Emberà septentrional
L'emberà septentrional, també conegut com a emberà occidental i cholo, és la més parlada de les varietats de l'emberà. Es parla en gran part a Colòmbia, però també és la llengua principal de la península de Darién a Panamà. La llengua Emberá es divideix en dues branques: nord i sud. Dos destacats grups del nord són Emberá Darien i Katio. La llengua katio és parlada per 10.000 - 20.000 persones, la taxa d'alfabetització és de l'1%. La llengua emberà darién la parlen 9.000-10.000 persones.
| Tipus | llengua i llengua viva  |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants nadius | 72.000 (2012 ) |
| Autòcton de | Departament d'Antioquia, Chocó, Província de Darién, Província de Panamà i Emberá-Wounaan |
| Estat | Colòmbia i Panamà |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües chocó emberà | |
| Codis | |
| ISO 639-3 | emp |
| Glottolog | nort2972 |
| Ethnologue | emp |
| IETF | emp |
| Endangered languages | 5153 |
Classificació
modificaL'emberà del nord és un dialecte que prové d’Embera que forma part de la família chocó. La família chocó inclou dues llengües, el Waunana i el grup dels dialectes emberà. Els dialectes d'Emberá formen un continu dialectal amb dos subgrups geogràficament definits: la branca Nord conté l'Emberá del nord propi (anomenat 'Emberá del Nord' a Mortensen 1999)[1] i el dialecte katío.
Història
modificaEls waunana i emberà són els darrers vestigis d'un grup més gran d’ètnies precolombines, com els Orominas, els Chancos, els Guarras, els Burrumías, que van ser disminuïts durant el període colonial. Les troballes genètiques mostren que els parlants de llengües chocó es diferencien genèticament de les tribus de parla txibtxa del nord de Colòmbia i s’agrupen amb les poblacions indígenes orinoques i amazòniques. Waunana i emberà comparteixen un gran nombre de cognats (estimat al 50% per Loewen 1960: 12), que aporten proves del seu origen comú. Tot i això, no hi ha evidències clares quant a un nombre suficient de cognats per a un origen comú del Chocó amb altres famílies sud-americanes o centreamericanes.
Distribució geogràfica
modificaLa majoria de la llengua katio es troba al llarg dels rius Sinu superior, San Jorge, San Pedro i Murri, al nord-oest de Colòmbia, amb uns quants que viuen a Panamà. La majoria dels parlants de Darien Embera viuen a Panamà i aproximadament 2.000 habiten al nord-oest de Colòmbia al riu Atrato.
Fonologia
modificaConsonants
modifica| Bilabial | Alveolar | Palatal | Velar | Glotal | ||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Oclusiva | plana | p | t | k | ||
| sonora | b | d | ɡ | |||
| implosive | ɓ | ɗ | ɠ | |||
| Fricativa | s | h | ||||
| Africada | t͡s | t͡ʃ | k͡x | |||
| Nasal | m | n | ||||
| Ròtica | Vibra | r | ||||
| batec | ɾ | |||||
| Aproximant | w | j | ||||
Vocals
modifica| Frontal | Central | Posterior | ||
|---|---|---|---|---|
| Alta | i ĩ | ɯ ɯ̃ | u ũ | |
| Mitjana | e ẽ | o õ | ||
| Oberta | a ã | |||
Referències
modifica- ↑ Mortensen, Charles A. 1999. A Reference Grammar of the Northern Emberá Languages. Dallas: SIL International
- ↑ Hoyos Benítez, Mario Edgar. 2000. Informe sobre la lengua embera del Río Napipí. In María Stella González de Pérez and María Luisa Rodríguez de Montes (eds.), Lenguas indígenas de Colombia: Una visión descriptiva. Bogotá: Instituto Cara y Cuervo.
Bibliografia
modifica- Asamblea Nacional, República de Panamá «Ley 88 de 22 de noviembre de 2010 que recononce las lenguas y los alfabetos de los pueblos indígenas de Panamá y dicta normas para la Educación Intercultural Bilingüe». Gaceta Oficial Digital, 26-11-2010.
- Huber, Randall Q.; Reed, Robert B. Vocabulario comparativo. Palabras selectas de lenguas indígenas de Colombia. Bogota: Instituto Lingüístico de Verano, 1992, p. 387. ISBN 958-21-0037-0.
- «Los Alfabetos Indígenas de Panamá». Ministerio de Educación, República de Panamá, 2018. Arxivat de l'original el 2021-07-30. [Consulta: 22 agost 2021].
- Dadyi Beđeada Ƀʌđia, Guía para docentes. República de Panamá, Ministerio de Educación - Dirección General de Educación, Unidad de Coordinación Técnica para la Ejecución de Programas Especiales en las Áreas Indígenas, Segundo Proyecto de Educación Básica / Banco Mundial, 2006 [Consulta: 22 agost 2021]. Arxivat 2014-03-26 a Wayback Machine.