three Primitive Societies (1935).
- Male and Female (1949), ISBN 0-688-14676-7.
- New Lives for Old: Cultural Transformation in Manus, 1928-1953 (1956).
- People and Places (1959).
- Continuities in Cultural Evolution (1964).
- Culture and Commitment (1970).
- Blackberry Winter (1972), ISBN 0-317-60065-6.
ReferènciesModifica
- ↑ «Shaping Forces - Margaret Mead: Human Nature and the Power of Culture | Exhibitions - Library of Congress» (en anglès). [Consulta: 16 desembre 2017].
- ↑ Horgan, John «Margaret Mead's bashers owe her an apology» (en anglès). Scientific American Blog Network.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Margaret Mead» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 22 octubre 2020].
- ↑ 4,0 4,1 «Margaret Mead | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 octubre 2020].
- ↑ «Margaret Mead As a Cultural Commentator - Margaret Mead: Human Nature and the Power of Culture | Exhibitions - Library of Congress» (en anglès). [Consulta: 16 desembre 2017].
- ↑ Freeman, Derek. Margaret Mead and Samoa: The Making and Unmaking of an Anthropological Myth (en anglès). Harvard University Press, 1983. ISBN 9780674548305.
- ↑ Shankman, Paul. The Trashing of Margaret Mead: Anatomy of an Anthropological Controversy (en anglès). Univ of Wisconsin Press, 2009-12-03. ISBN 9780299234539.
Enllaços externsModifica
- (anglès) The Institute for Intercultural Studies, institut etnogràfic fundat per Mead.
- (anglès) Exposició a la Library of Congress.
- (anglès) Correspondència entre Mead i Boas.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Margaret Mead